Davant la crisi educativa: organització i mobilització estudiantil!

Autor

Del mateix autor


Dana Sánchez Oussedik
Coordinadora Nacional de l’AEP
Lucía Aliagas Picazo
Responsable de Política Educativa de l’AEP
Aquest dimecres (1) va començar una nova jornada de vaga a les universitats catalanes de la mà d’estudiants i professorat convocada per sindicats d’estudiants i de treballadores, assemblees de facultat i organitzacions de professorat i doctorands. Les demandes d’aquesta vaga han sigut clares: denunciar la precarietat que es pateix al si de la universitat pública i alhora la crisi educativa que estem patint des del passat març.
Les arrels de la crisi educativa són profundes i incrustades al sistema capitalista: anys d’infrafinançament i retallades van debilitar l’educació pública i van condemnar-la  a, entre altres coses, externalitzar serveis, reduir plantilles (i no renovar-les) i, sobretot, tenir menys capacitat de maniobra a l’hora d’afrontar nous reptes fruit de noves crisis.
Així, ens trobem amb una situació crítica: ni al març ni al setembre les universitats estaven preparades per la virtualitat. És per això que des del primer moment hem defensat la presencialitat a les aules. Per evitar que l’escletxa digital agreugi les desigualtats ja existents i perquè no es perdi qualitat de docència. La situació de crisi sanitària no pot servir d’excusa per vulnerar el dret a l’educació i és intolerable la criminalització i l’estigmatització de la joventut -culpant-la majoria de mitjans com culpables dels rebrots.
Les dades són clares: les universitats no són focus de contagi(2). La majoria de contagis entre joves s’han donat en espais extralectius: llocs de feina, espai d’oci, transport públic… Tot i la descoordinació de la qual ens vam queixar durant l’estiu i inicis de curs, les universitats s’han adaptat a les mesures d’higiene i seguretat que la pandèmia exigia.
En aquest sentit, denunciem també com la majoria de mancances que pateix actualment el sistema universitari per fer front la crisi sanitària es deuen a aquests anys d’infrafinancament que hem denunciat anteriorment. Així com el fet que serveis com neteja i desinfecció es trobin externalitzats a empreses externes.
Exigim recursos: per la universitat, les estudiants, PAS i PDI. Que es deixin d’utilitzar els contractes de professorat associat com a forma de tenir mà d’obra barata i temporal i que l’Estatut del Professional Investigador en Formació s’apliqui correctament a totes les universitats catalanes per regularitzar la situació de les doctorandes. És inconcebible que a la universitat pública es reprodueixin les lògiques d’explotació i precarietat del món laboral. 
En aquest sentit, no ens limitem a les nostres demandes sobre el preu de les matrícules i l’infrafinançament universitari, sinó que hi ha demandes que van més enllà que també posem sobre la taula: el dret a escollir avaluació, la recuperació de les segones i terceres convocatòries i acabar amb els requisits per presentar-se a reavaluació. Les jornades mobilitzadores estudiantils que venen no només han de defensar-se de les empentes reaccionàries que el sistema ens clavarà, sinó que han de servir per aconseguir més drets i avançar cap a una universitat veritablement pública, gratuïta i de qualitat.
Finalment, denunciem també com la implantació de Bolonya a l’Estat Espanyol va tenir com a conseqüència -tot i que no anés lligat directament a la Declaració de Bolonya-, la substitució del Catàleg de Títols per un Registre que va flexibilitzar la creació de títols universitaris. I que a última instància va implicar una liberalització i mercadeig de títols que encara patim avui dia com a mostra de la mercantilització de l’educació superior.
Per això i molt més valorem positivament el seguiment de la vaga estudiantil de dimarts i dimecres a les universitats catalanes. Tot i les dificultats presentades per la docència virtual, a campus com la UAB es va aconseguir aturar les activitats avaluables presencials a la majoria de facultats i, alhora, es va demostrar com el moviment estudiantil és capaç d’adaptar les seves formes de lluita a la nova normalitat mitjançant els piquets virtuals. Tot i que part del professorat va intentar boicotejar la vaga posant activitat avaluable presencial -i en alguns cops virtual per evitar els piquets a les facultats-, això no va aturar al moviment estudiantil per iniciar la seva nova jornada de lluita. 
Les concentracions i manifestacions de dimecres van demostrar la possibilitat d’interrelacionar les demandes estudiantils amb les obreres del PAS i PDI i són exemples de la solidaritat de les estudiants amb les demandes del professorat la concentració davant del TSJC, la manifestació estudiantil que va acabar a Urquinaona i va fer una acció davant de la SUR i la manifestació unitària de la tarda. Unides som més fortes: davant la #CrisiEducativa vaga combativa!
Notes:
1. A la UAB la jornada de vaga va ser de dos dies: dimarts 20 i dimecres 21.
3. A Catalunya, l’avaluació, acreditació i certificació de títols està portat per l’AQU (Agència de per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). El més pardoxal del procés d’acreditació és que la tercera fase per l’aprovació d’un títols és la potencialitat d’estudiants que rebrà, o sigui, la clientela del títol.
4. A les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències Polítiques i Sociologia el seguiment de la vaga en quant a activitat presencial va ser del 100%.
5. Secretaria d’Universitats i Recerca, al final de Via Laietana. 


Articles relacionats

Darrers articles