Plebiscit a Xile per una nova Constitució

El pròxim 25 d’octubre els xilens i xilenes tindrem l’oportunitat històrica de sepultar la Constitució de 1980 (imposada en dictadura pel govern de Pinochet) i canviar el rumb darrere d’una democràcia inclusiva, solidària i justa, on la dignitat sigui, efectivament, costum.

Per a contextualitzar l’actual situació política a Xile, en primer lloc, hem d’assenyalar que, des de la fi de la dictadura el 1990, el Partit Comunista (PC) ha anat desenvolupant una creixent influència en amplis sectors de la població. Això va permetre el seu ascens al govern en coalició, després de més de 40 anys de no formar-ne part. Recordem amb això i saludem l’experiència de la Unidad Popular, que en aquests dies commemora el seu 50 aniversari. Allà, el PC, al costat d’altres forces polítiques d’esquerres, va aconseguir desenvolupar un procés revolucionari que va ser derrocat pel cop cívic-militar de setembre de 1973.

Després de la tornada a la democràcia el 1990, el PC va desenvolupar diverses iniciatives per a anar desmantellant la institucionalitat de la dictadura. En aquest procés d’ascens en la lluita de masses, el PC participà del segon mandat de la presidenta Michelle Bachelet entre 2014-2018. Vam donar vida al costat d’altres organitzacions polítiques a la coalició anomenada “Nueva Mayoría”, el component principal de la qual estava donat pels partits de l’ex “Concertación por la Democracia” que havia governat per més de 20 anys. En aquest període presidencial vam tenir responsabilitats de govern en un parell de Ministeris de segon nivell.

Malgrat aquest paper secundari, i d’importants conflictes amb sectors retardataris en el si de la coalició que van pavimentar l’arribada de l’actual president Piñera, vam ser capaços d’impulsar el compliment d’algunes mesures populars que contenia el programa de govern, entre elles, la gratuïtat de l’educació per a més de 600.000 estudiants, el dret al vot dels xilens en l’exterior, la creació d’un pilar solidari que beneficia amb pensions bàsiques a milers de treballadors, la fi del sistema binominal, entre altres assoliments. Malgrat tots els esforços desplegats per fer complir les demandes que contenia el programa, les forces de la ex Concertació van limitar i van frenar el compliment d’aquestes. Totes aquestes traves i contradiccions en el si de la coalició, on opera un marcat anticomunisme, van portar a la derrota, facilitant l’arribada de la dreta al govern amb Piñera.

No obstant això, tot aquest procés va possibilitar una acumulació de forces que desemboquen en les revoltes populars que s’inicien el 18 d’octubre de 2019. Aquest esclat popular va donar visibilitat al qüestionament de tot el sistema neoliberal imperant a Xile, va despullar les desigualtats, injustícies que durant desenes d’anys han angoixat als sectors populars. Va quedar clar davant les masses que la Constitució heretada de la dictadura i maquillada després per l’ex Concertació és el nervi central de les injustícies que hi ha avui a Xile. Per això va cobrar tanta força la mobilització, exigint una assemblea constituent que donés pas a una nova Constitució democràtica.

Davant aquesta revolta popular, sectors polítics de dreta, centre i alguns d’esquerra, aconsegueixen un acord per a frenar les mobilitzacions en un pacte per la pau, l’eix central de la qual serà el plebiscit del 25 d’octubre, on es decideixi si el poble vol una nova Constitució, votant el seu “APRUEBO”* a la mateixa i al mecanisme de “CONVENCIÓN CONSTITUCIONAL”*, un succedani de l’assemblea constituent que s’exigia als carrers.

Recordem que la violenta repressió policial va deixar centenars de mutilats, ferits, morts i detinguts. La revolta va posar en risc seriós la continuïtat de Piñera com a governant, no obstant això, el pacte que els comunistes no signem va donar l’oxigen al govern per a acabar el seu mandat.

En tot aquest quadre d’ascens de la lluita de masses arribà la pandèmia, que va frenar transitòriament les mobilitzacions, però no impedirà que se celebri el plebiscit d’octubre i l’elecció de constituents l’abril de 2021, així com les eleccions presidencials aquell mateix any.

En aquesta carrera presidencial, per primera vegada en la història del nostre partit, sorgeix un candidat que està suscitant un ampli suport en les enquestes. Es tracta del nostre camarada Daniel Jadue, actual alcalde de la Comuna de Recoleta, qui des de la gestió municipal ha anat torçant el sistema neoliberal, per a alleujar la vida de la gent, com, per exemple, amb les farmàcies populars que permeten que milers de persones adquireixin medicaments a preus justos, afectant les grans cadenes que es lucren.

Vénen temps de processos complexos en polítiques d’aliança. Una dreta disposada a trepitjar el tauler, ho acaba d’intentar donant suport a una aturada empresarial dels camioners a fi d’aconseguir l’aprovació en el Parlament de noves lleis repressives contra el moviment popular i especialment contra els maputxes, així com crear condicions que posin en dubte la realització del plebiscit. En aquesta lògica, sectors de la dreta ja donen per perduda la batalla per la nova Constitució i aposten per aconseguir tenir el quòrum que impedeixi canvis més de fons en aquest procés. D’aquí la importància d’aconseguir una contundent victòria a l’octubre i reactivar el procés de mobilització de masses sobre la base de la defensa dels seus interessos i drets.

És necessària una victòria contundent, amb un ampli marge de suport a l’APRUEBO a una nova Constitució i a la Convenció constitucional. Perquè aquest resultat serà molt determinant en els processos esdevenidors que tenen a veure amb el futur institucional del país, amb la nostra societat, el caràcter de l’Estat, els drets de les persones i la decisiva participació creixent del poble.

—-

-Apruebo

-Rechazo

-Convención Mixta Constitucional (asamblea conformada en un 50% por constituyentes elegidos directamente y 50% por miembros del actual Congreso)

-Convención Constitucional (asamblea conformada 100% por constituyentes elegidos popularmente)