Ricard Ribera Llorens
El passat diumenge es va portar a terme la segona volta de les eleccions municipals a França i a la població d’Elna va guanyar una candidatura encapçalada pel comunista Nicolás Garcia. Elna és una població d’uns 8.000 habitants, situada a la comarca del Rosselló, en el marc de què des del sud dels Pirineus en diem Catalunya Nord. Garcia, dirigent del Partit Comunista Francès, n’havia sigut l’alcalde, o el batlle com en diu ell, fins l’any 2014 i n’acaba de recuperar l’alcaldia al capdavant d’una candidatura àmplia ciutadana. En Nicolás és el líder del PCF a la regió i vicepresident del Departament de Perpinyà, on porta les polítiques de normalització del català.
Tot seguit trobareu una entrevista extensa on explica com el PCF ha afrontat les eleccions municipals, les aliances amb els verds, la victòria de la ultradreta a Perpinyà o la manca d’estructura de Macron i, també, ens dedica una bona estona per parlar d’Elna i de la Maternitat.
Com afrontava el PCF les eleccions municipals del diumenge passat? Com es conformaven les diferents candidatures d’esquerres?
A França el model de l’escrutini és molt diferent, i com que és molt diferent has d’adaptar la teva política al territori de l’elecció, o sigui que una línia nacional en una elecció municipal tal com es fan a França – amb doble volta, amb molta personalització, amb una majoria absoluta obligatòria facis el percentatge que facis- doncs canvia la manera de mirar una elecció.
La segona particularitat és que és la primera vegada que hi ha més de tres mesos entre les dues voltes, amb la Covid19 al mig. A França, per exemple, les eleccions municipals mobilitzen el 80-83% de l’electorat habitualment, ara la primera volta no vam arribar ni al 50%, i a la segona a Elna no vam arribar al 60%, però a Perpinyà no vam arribar ni al 50. Això no passa mai en unes municipals ni a unes presidencials.
La primera cosa que volíem fer era conservar les alcaldies que teníem i aconseguir-ne de noves. Després la realitat del terreny fa que l’estratègia que hem tingut a Elna, no és la mateixa que s’ha tingut a altres municipis. Per exemple hi ha llocs on hem fet llista comuna amb verds, socialistes i la ciutadania, hem tingut una línia política d’unió amb les forces d’esquerres i si és possible amb les forces ciutadanes (persones individuals o associacions). Però hi ha llocs on els ciutadans no han volgut venir amb els partits polítics, d’altres nosaltres, el PCF, hem anat amb els ciutadans, però els verds i els socialistes, com a Perpinyà, no han volgut arriscar-se amb els ciutadans i han preferit tenir el cap de llista, sense poder fer una unió que hagués canviat totalment la cosa a Perpinyà. A d’altres llocs, la França Insubmisa de Melenchón s’ha enfrontat amb el Partit i, fins i tot, ens ha fet perdre ajuntaments. També hi ha hagut llocs on el PCF no hem sigut prou oberts, com en el cas de Le Havre, la vila del Primer Ministre Edouard Philippe, on no hi hagut unió a la segona volta amb els ecologistes.
Si haguessin sigut unes eleccions tipus Espanya o Catalunya, més proporcionals, s’hagueren pogut presentar candidatures comunistes a tot arreu. Però aquí, per exemple, a Elna, hem fet tingut el 49% dels vots a la primera volta, faltaven 39 vots pel 50%, i ha calgut tornar a les urnes.
Els titulars de la premsa parlen d’una elevada abstenció però també d’una victòria de les forces ecologistes en ciutats importants. El medi ambient s’ha convertit en un tema central del debat polític arreu, com valores aquest fenomen?
Hem de mirar a darrere del que es veu. El que es veu avui és que els verds han guanyat, però en gairebé cap lloc han guanyat sols. Han guanyat en llistes d’unió, per exemple nosaltres hem perdut algun batlle però hem guanyat molts regidors en llistes d’unió. Com a Lió o altres pobles importants, el batlle és un verd i a la llista, al darrere, hi ha socialistes, hi ha comunistes. No és una victòria dels verds, sinó de les llistes d’unió.
Una altra cosa és preguntar-se pel pes de les idees ecologistes en aquestes eleccions. A Elna, hem guanyat perquè la llista tenia una forta expressió ecologista, ens trobem que a Elna el que encapçalava la llista era un comunista, en un altre lloc ha sigut un verd. Les idees ecologistes pesen quan la gent vota, la victòria del partit verd no és pas seva, sinó una gran victòria de l’esquerra que s’uneix, que sap unir-se amb els ciutadans.
Un altre dels elements destacats que han arribat a Catalunya referent a aquestes eleccions és la victòria de l’extrema dreta a Perpinyà, encapçalada per Louis Aliot. Quins factors creus que ho expliquen?
La primera cosa és la crisi social i que es nota més al Pirineu Oriental i Perpinyà que en altres llocs, ja que tenim ‘rècords’ de misèria, pobresa i d’atur, sobre això la ultradreta prospera molt bé. Prospera tan bé que l’esquerra està totalment dividida i no existeix a Perpinyà, no hi ha cap proposta progressista en termes de gestió. Hi ha una dreta que no ha escoltat la gent, que no ha treballat, que ha fet de Perpinyà una ciutat gairebé abandonada. Aquests tres criteris -una falta d’alternativa progressista, una dreta que està a la quarta o la cinquena legislatura sense fer res i misèria social terrible-, cal sumar-li el sistema francès. Si hi hagués hagut un sistema com l’espanyol, pactant tranquil·lament, el Front Nacional no podria agafar cap vila.
El partit del President Emmanuel Macron ha sortit debilitat de les eleccions del dia 28. Pot ser un símptoma d’un gir a l’esquerra o ens trobem d’una recomposició de l’espai liberal i de la dreta?
El sistema electoral és el meu cavall de batalla per a la sisena República. Macron és escollit President de la República, elegit directament per la gent amb un diàleg entre els electors i ell mateix, fora dels partits. Amb el sistema francès pot sortir un Beppe Grillo, millor que a Itàlia. Has de convèncer en el moment concret i ja està. Els socialistes han donat l’estocada, fent que les eleccions legislatives arribin sis setmanes després que les presidencials. Passi el que passi, no hi pot haver unes legislatives entremig. S’escull un President i després a la gent que l’ha votat se’ls explica que a aquest president se li ha de donar una majoria al Parlament i se li dóna.
Però després d’això, Macron no té ni un senador, ni un batlle…, perquè Philippe [fins ara Primer Ministre, guanyador de les municipals a Le Havre] és dels republicans, de la dreta. No tenen pas ni un President de regió, no tenen pas ni un President de departament. A Perpinyà perden perquè el nom de Macron no ha servit i han sigut quarts.
La recomposició de la dreta, orquestrada per la burgesia, busca donar una base local a Macron. L’esquerra està dividida, la dreta tradicional no té cap figura, i en canvi, Macron, de forma populista pot guanyar encara una elecció presidencial. Però li cal una base, Macron ve del neoliberalisme, que no té implantació, però pot guanyar una elecció presidencial a la francesa. Un home pot conquistar una part del poble. Pensem que qui ara és President de la República va obtenir el 24% dels vots a la primera volta, que és només un 17% dels inscrits per votar. A Espanya no podria governar.
La burgesia té interès a conservar aquest President al poder, perquè ha fet una política neoliberal que serveix a les forces financeres i a les forces de l’explotació. Té interès a conservar aquest President al poder i hi està treballant.
El diumenge vas guanyar les eleccions a Elna, ja n’havies sigut alcalde entre els anys 2001 i 2014, explica’ns quina és el principal llegat que vas deixar com a alcalde comunista durant aquests anys.
La feina que vam fer durant 14 anys va ser important, vam trobar un poble abandonat, que el tornem a trobar abandonat. No tenia cap equipament, no tenia escola bressol, no tenia escola, no tenia una sala perquè els joves poguessin fer un aniversari. Vam treballar durant anys per fer projectes a la gent, projectes socials, projectes col·lectius. Hem tingut la gran sort de trobar la Maternitat i rehabilitar-la, que esdevingui monument històric francès, tenim un llegat important. Però les eleccions no es guanyen amb això, es guanyen en un context polític. La gent vota en el moment que vota, valorant una part del que s’ha fet però hi ha una part de política nacional, del clima polític del moment.
Com heu definit el nou projecte per Elna?
Hem vingut amb un altre xip. No sóc pas jo qui ha guanyat, he aportat una mica de notorietat i d’experiència, però el repte més important era fer oblidar que he estat dues vegades batlle a Elna. A França hi ha una expressió que no us puc traduir, que ve a dir que quan les coses van malament foragites als qui són aquí i no vols sentir a parlar del que és passat, d’aquests homes polítics que tornen. Només hi ha un 2% dels batlles (i dels comunistes cap) que han sigut batlles una o dues legislatures i tornen a ser batlles després d’haver perdut.
A més a més, jo sóc vicepresident del Departament (la diputació), tinc 60 anys, tinc problemes personals a casa, no tenia ganes de tornar a presentar-me. S’ha fet un col·lectiu ciutadà molt interessant, hem pogut lligar ciutadans no afiliats en un partit i gent de partit, el que no s’ha pogut fer a Perpinyà i per això s’ha perdut. Hem sabut els uns als altres fer-nos lloc, escoltar-se, no aplicar la dictadura de la majoria sobre la minoria… i això ha quallat. Aquest col·lectiu m’ha vingut a buscar perquè encapçali la llista.
Voluntàriament no hem presentat gairebé cap persona que havia estat elegida abans, menys els 4 o 5 que teníem fins ara a l’oposició, que trobava injust que no fossin candidats. De tots els meus companys que eren a les llistes elegits amb mi no n’hem volgut cap per fer oblidar que jo era un home del passat.
Hem fet una campanya ciutadana, hem parlat amb molta gent, hem escoltat. Hem tingut un programa lligat amb la convivència, la democràcia participativa i el medi ambient. I a mi és això que m’ha interessat. M’ha interessat la forma com hem fet la llista, oberta, ample, amb gent d’horitzons diferents, amb gent afiliats en un partit, amb gent que no ho són, amb gent que no sé què han votat a les eleccions presidencials… i un programa lligat amb les preocupacions del moment.
Sobretot el tema de la participació ciutadana molt avançada, això m’ha interessat molt. Perquè si hagués estat per fer cases, depuradores, escoles… jo ja he fet com a batlle tot el que podia. Per fer això no m’interessava, el que m’interessava és veure si funciona és la democràcia participativa, si podem canviar la política, tenir una altra relació amb el medi ambient i la terra.
Com s’ha gestionat aquest canvi en la manera d’entendre la política local?
El mateix dia els socialistes han perdut 4 pobles importants, han volgut fer una llista com es feia abans: partit socialista, partit comunista, uns verds… i ja està. Això, per mi, no funciona. L’important de la victòria a Elna és com s’ha guanyat, si haguéssim fet una llista amb el responsable del partit socialista perdíem, segur. El que ens ha fet guanyar és que hem donat gust a la política a la gent un altre cop, que hem convençut que volíem construir amb la gent, dirigir amb la gent, girar l’esquena al que s’havia fet fins ara.
Hem tingut un debat al Partit a Elna, no tots els comunistes d’Elna han vingut a la batalla. N’hi ha que han considerat que els comunistes perdíem la identitat, la presència del partit i el seu logotip no hi era. Ens ha de fer reflexionar, els socialistes han perdut en llocs amb una manera de fer unió i coalició, i en altres llocs els comunistes i els verds hem guanyat amb una altra manera de fer.
Trobo que és important, perquè ara tenim un debat al PCF sobre si hem de presentar un candidat a les eleccions presidencials. Hi ha molts comunistes que per qüestions identitàries diuen que sí. Jo penso que no, hem de construir una candidatura, hem de trobar una candidatura única a l’esquerra progressista, ecologista i ciutadana perquè si no tornarem a votar Macron contra Lepen. Hem de trobar una candidatura que sigui capaç de fer més que el 24%. Si haguéssim trobat una candidatura que hagués fet el 25% en lloc del 21, la segona volta hagués sigut entre aquesta personalitat i el Front Nacional i avui tindríem un President progressista a França, utilitzant el sistema electoral francès. Avui, si presentem un candidat comunista a les presidencials, faríem un 2%, d’aquí a acabar de matar el Partit, un partit que sempre ha estat molt fort a Europa. Hem de reflexionar tot això, són coses que es mouen a la societat, no perds la teva identitat quan ets capaç d’ajuntar gent i dins d’aquesta unió ets capaç de fer avançar les teves idees, defensar-les dins d’un col·lectiu, guanyar, convèncer. És aquí que ets comunista, no ets comunista quan et tanques a casa i poses banderes a tot arreu. És aquesta manera de fer política la que ens ha fet guanyar a Elna i ens ha fet guanyar a altres pobles.
Pels comunistes catalans i en general per a l’esquerra catalana, Elna té un elevat valor simbòlic pel paper que en l’exili republicà i el valor de la Maternitat d’Elna per acollir els fills dels refugiats. Ens pots explicar quin pes té la Maternitat i la seva història per al vostre municipi?
L’hem hagut de salvar una segona vegada, perquè la volien tancar aquesta gent. Primer l’han volgut tancar, després l’han volgut privatitzar i al final amb la pressió popular s’ha quedat oberta, malauradament sense cap política per conquistar visitants, per fer conèixer la vila, per enviar missatges polítics progressistes sobre el que està passant amb els migrants, amb el que passa amb el Front Nacional.
Per nosaltres té un paper important i la tornarem a tirar endavant, perquè hi ha un potencial de visites que fa por. De les 40.000 visites a l’any, que és poc, podria ser més (quan vam marxar fa 4 anys estava en plena progressió i eren 36.000), gairebé tot són catalans i espanyols. Hi ha tot el potencial francès i europeu que es pot aprofitar. Naturalment es pot guanyar per a l’economia del poble, perquè el poble visqui millor, però per nosaltres no és suficient. És un lloc que quan surts no ets com quan has entrat. Quan surts penses diferent de quan has entrat, no vens pas aquí per mirar quatre fotos i plorar quatre llàgrimes, quan surts d’aquí reflexiones. Perquè aquesta gent han estat aquí, que ha fet que morissin als camps de concentració i s’han hagut de salvar aquí? Quina situació política hi havia a Europa i Espanya en aquell moment?
El paper principal és alimentar consciències, per mi el paper de la Maternitat existir, explicar la història ampla. No com l’hem fet fins ara que comença quan entres a la Maternitat, això tothom ho pot fer. Si només expliques la història de les mares quan ja són dins de la Maternitat, només pots pensar que això és una història dels qui tenien un gran cor. La història s’ha de començar el 1936 a Espanya i Europa, què passava.
Sempre quan feia visites als joves, els deia quan sentiu una frase o un acudit racista, vosaltres heu de dir que no. Encara que sigui dins del vostre cap, heu de dir que no. Si rieu amb un acudit racista o discriminatori o no reaccioneu a una frase d’un home polític a la televisió, la suma de tot això fa una ideologia que va dur a Franco i Hitler, a l’exili i la mort. És això en primer lloc, i després és una eina turística i econòmica, si la gent ve a dormir als hotels d’Elna i menjar als restaurants, millor que millor. Però si marxen i diuen “hem menjat bé a Elna avui, eh?” i no recorden el missatge de la Maternitat val més que es quedin a Barcelona.
La Maternitat d’Elna és un de tants elements que ens uneixen, però el dia a dia dels catalans del nord i del sud dels Pirineus es troba molt allunyat. Com es poden reforçar aquests vincles culturals, socials i polítics?
Per exemple, jo me’n cuido de les polítiques del català a Perpinyà, al Departament. Necessitem llocs on la història comuna, la cultura comuna entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud trobi camins per fer projectes, per treballar en una zona cultural i econòmica conjunta. Naturalment, molts dels que venen a la maternitat són de l’altra banda de la frontera, molts són catalans. La Maternitat és una eina més per fer lligams.
La Catalunya Nord girava totalment l’esquena a Catalunya, fins ara, mirava cap a Montpellier, cap a Toulouse, la ultracentralització de França és així. Però nosaltres, només girant-nos tenim a 30 km un país on parlen com nosaltres, pensen com nosaltres, tenen una història com nosaltres, tenen una cultura culinària, de taula i de vi com nosaltres, i el nostre Departament és l’única província de la regió (si treus la Vall d’Aran) que és la soldadura entre Occitània, França i Catalunya. Som nosaltres qui tenim aquest paper i no el juguem perquè encara no ens sabem girar prou cap a l’altra banda del Pirineu.
Eines com Cotlliure, com tot el tema de la Retirada… la Maternitat és el lloc més maco de la Retirada, perquè és l’oasi de vida. En altres llocs només pots plorar, aquí rius perquè els nens reien, és un lloc positiu. La ruta de la Retirada és un lligam polític, un lligam cultural, és una eina que pot reforçar els lligams necessaris entre Catalunya Nord i Catalunya Sud.
És important econòmicament també, el nostre Departament si es girés cap a Barcelona tindria menys problemes econòmics. Nosaltres som el cul de França, si anem més girats cap a Catalunya Sud no seríem pas el cul, potser seríem l’anca o el braç dret. Els catalans del sud quan venen ho fan per veure Cotlliure i la Maternitat i això és una eina. A més a més Elna és bisbat, era capital, és la ciutat més antiga habitada de la província de Perpinyà, té una història catalana forta i l’ha de tenir més encara.
