Fa molts anys que vaig tenir l’oportunitat i la sort de conèixer el poble recuperat de Morillo de Tou, a la comarca de Sobrarbe a Osca. De fet, ha sigut estrany l’any que no l’he visitat, de vegades més d’un cop a l’any i amb qualsevol excusa. Us recomano entrar al seu web i pàgina de Facebook i veureu la quantitat enorme d’activitats de tota menaque es realitzen al llarg de l’any en aquest petit enclavament del que molts anomenen l’Espanya buida.
La història d’aquest lloc, al meu entendre, és digna de conèixer. Parlem de la recuperació d’un poble del segle XVII per part d’un sindicat, en una part d’Aragó amb un component caciquil molt fort i proper en distància al símbol carca del fanatisme religiós de l’Opus Dei, el Santuari de Torreciudad. Per això no és rar, ni estrany, i té la seva gràcia, que per certa gent del Sobrarbe i La Ribagorza la història del poble recuperat Morillo de Tou es vinculi al comunisme. De fet és normal escoltar entre alguns habitants del Sobrarbe i La Ribagorza aquesta denominació quan anomenes el poble. Si parles de Morillo de Tou solen dir “ah sí, el poble dels comunistes!”.
La història i vinculació al món sindical del petit poble comença a l’ésser expropiat per donar lloc l’embassament de “Mediano”, que mai ho va arribar a inundar i amb el pas del temps va arribar el deteriorament. Camps abandonats i xiprers que ocultaven la seva existència. L’herba i els arbres van envair els seus carrers i la runa i la ruïna es van imposar. Pedres, lloses, dovelles, balconades, lloses de terra. Tot va anar desapareixent, robat cap a altres pobles i xalets del territori com a material de construcció barat. Per això i molt més Morillo de Tou representa un gran exemple de lluita contra la despoblació i també de classe quan Comissions Obreres el va treure de l’oblit el 1984 després que el projecte de l’embassament de “Mediano” semblava l’havia condemnat a l’oblit.
Es van invertir gairebé 100.000 hores de treball voluntari en els treballs de desbrossament, desenrunament, apuntalament i reconstrucció de les cases que encara es mantenien en peu de forma precària (serà també per això que el segueixen anomenant el poble comunista). Amb un projecte innovador d’escoles taller, desenes de joves en risc d’exclusió laboral i social van contribuir a la recuperació de la vila mentre aprenien un ofici. Es van aconseguir percentatges de reinserció superiors al 95% en aquestes escoles taller d’obra, de fusteria, de picapedrer i, fins i tot, de guies de muntanya que van revitalitzar aquesta zona castigada per la despoblació. D’aquí va sorgir l’Associació d’Amics de Morillo de Tou que després de tants anys segueix en actiu.
Avui Morillo de Tou és un lloc viu, on conviuen hostals, albergs, apartaments turístics, bungalous i zones d’acampada. Res a veure amb el lúgubre panorama a què es van veure abocats els seus habitants quan van emigrar per obligació en els anys 60 del segle passat. Si un passeja pel Sender Botànic i per la Senda d’Energies Renovables troba també sensibilitat ambiental, de fet al llarg de la vila es poden trobar diversos exemples d’energies renovables: calderes de biomassa, plaques solars tèrmiques, etc. L’aposta més recent per la sostenibilitat és l’agricultura ecològica i el consum de productes locals. L’Horta de Morillo és un projecte que va néixer fa uns anys amb els objectius de poder crear més ocupació en el Sobrarbe i d’oferir un producte local i de qualitat.
Un altre aspecte diferencial de Morillo de Tou és l’aposta per la cultura, entre la que destaca el Pirineus Jazz Festival, doncs va ser iniciador i promotor. Pensem que fa 25 anys ja sonava el jazz a l’església de Morillo que va ser transformada en un pub musical durant molts anys, a hores d’ara l’església és museu de terrisseria . Perquè Morillo de Tou no és només un centre de vacances i va evolucionant. A més d’això, és un focus d’atracció de reunions i debats molt diverses i amb espai temporal entre elles, d’aquesta manera venç l’estacionalitat de la zona.
De fet aquest poblet recuperat ofereix gran varietat d’allotjaments per a totes les butxaques, instal·lacions i serveis: càmping, bungalous, hostals, apartaments i albergs, així com restaurant, aules i sales de conferències o multi usos que li donen vida tot l’any. També cal dir que queda prop de diferents pobles preciosos de visitar com Ainsa, Alquezar, Tella, etc. i també, a la Ribagorça, a pocs quilòmetres, Graus, Campo, Roda de Isabena, etc. sense oblidar que davant té el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, unes meravelles naturals que cal visitar per entendre millor la lluita contra l’especulació que els assetja i així entendre millor la urgència de la seva conservació.
En fi per a mi Morillo de Tou és l’exemple i la confirmació de fins a on pot arribar l’esforç, la voluntat i la constància. És la victòria sobre el despoblament, l’oblit i l’abandó. Per descomptat, si li diuen el poble dels comunistes, crec que és digne d’elogi. Qui havia de dir que aquesta iniciativa social de les CCOO d’aquella època és ara un espai social i turístic amb 40.000 pernoctacions anuals.
