C. J. Atkins, redactor en cap de People’s World
Aquest article va ser publicat originalment a People’s World, el diari hereu del Daily Worker que expressa els punts de vista del Partit Comunista dels EUA i d’altres veus del moviment obrer i de les lluites per les llibertats civils.
L’endemà del linxament de George Floyd per part d’agents del departament de policia de Minneapolis, el president Donald Trump va anunciar una investigació de l’FBI sobre el que va passar. Davant la indignació massiva en el context de proves de vídeo incontestables de la matança de Floyd per part de l’oficial Derek Chauvin, fins i tot Trump es va veure obligat a dir que faria alguna cosa. La farsa de la preocupació no va durar gaire. El divendres al matí tornava a ressuscitar els crits de guerra del Sud segregacionista a Twitter.
En una piulada a primera hora del matí de divendres, el president Donald Trump va ressuscitar el crit d’un cap de policia segregacionista que va anar a la guerra contra el Moviment pels Drets Civils a la dècada de 1960. Twitter va respondre marcant la seva publicació amb un advertiment que violava la política de la plataforma de xarxes socials que prohibia l’enaltiment de la violència (Imatge: Twitter).
Divendres al matí Trump va tornar a mostrar públicament els seus instints racistes. En una sèrie de tuits, va titllar als manifestants de Minneapolis com a “GAMBERROS”, fent servir les majúscules per escriure la paraula en clau sovint preferida pels supremacistes blancs ara que no queden impunes per usar la paraula que comença per N en públic. A mesura que la comissaria del tercer districte cremava a la televisió, el president va amenaçar amb enviar a l’exèrcit per “fer la feina com toca” si l’alcalde de “l’Esquerra Radical” no es “posava les piles”.
I quina “feina” volia Trump que l’alcalde Jacob Frey fes com tocava? Pel que sembla, disparar als manifestants negres. Amb un llenguatge esfereïdor, el president va concloure el seu tuit: “Quan comença el saqueig, comença el tiroteig!”.
Compareu-ho amb la resposta a les milícies nacionalistes blanques fortament armades que han assaltat els capitolis estatals durant les darreres setmanes. Igual que amb els assistents a la manifestació “Unim la Dreta” del 2017 a Charlottesville, Virginia, on va morir Heather Heyer, Trump va dir que aquests manifestants blancs armats fins les dents eren “molt bona gent”. Va instar els funcionaris de Michigan a “fer un esforç” i a “arribar a un acord” amb ells passant per sobre de les ordres de les agències de salut de quedar-se a casa.
Tanmateix, quan es tracta de persones negres que demanen justícia per una nova matança policial, no hi ha cap acord. En canvi, el president diu que és l’hora de les bales.
Trump no va reconèixer l’autor original de la seva cita “Quan comença el saqueig”, però una simple cerca a Google us dirà d’on surt. El 1967, el famós cap de policia racista i segregacionista de Miami, Walter Headley, va declarar la “guerra” contra el que va afirmar que era una onada de criminals negres “aprofitant-se del moviment de drets civils”.
El cap de la policia segregacionista de Miami, Walter Headley, va dir el 1967 al diari local que declarava la guerra als criminals negres, i que “Quan comença el saqueig, comença el tiroteig” (Imatge: Miami Herald, 27 de desembre de 1967).
En aquell temps Headley va dir al Miami Herald que tenia intenció d’utilitzar escopetes, gossos i aplicar “polítiques dures” que incloïa l’ús de força letal contra les persones negres. “Els criminals”, es va comprometre Headley, “aprendran que no poden evitar la morgue.”
A continuació, va afirmar fanfarronament que no hi hauria problemes per disturbis o revoltes civils a la seva ciutat perquè “Quan comença el saqueig, comença el tiroteig”. Aquestes van ser les paraules exactes de Trump del divendres al matí.
Miami i altres ciutats van esclatar sota la pressió de la violència policial i els atacs racistes el 1968 (el mateix any que l’assassinat del reverend Martin Luther King, Jr.), igual que avui ho estem veient passar a Minneapolis. Al febrer d’aquell mateix any, els oficials de Headley van escorcollar un adolescent negre acusat de portar un ganivet, Robert Owens. Després de registrar-lo, els policies van amenaçar-lo amb matar-lo, abocant-lo des d’un pont a 100 metres sobre el riu Miami.
Més tard aquell mateix estiu, la Convenció Nacional Republicana va arribar a la ciutat per designar a Richard Nixon com a president. El líder del partit republicà demanava a la “majoria silenciosa” que s’alcés i votés per ell, i posés fi a la Guerra contra la Pobresa i la Revolució dels Drets Civils.
Una manifestació d’empoderament negre al barri de Liberty City de Miami va tenir lloc durant la mateixa setmana que Nixon iniciava el seu esforç per guanyar la presidència amb una crida al ressentiment blanc. El reverend Ralph Abernathy de la Conferència de Lideratge Cristià del Sud va assenyalar la manifestació, i cap allà la policia racista de Headley es va traslladar.
Com l’esquer d’una trampa, un cotxe que portava un adhesiu de “George Wallace per a president” es va dirigir contra la multitud a l’esdeveniment de Liberty City. Wallace va ser l’infame governador d’Alabama que va declarar: “Segregació ara, segregació demà, segregació per sempre!”. No cal dir que el cotxe va quedar destrossat i la policia va tenir de sobte el disturbi excusa que necessitaven per dur a terme l’edicte mortal de Headley.
Al cap de tres dies, el barri negre de Liberty City semblava una zona de guerra i tres persones havien mort a mans de la policia del cap Headley (Foto: AP).
Al cap de pocs dies, tres persones van morir a mans dels policies i Liberty City va patir danys importants. “Això va ser un camp de batalla”, va dir el resident negre Barry Gilmore a Miami News aquella setmana. Comentant les tàctiques dels policia, Gilmore va dir: “La policia estava a cada extrem [del carrer] i les bales volaven amunt i avall. La policia podria haver disparat a l’aire, però van disparar a la gent.”
Headley va lloar els seus homes i Nixon va guanyar la Casa Blanca amb la seva “Estratègia del Sud” construïda al voltant d’apel·lacions en clau a la supremacia blanca. La qual cosa ens porta a un altre president racista: el que actualment s’asseu al Despatx Oval piulant a Twitter tot el dia.
Al citar Headley, Trump torna a reviure el crit de guerra d’un cap de policia segregacionista en el mateix moment en què els carrers d’aquest país s’omplen de ràbia per l’ús absolutament injustificat de força letal de la policia de Minneapolis contra George Floyd. El president provoca intencionadament les flames de l’odi racial entre els seus partidaris supremacistes blancs abans de les eleccions a finals d’aquest any.
No és casualitat; sap exactament què fa. És un altre senyal per als racistes de la seva base que està al seu costat. Té un llarg historial d’opressió de les persones negres i de violència en contra seu, incloent executar-les. Només cal recordar el cas dels “Cinc de Central Park” del 1989, un grup de joves homes negres condemnats falsament per violar una dona blanca a Nova York. Llavors una jove promesa dels magnats immobiliaris, Trump va publicar anuncis a pàgina completa als diaris contra els Cinc, declarant: “Que torni la pena de mort i que torni la nostra policia!”.
Les seves crides perquè comenci el “tiroteig” a Minneapolis només són un altra mostra de les seves arrels racistes. El gegant de mitjans socials Twitter va afegir un avís al tuit del divendres al matí de Trump dient que “incomplia les normes de Twitter sobre l’enaltiment de la violència”. Es tracta d’un home del qual tota la seva vida pública necessita tenir un avís, perquè ja fa temps que va enaltir la violència, el racisme, la islamofòbia, l’homofòbia, els atacs contra immigrants, el sexisme i molt més.
Agents de policia com Derek Chauvin i líders polítics com Donald Trump són potser alguns dels símptomes més atroços del racisme que plaguen la societat estatunidenca, però només són les expressions més destacades d’un sistema que es basa en la discriminació, la desigualtat i la divisió per tal d’assegurar els beneficis i privilegis d’uns pocs.
Engarjolar a Chauvin i expulsar a Donald Trump de la Casa Blanca no acabarà amb els problemes de racisme endèmics del capitalisme, però seria un començament.
