Pots descarregar el número d’aquesta setmana en pdf clicant aquí
El matí del nou de maig de 1978, fa quaranta-dos anys, tota Itàlia es despertava amb una notícia tràgica que marcaria un abans i un després en la política d’aquest país, l’assassinat del seu Primer Ministre, Aldo Moro. Després de cinquanta-cinc dies segrestat per les Brigatte Rosse, el seu cos sense vida era descobert al maleter d’un Renault 4 a Via Caetani, al centre de la ciutat de Roma.
Aquest però, no va ser l’únic assassinat polític comès a Itàlia aquell nou de maig i tot i que és una història fascinant, no és la que vull explicar. Aquesta història té lloc a gairebé mil quilòmetres de la capital romana, i no ocorre en una gran ciutat, sinó en un poblet de no més de deu mil habitants, Cinisi, molt a prop de Palerm.
En aquest poble hi vivia un jove, Giuseppe Impastato, o Peppino, com li deien afectuosament. Impastato havia tingut la mala sort de néixer en una família vinculada a la màfia, el seu pare Luigi era el cap d’un clan menor de la màfia del poble i de jove havia estat empresonat a Ustica pel feixisme per activitats delictives. A més, el cap de la màfia de Cinisi, Cesare Manzella, es casarà amb una de les germanes de Luigi.
El jove Giuseppe, arran de presenciar l’escenari del crim de l’assassinat de Cesare Manzella el 1963 mitjançant una bomba al seu cotxe, començarà a prendre consciència de la misèria i el reguer de sang que deixava la màfia. En conseqüència, va trencar les relacions amb el seu pare, que el farà fora de casa, i iniciarà un període d’activisme polític intens. Amb disset anys fundarà el butlletí L’idea Socialista i s’unirà al Partit Socialista Italià d’Unitat Proletària (PSIUP), sorgit arran d’una escissió d’esquerres del PSI contrària a la col·laboració amb la Democràcia Cristiana.
Participarà intensament de les lluites dels camperols de la zona, als quals se’ls havia expropiat les terres per construir l’aeroport de Palerm, així com de les lluites dels treballadors de la construcció i dels aturats. Durant els primers anys de la dècada dels 70 anirà modificant les seves idees polítiques, adherint-se successivament al PCd’I (m-l) i després a Lotta Continua.
El 1975 fundarà el grup Musica e Cultura i el 1976 el projecte que el farà conegut en la zona al voltant de Palerm, l’emissora Radio Aut. En aquesta emissora hi haurà diversos programes, entre els quals Onda Pazza (Ona boja), un programa de burla sobre polítics i mafiosos, on denunciarà les activitats criminals del capo de Cinisi, Gaetano Badalamenti.
El 1978 es presentarà a les eleccions municipals de Cinisi per Democrazia Proletaria, però no podrà veure els resultats, doncs la nit del vuit al nou de maig Giuseppe Impastato serà assassinat.
El seu cos serà col·locat a les vies del tren juntament amb un artefacte explosiu que destrossarà el seu cos i part de l’entramat de la via. Un cop descobertes les restes del crim, tant la policia com els mitjans de comunicació i la magistratura parlaran d’atemptat suïcida, comprats per la màfia.
A partir d’aquí i gràcies sobretot a la feina de la mare de Giuseppe, Felicia, i del seu germà, Giovanni, aconseguiran que l’any 1984 l’Oficina d’Instrucció del Tribunal de Palerm emeti una sentència reconeixent el paper de la màfia, però sense especificar individus concrets. El Centre Sicilià de Documentació de Palerm, rebatejat amb el nom de Giuseppe Impastato publicarà el 1986 les memòries de Felicia, la mare de Giuseppe, on acusa directament a Gaetano Badalamenti de l’assassinat del seu fill. Badalamenti serà condemnat el 1987 per la Cort de Nova York a quaranta-cinc anys de presó per tràfic de drogues.
El juny de 1996 i gràcies als esforços de Felicia i Giovanni, el Centre Giuseppe Impastato i Rifondazione Comunista, s’aconsegueix que Salvatore Palazzolo, un membre de la màfia de Cinisi declari que Badalamenti era el responsable de l’assassinat. El cas es reobre després d’haver estat tancat des de 1992 i s’inicia el procés que portarà a la condemna, l’any 2002 de Gaetano Badalamenti a cadena perpètua.
Per haver succeït el mateix dia que l’assassinat d’Aldo Moro, en un poble petit de Sicília i pel paper encobridor que va tenir la justícia i els mitjans de comunicació, la mort de Giuseppe Impastato va passar desapercebuda durant molt de temps. Només gràcies a la seva família i a aquells que van treballar incansablement per fer justícia es va aconseguir treure a la llum tota la veritat del cas. Gràcies a la feina de conscienciació i de donar a conèixer la vida i la lluita de Giuseppe Impastato, carrers i jardins de ciutats com Torí porten el seu nom i es va donar al Centre Giuseppe Impastato la casa de Cinisi on havia viscut el seu assassí Gaetano Badalamenti per a fer-la servir de seu, contribuint a la reparació, a la justícia i a la memòria històrica.
A més a més, a partir de l’any 2000, la història de Peppino va captar l’ull del públic més mainstream gràcies sobretot a la pel·lícula de Marco Tullio Giordana, I cento passi, que adapta amb algunes llicències la vida de Giuseppe Impastato i els esdeveniments al voltant de la seva mort. També hi ha un gran nombre de cançons entre les quals destaquen la del grup Modena City Ramblers, també anomenada I cento passi, o el disc de la popular banda italiana Talco, La cretina commedia, que també narra la vida de Peppino. L’any 2016 es va estrenar una altra pel·lícula, Felicia Impastato, que posa en relleu el paper de la seva mare i el procés de recerca de justícia per l’assassinat del seu fill.
Xavi Pizarro Homs
