La presència de la Comuna de París a la guerra d’Espanya

[1]

Durant la guerra d’Espanya, les referències a la Comuna de París impregnen els discursos, les representacions i l’imaginari dels voluntaris de les Brigades internacionals. Hem preguntat sobre el tema a Édouard Sill, doctor en Història contemporània. És l’autor d’una tesi continuada l’any 2019 i titulada: Del combatent voluntari internacional al soldat-militant transnacional: el voluntariat estranger antifeixista durant la guerra d’Espanya (1936-1938).

Edouard Syll [2]

Hi ha indiscutiblement una gran proximitat, a la vegada històrica, política i cultural, entre la guerra d’Espanya i la Comuna de París. Aquesta proximitat, aquesta transferència, no era d’altra banda pas nova entre dos països dels quals la història política i social dialogava des del terme del segle XIX. Així, a l’octubre 1934, en el moment de la insurrecció obrera del nord de la Península, s’ha pogut parlar llavors de la «Comuna d’Astúries».

Durant la guerra civil, la premsa espanyola lleial a la República, i tota l’Espanya antifeixista en general, tenia el sentiment que Madrid – ciutat de front des de la fi de l’estiu del 1936 fins a la fi de la guerra el març del 1939 – vivia llavors un destí històric equiparable a altres ciutats abans d’ella, tals com París durant la Comuna l’any 1871 o Leningrad l’any 1917 i que, per a aquesta mateixa raó, la mirada del moviment obrer mundial estava fixada cap a Espanya. No és per això  una casualitat si els quatre batallons «de xoc» organitzat pel famós Cinquè Regiment al començament de novembre del  1936 per intentar trencar el setge de Madrid van ser batejats: Madrid, Los Marinos de Cronstadt, Leningrado i Comuna de París.

La porositat entre els esdeveniments no és només discursiva. Toca també a les realitzacions socials i polítiques que tant la Comuna com l’Espanya antifeixista van realitzar: reformes socials, laïcitat, salut, educació, drets dels treballadors, drets de les dones o protecció de la infantesa; unes realitzacions sovint obstaculitzades per l’exigència urgent dels combats. Així mateix, els seus detractors no van deixar d’atribuir-los els mateixos mals: violència, desordre i anticlericalisme.

D’altra banda, increïble però cert, Ràdio Burgos (la ràdio d’Estat franquista) anunciava al maig el 1937 que «el famós bandit polonès Dombrowski» lluitava a Madrid. Va ser l’ocasió per a la premsa madrilenya de recordar l’herència de la Comunne de París i de retre homenatge als voluntaris polonesos de les Brigades internacionals.

Quines són les traces de la Comuna en les Brigades internacionals?

Es tracta d’un tema molt importat en les Brigades internacionals. Primer de tot, aquesta presència és una afiliació i una inspiració històrica que es tradueix pels noms atorgats a les diverses unitats. En efecte, dels no menys de vuitanta patronímics utilitzats en les Brigades internacionals, quatre s’extreuen directament de l’herència de la Comuna de París.

Es  tracta  naturalment del batalló epònim, «Comuna de París», creat el 22 d’octubre del 1936. En realitat, agafava el nom d’una petita formació de voluntaris creada abans de les Brigades internacionals, una «centúria» que agrupava principalment metal·lúrgics parisencs, francesos i espanyols immigrats, de la CGT. Aquesta «columna de París» va ser anomenada  «Comuna de París» a Madrid.

Esdevingut un batalló, el «Comuna de París» va operar a tots els combats, fins a la batalla de l’Ebre.

Un altre batalló va ser constituït poc després sobre efectius parisencs, el «Louise Michel», però va estar compromès en combats molt difícils davant la ciutat de Terol, al Nadal del  1936. Pràcticament aniquilat, els supervivents van ser incorporats a un altre batalló un mes més tard.

Els polonesos apunten igualment a l’honor la Comuna de París; és cert que l’exili polonès havia estat íntimament barrejat en la insurrecció parisenca. L’hem vist, un batalló va adoptar el patronímic de «Dombrowski», en record del patriota polonès i oficial Jaroslaw Dombrowski. L’any 1871, en exili a París, havia estat nomenat general per la Comuna i va morir durant els combats a Montmartre. A Espanya, aquest batalló va esdevenir una Brigada que va adoptar el seu patronímic. Hi va haver igualment una altra formació polonesa, més petita, una bateria d’artilleria, crea l’any 1937. Va ser batejada «Wróblewski» en referència a un altre patriota polonès anomenat general per la Comuna, Walery Wróblewski.

Com va ser celebrada la Comuna de París per i en les Brigades internacionals?

El març del 1937, no havia faltat a Espanya assenyalar que en el moment de la victòria de Guadalajara, la batalla havia estat portada  pels soldats italians enviats per Mussolini per sostenir Franco el dia de l’aniversari de la Comuna de París. L’any següent, la situació militar preocupant havia impedit tota celebració en les Brigades internacionals.

És el març del 1939 que la Comuna va ser celebrada amb  més atenció. Però la situació era una altra. Mentre la República espanyola agonitzava, les Brigades internacionals havien estat desmobilitzades sis mesos abans. Però si els súbdits dels països democràtics havien pogut tornar a casa seva, els seus camarades havien quedat bloquejats a Espanya, a esperar que un país volgués acollir-los. Quan Franco va fer, amb les tropes de Mussolini, la darrera ofensiva contra Catalunya, els últims internacionals van ser presos en la retirada cap a França i internats a Sant Cyprien i Argelès-sur-mer.

En les seves perspectives, van mantenir una vida política i cultural intensa. La proximitat del 18 de març va ser l’ocasió de preparar festivitats que també havien de mostrar el seu afecte al poble francès. En efecte, tots n’estaven convençuts i els quadres dirigents de les Brigades internacionals igualment, que serien aviat sol·licitats per prendre lloc en l’exèrcit francès contra Alemanya. Se sap el que  va ser.

Llavors, mentre els seus camarades francesos reunits en l’Associació dels Voluntaris a l’Espanya Republicana (l’avantpassada del ACER) «pujaven» al mur dels federats, els infortunats internats als camps de les sorres celebraven la Comuna amb la ploma, el cant i el llapis.

Aquestes referències són aïllades dels combatents francesos o són compartides pels voluntaris d’altres nacionalitats?

La Comuna de París va ser mobilitzada a la vegada com un esdeveniment pertanyent al tronc comú de la història del moviment obrer i com a precedent internacionalista. No és l’únic esdeveniment celebrat en les Brigades internacionals. Per exemple, al gener, els alemanys celebraven l’aniversari de la insurrecció espartakista pel de les «3L» (Lenin, Luxemburg, Liebknecht). Per la seva banda, els francesos celebraven més aviat els 9 i 12 de febrer (1934) i la Comuna al març. Si cada grup nacional tenia el seu propi calendari, algunes dates eren celebrades conjuntament: el 14 d’abril (aniversari de la Segona república espanyola), l’1 de maig, el 14 de juliol (1789) lligats amb el 18 de juliol (1936), etc. Tanmateix, sembla encara que la dimensió internacionalista de la Comuna  de París hagi procedit, en la cultura política dels voluntaris de les Brigades internacionals, en majoria comunistes, pel fet que hagi estat consagrada per Lenin i integrada com un esdeveniment precursor en la història marxista.

Així, si la Comuna és un esdeveniment polític conegut, o si fa no fa, pels voluntaris, és assignada, com a esdeveniment històric, a una dimensió referencial nacional molt francesa.
D’altra banda, els dibuixos realitzats l’any 1939 pels veterans de les Brigades internacionals internats en els camps del Rosselló són molt reveladors de la seva interpretació de l’esdeveniment com una data sobretot francesa. En les seves obres es barregen objectes simbòlics que retornen al seu propi imaginari de França: el dibuixant del grup alemany afegeix una torre Eiffel, el dibuixant letó representa els communards vestits com els sans culottes, guiats per una Marianne esparracada més propera a la Semeuse d’Oscar Roty.

La memòria de la Comuna en el si de les Brigades internacionals té un color polític particular?

La memòria de la Comuna va ser honorada i invocada com un episodi inaugural, a la vegada de concentració popular i d’esdeveniment unitari, situat per sobre dels partits.

En ocasió de l’arribada de grans combois de voluntaris acollits a Albacete o bé en el moment de l’aniversari de la creació de les Brigades internacionals, l’octubre del 1937, els discursos sostinguts prenen cura de recordar en la marxa de quins gegants els voluntaris s’inscriuen, cadascun en les seves històriques tradicions  nacionals.

Però en veritat aquestes enumeracions formen les fites d’una trama mental més aviat que realment històrica. La Comuna de París figura naturalment entre aquests “topoi”. En un fullet celebrant el primer any de les Brigades internacionals, André Marty escrivia:

“Els néts dels Voluntaris de la Gran Revolució Francesa, els petits dels Chartristes Anglesos i dels Batallons de Jefferson i de Lincoln, els combatents de Spartacus i de Liebnech, els de les cases obreres de Viena, reprenent la valenta tradició del 48 a Europa, fills de la Comuna de París, de Baviera i d’Hongria han mostrat que el Front Popular de tots els amics de la Pau i de la Llibertat és sempre capaç de barrar el pas al feixisme”.

Cal subratllar la influència incontestable d’André Marty en la recurrència de les evocacions de La Comuna en les Brigades internacionals. Això no és per res una casualitat. El seu propi pare, Isidore Bonaventure (1849-1918), induint a l’anarquisme, va ser un dels participants a la Comuna i de Narbona, i condemnat a mort per rebel·lia per aquest fet, mentre va estar refugiat a Espanya… es va caracteritzar de capellà!

Notes

[1] Títol de la redacció. Paraules recollides per Paul Corentin. Traducció de Josep Miquel Sòria. Font del text i de les imatges: Fondation Gabriel Péri