Després de tancar el curs passat recopilant tota la tasca feta sobre el 150è aniversari de la Comuna de París en un monogràfic i de fer unes merescudes vacances, tornem amb les piles carregades i amb ganes de marcar-nos nous reptes. El primer de tots és la Festa Realitat, el dia 18 de setembre serà un bon moment per compartir moments de camaraderia amb militants i amigues del Partit i de la Realitat. Fa dos anys de l’última i per això us presentem una jornada més potent que mai, una festa de cara enfora, amb una proposta cultural i musical d’alt nivell. A la web de la Festa Realitat podreu fer la vostra reserva per participar de la festa infantil i veure el concert de Xiula, per participar dels debats i de les presentacions de llibres, gaudir de l’obra de teatre La abuela sol y las trece rosas, i per venir al concert de Ginestà i de Koers. A més, a la tarda, tindrem un moment per explicar-vos novetats de la Realitat de cara a aquest curs.
Aquest agost no ha estat ni lent ni buit de contingut. La realitat no s’atura, i el capitalisme, l’heteropatriarcat i l’imperialisme no fan vacances. Aquestes setmanes han estat marcades, entre altres temes, per la inacció del Gobierno davant de les empreses elèctriques i l’augment del preu de la llum o per l’evidència que les agressions homòfobes estan creixent de la mà de l’extrema dreta. Així mateix, cal celebrar la lluita sindical dels treballadors de Glovo per conquerir els seus drets i fer complir la “llei rider” i animar a múltiples lluites obreres, com és el cas de les treballadores i treballadors de la neteja de l’aeroport. En aquest context arriba la Diada Nacional de Catalunya.
En l’onze de setembre d’enguany es farà balanç del sobiranisme i, per extensió, de la seva relació amb l’Estat. El Govern de Pere Aragonès envia senyals contradictories, intentant salvar una taula de diàleg que el PSOE i Junts per Catalunya no volen. En aquest sentit, el projecte del PSOE per a Catalunya és el monocultiu de turisme pactat amb la burgesia, començant per l’ampliació de l’Aeroport del Prat, ignorant la voluntat del poble de Catalunya i la crisi climàtica global que ja estem vivint. Com la idea de traslladar el Senat a Barcelona o canviar de nom l’aeroport sense consultar-nos, des de la Moncloa continuen tractant la qüestió nacional catalana com un afer provincià que es resoldrà des dels despatxos de Madrid. La candidatura del Pirineu als jocs olímpics d’hivern de 2030 aprofundeix en aquesta via erràtica de la Generalitat, una mostra més del que es pot esperar del PSC/PSOE d’aeroports, casinos i jocs olímpics. Mentrestant, Unidas Podemos està desapareguda i Pedro Sánchez ja ni hi compta per prendre decisions. Per la seva banda, Catalunya en Comú juga a fer d’oposició del que els seus propis ministres avalen des de l’Estat.
En aquesta situació de desgovern i decepció hem vist com l’OTAN abandonava el projecte fallit de “terraformar” Afganistan, un miratge de 20 anys que s’ha ensorrat en qüestió de dies. El fonamentalisme religiós torna a governar Afganistan i a l’imperialisme dels EUA i l’UE ja li va bé mentre no tornin a atemptar contra els seus interessos. En altres paraules, mai ha importat la llibertat de les dones o la producció d’opi a l’Afganistan, l’OTAN sempre ha estat còmoda amb aliats feixistes i estats criminals. De fet, van ser els EUA i Pakistan qui van entrenar i finançar aquestes milícies fonamentalistes que van derrotar la Revolució de Saur i la república democràtica. El que no es tolera és que mosseguin la mà de l’amo i els nous governants d’Afganistan n’han pres nota. I, com sempre, Occident abandonarà les principals víctimes, la població civil més vulnerable, a la seva sort, fiant als països fronterers amb l’Afganistan l’obligació de protecció internacional, evitant a tot preu que ni tan sols somniïn a arribar a les més que saturades costes gregues.
En aquesta mateixa línia d’elusió de responsabilitats trobem a l’Estat espanyol i la gestió que està fent de les conseqüències del massiu salt a la valla de Ceuta quan tot just començava l’estiu. Després de canviar a la Ministra d’Exteriors, impossible de relacionar directament amb el greu conflicte diplomàtic generat, el “Gobierno Más Progresista de la Historia” ha decidit fiar la sort i el futur de centenars de menors que, encara avui, es troben atrapats a Ceuta, al mateix Marroc, al qual van acusar de mercadejar amb aquestes mateixes vides per tal d’aconseguir els seus objectius en les negociacions amb l’Estat. L’impacte de tot plegat és clar: una política exterior profundament conservadora, pactada amb el PP i l’Estat del Marroc, que els mateixos tribunals han declarat com a il·legal per no atendre’s a tot allò establert a la legislació espanyola o, fins i tot, internacional. Una vegada més, la política fronterera passarà per sobre dels drets humans i els drets de la infància.
