Les mobilitzacions feministes han aconseguit situar les seves reivindicacions en el primer pla de l’actualitat, sigui per defensar-les o per atacar-les. Així, en el debat d’investidura del dia 5, una de les frases que hem escoltat més per banda de les forces d’esquerra és que es desenvoluparien polítiques feministes.
Aquestes polítiques són de les més combatudes per les forces reaccionàries, que arriben a negar la violència masclista i és difícil de creure perquè la cara més visible d’aquestes violències, l’assassinat de les dones, ha comportat segons feminicidio.net 1.085 dones assassinades per homes, des del 2010, que van començar a registrar les dates. I, segons xifres oficials, el 2019 hi ha hagut 99 dones assassinades. Els temes de gènere se situen com a temes profundament ideològics.
Pedro Sánchez ha fet gestos en aquest sentit; només un a tall d’exemple: nomenant com a presidentes del Congrés i del Senat dues dones, Meritxell Batet i Pilar Llop. Però a més les notícies ens diuen que Irene Montero estarà al capdavant del Ministeri d’Igualtat i Yolanda Díaz del Ministeri de Treball. Els gestos simbòlics, sabem que només són això, gestos, però, com a tals, tenen la seva importància.
A tall de descripció, l’acord entre PSOE i Unidas Podemos, es recull en cinquanta pàgines, amb 11 apartats. L’apartat 7 es titula Polítiques feministes i consta de quatre pàgines. Però, a més, al llarg de l’acord s’inclouen mesures que si es desenvolupen, afavoriran especialment, les dones, la part de la població més castigada per les mesures regressives i les retallades. Per exemple, quan aborda la pujada del Salari Mínim Interprofessional, control de la contractació a temps parcial, mesures per conciliar la vida laboral, familiar i personal i corresponsabilitat en el temps de treball; hi ha un apartat sobre les treballadores a la llar, pensions dignes, polítiques d’habitatge, reconeixement i protecció de la diversitat familiar, pla d’acció sobre igualtat en l’àmbit cultural, etc. En l’apartat d’educació, inclòs en el de drets socials, es diu: “promourem la coeducació en tot el sistema educatiu, impedint la segregació educativa per raó de sexe en els centres sostinguts amb fons públics”.
L’objectiu central de l’apartat de Polítiques feministes, queda explicitat en aquest text: “Garantir la seguretat, la independència, i la llibertat de les dones a través de la lluita decidida contra la violència masclista i per la igualtat retributiva, l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la fi del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual i l’elaboració d’una llei d’igualtat laboral”.
I aquests subapartats:
“Polítiques per garantir la igualtat entre dones i homes en el treball i l’ocupació.”
“Lluita contra la violència masclista.”
“Erradicar el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, afavorir la dignitat de les dones, garantir alternatives i acabar amb les xarxes i màfies que es lucren amb l’esclavitud.”
“Elaborarem plans de formació per a treballadores i treballadors públics amb l’objectiu de facilitar la identificació i l’atenció a les víctimes del tràfic amb un enfocament integrador, transcultural i de protecció.”
“Garantir els drets sexuals i reproductius per a assegurar una maternitat lliurement decidida.”
“Pornografia. Perseguirem el tràfic i explotació sexual, especialment de menors i els protegirem de la creació, difusió i exposició de pornografia. També impulsarem una protecció reforçada dels menors per a evitar l’accés a la pornografia, supeditada a les mesures més estrictes en línia amb la nova normativa audiovisual del Parlament Europeu.”
“Diem no als ventres de lloguer.”
“Tancament de la Bretxa de Gènere en les àrees de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.”
“Fiscalitat amb perspectiva de gènere.”
En l’àmbit de valoració, cal felicitar-se per la signatura de l’acord, també des de la perspectiva feminista. Hem vist com en els darrers anys les condicions de vida de la gent treballadora, en especial les dones que han carregat en exclusiva el treball de cures davant les retallades dels serveis socials, s’ha degradat i empitjorat. Necessitem aturar la davallada en tots els aspectes i començar a revertir la situació. Moltes d’aquestes mesures van en aquesta direcció. Un títol senzill com “lluita contra la violència masclista” ha de comprometre un munt d’actuacions transversals des d’educació a salut; de justícia a treball; de drets socials a habitatge, etc.
Però no oblidem una dita popular «De bones intencions l’infern n’està ple». Per desenvolupar molts d’aquests apartats es necessita, a més de la intenció i una actitud política valenta, un pressupost adequat i suficient. Per empènyer les mesures més progressistes, davant les forces de la reacció que ja han amenaçat d’utilitzar els seus diferents poders (econòmic, religiós, mediàtic i judicial), serà indispensable l’organització del moviment feminista i la mobilització unitària.
Adelina Escandell Grases
