A una setmana d’una allau d’informacions i articles d’opinió en premsa, entorn els resultats de les eleccions del #10N, val la pena aportar algunes reflexions entorn del nou escenari resultant del més que alarmant increment de l’extrema dreta, en vots i en escons, que la situen com a tercera força al Congrés de Diputats.
Aquestes reflexions les trobareu en dos articles diferenciats, que publiquen avui el Butlletí de la Fundació Alternativa i la revista digital Realitat. El primer enfocat als reptes que, l’increment de VOX, suposa per a l’acció sociopolítica del moviment unitari contra el feixisme i el racisme. El segon els reptes que, l’increment de VOX, suposen per les esquerres que, requereix, alhora, una mirada crítica al paper que han jugat les esquerres davant l’extrema dreta i la involució democràtica.
LA NECESSITAT D’UNA MIRADA AUTOCRÍTICA
1- Les direccions estatals majoritàries en les esquerres espanyoles i la direcció catalana comunera aliada, no tenen un projecte estratègic amb voluntat, ni capacitat, de generar, almenys fins ara, organització popular contra el feixisme ni el racisme: Ni tenir i projectar una anàlisi independent de la realitat. A tall d’exemple: no ha estat explicat i difós que la suma de vots a UP + ECP + MP + Compromís superem els vots a VOX. Ho ha fet la revista CRITIC.
? DADES | 5 gràfics diferents, per obrir focus i reflexionar des d’un altre angle sobre el #10N. https://t.co/zgmGlbMOqC pic.twitter.com/kylFCn6z71
— elcritic.cat (@SentitCritic) November 17, 2019
2- Ni tenen un projecte estratègic independent que no estigui contaminat pel nacionalisme espanyol, i per l’extrema dreta dins d’aquest
3- Ni tenen un projecte estratègic independent, que vagi més enllà dels càlculs electorals.
Per aquests motius, ens trobem amb:
A) Unes direccions estatals majoritàries en l’esquerra que no ha contribuït a impulsar moviments unitaris contra el feixisme i el racisme a barris i ciutats, ni abans ni després de les eleccions andaluses , ni les generals del 28 d’abril.
B) Una esquerra equidistant i/o “esquerra tricornio” que no reaccionat de forma clara i contundent contra la involució democràtica, en drets i llibertats davant el #judicifarsa, #presespolítiques i la sentència/venjança.
C) Que construeix un fals relat segons el qual el moviment sobiranista i la resposta popular mobilitzadora a la sentència a Catalunya fa créixer l’extrema dreta a Espanya.
D) Que s’oblida que l’Estat no és la xarxa neutra d’institucions democràtiques, sinó un aparell de classe i repressiu. I que la irrupció mediàtica i institucional, i creixement, de VOX potser té quelcom a veure amb les clavegueres de l’Estat i amb l’Estat pur Leviatán.
E) Que s’oblida que la mutació de subjecte polític impugnador del règim del 78 a esquerra governista ha regalat a VOX la possibilitat d’emmascarar el discurs de l’odi en un discurs anti establishment i ha deixat de banda la mobilització popular (sense la qual, l’extrema dreta no topa, al carrer, amb muralles democràtiques).
F) amb capacitat de generar organització popular contra el feixisme ni el racisme: Ni tenir i projectar una anàlisi independent de la realitat. A tall d’exemple: no ha estat explicat i difós que la suma de vots a UP + ECP + MP + Compromís superem els vots a VOX. Ho ha fet la revista CRITIC.
Si les direccions estatals majoritàries en les esquerres espanyoles i la direcció catalana comunera aliada no és són capaces de fer aquesta autocrítica, difícilment estaran en condicions d’afrontar els reptes i contradiccions que el nou escenari polític obre.
Simultàniament, l’independentisme, el sobiranisme i el republicanisme català tenen el repte de saber llegir el moment, dibuixar bé les opcions i contradiccions que s’obren i saber-les gestionar.
ELS REPTES DE LES ESQUERRES POLÍTIQUES
1- No anar a una suïcida nova repetició electoral, que seria una nova oportunitat per a l’extrema dreta de VOX.
2- Assumir el nou paquet de contradiccions que això significa (la gestió de la contradicció de l’acord electoral de Comunistes de Catalunya per a les eleccions generals la veurem com una petita gota comparada amb el mar de contradiccions que s’apropen):
A) Barrar el pas a una nova repetició electoral (amb una nova oportunitat pel VOX i el trifatxito) o a un govern PSOE-PP, significa intentar que no descarrili el preacord UP-PSOE i gestionar els suports d’altres formacions, fonamental els de l’independentisme, el sobiranisme i el republicanisme català.
B)En tant que el preacord UP-PSOE, avui del tot necessari, no és només d’investidura i programàtic, sinó acord de govern, a mitjà i llarg termini pot resultar una ferida mortal per a UP, donat que no serà un govern entre iguals, sinó inicialment d’acord amb la correlació parlamentària i posteriorment subjecte a què el president del govern, en tant que nomena i cessa als i les ministres, ho vulgui mantenir
C) UP dins el govern quedarà implicat i condicionat per proper paquet d’austeritat que imposarà la UE.
D) Amb el pacte de govern, es talla una nova i immediata oportunitat de creixement de VOX. Però, a mitjà i llarg termini, en tant que no hi haurà oposició d’esquerres d’una força política espanyola, és regala l’oposició al PP i, sobretot, a VOX.
E) En aquest escenari d’oposició exclusiva de la dreta extrema i l’extrema dreta, un proper paquet d’austeritat regala a VOX l’oportunitat d’un relat anti establishment i impugnatori de la UE. VOX capgirarà, així, del liberal-feixisme al social-feixisme (còpia de Le Pen i Salvini) amb un discurs obrerista i anticasta.
F) L’extrema dreta de VOX intentarà una mobilització social permanent. Contra el govern i contra els drets i les llibertats. L’esquerra no pot fer altra cosa que mobilitzar, també. I assumir la gestió contradictòria entre estar al govern i estar cridant, convocant i organitzant la mobilització.
G) Aquesta gestió contradictòria lluita i govern, requereix projecte estratègic independent i organicitat partidària. La pràctica de buidatge del paper decisori real dels òrgans per l’aparell institucional i, alhora aquest subordinat al o la cap institucional, és un suïcidi per aquesta nova etapa de gestió contradictòria lluita i govern. El perill ara serà més substancial: els centenars de quadres orgànics d’UP-Comuns que passaran a la direcció política i tècnic-política de l’Estat i de l’AGE (Administració general de l’Estat): ministres, secretaries d’estat, direccions i subdireccions generals, assessories, caps de gabinet, … poden generar una dinàmica pròpia al marge de l’organicitat partidària i de les bases militants i socials.
H) Projecte estratègic independent i organicitat partidària, són claus per refundar l’espai polític del canvi. Cal recuperar projecte fundacional impugnador, rupturista i constituent. Refundar l’espai per baix, no per acords cupulars que bloquegen la potencialitat de reconstruir moviment polític desbordant. Fer-ho en un moment on es governa és contradictori, però és imprescindible.
I) La defensa de la radicalitat democràtica, dels drets i les llibertats, incloent-hi el dret a l’autodeterminació és irrenunciable. I no pots constituir una moneda de bescanvi per a la conformació d’un govern conjunt.
J) Cal que UP-Comuns treballi perquè l’acord d’investidura incorpori la garantia de mesa de diàleg amb Catalunya, d’amnistia i de garantia dels drets i les llibertats, incloent-hi el dret a l’autodeterminació. Altrament la investidura pot caure en via morta. Això significa posar a VOX en peu de guerra. Assumim-ho i plantem cara, sense por. Si ens domina la por a VOX, no hi haurà investidura. I aquesta si seria una gran victòria de VOX.
ELS REPTES DEL REPUBLICANISME, EL SOBIRANISME I L’INDEPENDENTISME
Simultàniament als reptes d’UP-Comuns, l’independentisme, el sobiranisme i el republicanisme català tenen el repte de saber llegir el moment, dibuixar bé les opcions i contradiccions que s’obren i saber-les gestionar.
1- Cal defugir de tacticismes electorals pensant en les eleccions vinents catalanes i en com desgastar al rival, ara, en la negociació i la votació d’investidura.
2- Cal treballar, amb la discreció deguda, perquè l’acord d’investidura incorpori la garantia de mesa de diàleg amb Catalunya, d’amnistia i de garantia dels drets i les llibertats, incloent-hi que el dret a l’autodeterminació estigui dins l’agenda de la mesa de diàleg.
ELS REPTES DE LES ESQUERRES SOCIALS
1- Si la nova crisi-estafa que treu el cap, intensifica la crisi i el patiment social, l’extrema dreta pot multiplicar la seva influència via multiplicació d’infraestructues, de “caritat feixista” “pels de casa”, com el conegut neo-feixista HSM (Hogar Social Madrid)
Serà un repte fonamental per les organitzacions populars als barris i municipis crear i reforçar xarxes de solidaritat comunitària.
2- El moviment feminista, el moviment ecologista, el sindicalisme, el moviment veïnal, les marees, el món de la cultura, el jovent hauran d’afrontar multiplicitat de reptes:
A) Continuar combatent al patriarcat, a l’extrema dreta i al capitalisme, al feixisme i al racisme
B) L’emergència climàtica: salvar el planeta del capitalisme
C) Construir més organització i més empoderament popular als barris, als centres d’estudi i de treball.
D) Treballar en xarxa i amb agendes compartides i objectius compartits.
E) Construir i reforçar, arreu d’Espanya, moviment unitari, plural i de masses contra el feixisme i el racisme.
Pere Fernàndez Armengot
Responsable de l’Àrea Contra el Feixisme i el Racisme de Comunistes de Catalunya
Potser t’interessa: Després del #10N #stopVOX10N, el repte d’un salt qualitatiu en la resposta, del moviment unitari contra el feixisme i el racisme un article de l’autor publicat a la Fundació Alternativa
