El Govern de coalició que conformen el PSOE i Unidas Podemos camina ràpidament cap a l’equador de la seva legislatura, temps suficient per a fer una valoració del que ha fet fins ara el denominat ‘Gobierno más progresista de la historia’ a l’Estat espanyol. Cal destacar, primer de tot, que l’accés al poder de la coalició va ser possible gràcies, entre altres, a la posició determinant adoptada per formacions de l’esquerra independentista i sobiranista, com Euskal Herria Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya o Sobiranistes.
L’alternativa al duet format llavors per Sánchez i Iglesias l’haurien encapçalat Casado i Abascal, i és precisament aquí on radica el primer motiu pel qual la formació política que represento va decidir donar suport a la formació d’aquest Govern: frenar a la dreta extrema i a l’extrema dreta. Parafrasejant a Arnaldo Otegi afegiria que això l’esquerra independentista basca ho fa gratis. I ho fa de gust.
Ho vam dir al llarg de les dues campanyes electorals, i ho hem anat repetint des de llavors. Varis van ser i són els motius principals que ens van portar a facilitar la formació d’aquest Govern. Avançar cap a una pau justa i duradora a Euskal Herria, per al que és absolutament necessari caminar cap a una nova política penitenciària que aparqui definitivament i per sempre l’excepcionalitat. Secundar i empènyer polítiques socials i econòmiques avançades i d’esquerres, no es defensen els interessos de la majoria fent polítiques que perpetuïn els privilegis de la minoria. Hem treballat amb ganes per a defensar i ampliar els drets civils, laborals, socials i econòmics de la gent.
Només cal veure on hem posat l’accent al llarg de tota la legislatura; en qüestions clau com la derogació de la reforma laboral, de la llei mordassa i de totes aquelles polítiques que determinen o afecten el benestar de la gent, el dret a una vida digna i plena. Dir el que es fa i fer el que es diu, o tal com sol dir Pepe Mujica, viure com es pensa per a no acabar pensant com es viu. En aquest sentit, parar al trifachito, haver evitat que governi, és una cosa que ens omple de satisfacció i orgull.
Som independentistes bascos, volem construir la República Basca. Mai renunciarem a això. A més som una força profundament democràtica i d’esquerres, feminista i ecologista. També internacionalista. Per això, secundarem tots aquells esforços a nivell d’Estat que, des de l’esquerra, tractin d’avançar en la tan necessària democratització d’aquest.
Abstenint-nos en la investidura de Pedro Sánchez vam voler empènyer cap a l’obertura d’una finestra d’oportunitat que ens permetés avançar en totes aquestes qüestions. Si el Govern ‘más progresista de la historia’ no és capaç de fer-ho, cap ho serà. Per tant, podríem dir que l’Estat es troba davant la que podríem denominar com la seva última oportunitat per a tractar de resoldre de manera democràtica i satisfactòria la crisi estructural profunda i perenne que sofreix. Una última oportunitat per a demostrar, tant a nivell intern com extern, que és capaç de resoldre per si mateix els seus propis problemes. Nosaltres tenim seriosos dubtes d’això.
Insistim que aquest Govern ha de demostrar amb fets el que diu amb paraules. És hora que posi en marxa polítiques valentes d’esquerres per a avançar sense complexos en drets socials i econòmics. És hora que compleixi els seus compromisos programàtics i els diversos acords subscrits amb aquells que sustenten la seva acció de Govern. És hora d’avançar també en la necessària democratització de l’Estat, d’acostar-se a paràmetres i estàndards europeus, on cada vegada més, aquest tipus de disputes nacionals es dirimeixen a través de l’acord i la negociació, a través de referèndums pactats. Només avançant cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat i del dret a decidir de les nacions que el conformen, serà possible buscar punts i dinàmiques d’acció conjuntes.
Queden dos anys per a les pròximes eleccions generals. Tot sembla indicar que qualsevol opció que permeti repetir aquesta fórmula de Govern necessitarà el suport d’independentistes bascos i catalans, una vegada més. Veurem fins a on avança aquest Govern en els dos anys que li resten, veurem també quina oferta posa damunt de la taula després de les pròximes eleccions. Però, paral·lelament a això, caldrà veure quant són/som capaços d’avançar les forces sobiranistes, independentistes i progressistes de l’Estat. No hi ha dubte que no podem ser mers observadors de la situació, i que serà la nostra feina, i la capacitat que tinguem per a unir forces i confluir lluites, el que determinarà en gran manera el futur de cadascuna de les nostres nacions i del conjunt de l’Estat.
