Ha reaparegut Silvia Rivera Cusicanqui [1], aquella que va voler maquillar el cop d’estat de 2019 [2] al costat d’altres “intel·lectuals” que s’autodenominaven com decolonials, indigenistes, feministes i ecologistes. Reapareix després de molt de temps, on era la “intel·lectual crítica” quan els colpistes recolonitzaven Bolívia? El seu últim acte ha sigut pretendre assimilar l’esquerra i la dreta, segons diu ella, Evo i Camacho [3] representen, ni més ni menys, que el mateix. Així de simple: ha volgut justificar el cop i les massacres.
Ha reaparegut convidada per una dòcil María Galindo [4], l’objectiu d’ambdues ha sigut defenestrar el nacionalisme bolivià [5]. Quan la dreta intenta mobilitzar-se novament, comencen a reaparèixer els “intel·lectuals crítics” de l’acadèmia pitita [6]. Després de la derrota dels colpistes en les eleccions d’octubre del 2020 i la reconstitució del govern nacional-popular, la dreta abandona qualsevol projecte nacional i aposta amb Luis Fernando Camacho pel separatisme [7], amb la vènia de l’ambaixada nord-americana. I, no per casualitat, apareixen nous esdeveniments com l’organitzat recentment pel periodista de dreta Tuffi Aré que proposa la idea de Bolívia com a Estat fallit o l’organitzat per María Galindo que convida a Silvia Rivera a trencar la idea d’unitat nacional. Quines són les principals idees de la intel·lectual que va tractar d’ocultar el cop de la dreta i que ara aposta pel separatisme?
1) Abandonament de l’horitzó nacional i refugiar-se en microllocs o localitats immediates. Per exemple, assenyala que en lloc de sentir-se bolivià caldria sentir-se del Salar de Uyuni, deixant el sentit d’unitat nacional.
2) Per a ella, la nació és per se formada per les elits, però oblida que als països colonitzats el nacionalisme és forjat per les classes subalternes en una lluita d’alliberament nacional. És un nacionalisme que neix de l’antiimperialisme.
3) Representa el nacionalisme com una closca buida com una entelèquia sense valor, sent en la lluita per nacionalitzar els recursos naturals i les empreses estratègiques al capital trasnacional on es van formar el que René Zavaleta [8] anomena les classes nacionals (obrers, pagesos i part de la classe mitjana) que van lluitar per establir un Estat amb sobirania. El nacionalisme a Bolívia no és una abstracció, s’encarna en les classes socials del camp popular i en l’Estat Plurinacional que va aconseguir tenir autonomia enfront de l’imperialisme, potser, és això el que el molesta.
4) Menysprea a Silvia Lazarte [9], històrica lideresa pagesa que va presidir l’Assemblea Constituent de Bolívia, li critica que no provingués d’una comunitat idíl·lica, que només existeix al cap de Rivera. Li critica també que no tingués el nivell acadèmic d’Elisa Loncón [10], presidenta de l’Assemblea Constituent de Xile, en una odiosa comparació com si l’acadèmia no fos altament alienant. La veritat és que Silvia Lazarte d’origen pagès i indígena va expressar l’esperit d’autodeterminació popular portant a bon port a l’Assemblea Constituent amb la promulgació de la Constitució més democràtica de la història de Bolívia i inaugurant l’Estat Plurinacional.
5) Finalment, coincideix amb Galindo en la idea de dissoldre l’exèrcit; és cert que després del cop d’estat es van generar un conjunt de sentiments antimilitaristes, però això no pot donar lloc a dissoldre estructures que protegeixin la sobirania nacional, això és el que voldria l’imperialisme i els seus aliats geopolítics. Al final dels anys 90 es parlava de dissoldre els exèrcits nacionals perquè suposadament estàvem en un món global, aquest era el discurs imperialista de fi de segle que es pretén reactualitzar. És evident que cal una profunda reforma intel·lectual i moral en l’aparell policial i militar per a trencar els vincles que els uneixen amb la vella oligarquia, però dissoldre l’exèrcit seria un gran error. Si alguna cosa demostra la història i, recentment, Veneçuela és que comptar amb un exèrcit nacional preparat en l’ideològic i en el tècnic és allò que és realment temible a l’imperialisme.
En definitiva, Silvia Rivera Cusicanqui representa la decadència intel·lectual i moral d’una acadèmia separada del poble real i que es presta a escriure coses exòtiques sobre els pobles indígenes només per a atreure l’atenció de l’acadèmia gringa. La seva superficialitat i frivolitat conceptual només pot enganyar incauts o novells en ciències socials; que ningú es confongui, el seu postmodernisme afrancesat és el nucli del seu discurs i demagògia teòrica i política. Tot en ella és una disfressa. Aquesta acadèmia afrancesada, ho va destapar una vegada més el cop d’estat, és l’enemic del poble encara que parli de feminisme, decolonialitat, multiculturalitat, etc. Avui, és clar, que aquests acadèmics traïdors a la pàtria passaran a l’abocador de la història per recolzar en el seu moment a la dreta colpista i, ara, al separatisme. Sens dubte, Silvia Rivera Cusicanqui està oprimida i vençuda per la seva subordinació intel·lectual a l’imperialisme i a la dreta q’ara de la qual és la seva ignominiosa portaveu.
Versió castellana de l’article publicada originalment a Intervención y Conyuntura – Revista de Crítica Política el 18 d’agost de 2021
Notes de l’edició
[1] Silvia Rivera Cusicanqui és una sociòloga, activista, teòrica contemporània i historiadora boliviana, ha investigat la teoria anarquista, ha sigut directora del Taller de Historia Oral Andina. Ha fet fortes crítiques a les polítiques d’Evo Morales i el Movimiento al Socialismo (MAS), tot negant l’existència d’un cop d’estat contra el govern el passat 2019.
[2] Fonts:
[3] “Camacho” fa referència a Luis Fernando Camacho Vaca, un empresari, advocat i polític bolivià liberal-conservador amb posicions extremistes. És Governador del Departament de Santa Cruz des de el 3 de maig de 2021 i se’l considera un dels principals rsponsables del cop d’estat de Bolívia del 2019.
[4] María Galindo és una activista boliviana, militant del feminisme radical, psicòloga i comunicadora.
[5] María Galindo i Silvia Rivera Cusicanqui van realitzar un acte titulat “¿Existe Bolivia?”. Font: https://pueblosencamino.org/?p=9388
[6] “Pitita” fa referència al moviment polític en contra d’Evo Morales i el govern de MAS, aparegut el 2019 després del recompte electoral, context en el qual es va acabar desembocant en un cop d’estat.
[7] El govern bolivià acusa el Departament de Santa Cruz d’un intent de separació.
[8] Llegir l’article “René Zavaleta Mercado i l’autodeterminació com a escola de la llibertat”, d’Albert Portillo, publicat a la Realitat el 24 de juny de 2021.
[9] Silvia Lazarte Flores va ser una líder camperola i política boliviana d’ascendència quechua. Va ser escollida elegida pel Movimiento al Socialismo per a l’Assembela Constituent, que va presidir entre 2006 i 2008, tot liderant el treball de redacció del nou text de la Constitució Boliviana de 2009. Lazarte va morir l’any 2020.
[10] Elisa del Carmen Loncón Antileo és una acadèmica mapuche, lingüista, activista pels pobles indígenes i política nascuda a Xile. És impulsora del projecte de Llei General dels Drets Lingüístics dels Pobles Originaris. Des del 4 de juliol de 2021 és la Presidenta de la Convenció Constitucional de la República de Xile.
