Llavors van començar a saltar espurnes sobre l’asfalt. Els miners, enfundats, amb les seves botes amb claus, van anar apareixent lentament per la carretera buida. El xiulet de la mina havia deixat de sonar feia temps, però els homes, com guiats per la memòria muscular d’una rutina morta, tornaven a casa després de concloure un jornal inexistent, amb la panxa plena de cervesa i l’esquena tenallada per la preocupació.
Glasgow en la dècada dels 80 era una ciutat devastada i ferida. La desindustrialització impulsada pels governs conservadors de Margaret Thatcher va deixar a la ciutat sense les seves drassanes i mines. L’en altre temps potent indústria siderúrgica de l’urbs escocesa va caure de manera inexorable en l’oblit i immenses naus industrials van ser abandonades per a convertir-se, amb el pas el temps, en el refugi de colles juvenils addictes a la violència i a l’alcohol. En aquest extraradi, brutal i sense esperança, es desenvolupa la “Història de Shuggie Bain” de Douglas Stuart, una de les sensacions literàries de 2020 que, aquell mateix any, va obtenir el prestigiós premi Booker i que, en 2021, va ser publicada en castellà per l’editorial Sisè Pis i en català per Edicions de 1984.
Douglas Stuart, dissenyador de moda resident a Nova York des de fa més de vint anys, va néixer a Glasgow en 1976 en el si d’una família de classe obrera empobrida del barri de Sighthill, suburbi del nord de la ciutat envoltat de grans blocs grisos d’habitatges. La infància de l’autor serveix a Douglas Stuart per a narrar la història del seu alter ego Shuggie Bain, un nen amanerat i precoç, que creix en un entorn dur i hostil, primer en Sighthill i posteriorment en un barri miner de cases apinyades amb el nom fictici de Pithead i que, per les descripcions, correspondria al barri de Cardowan als afores del nord-oest de la ciutat. La infància de Shuggie Bain, marcada per una mare alcoholitzada i pel rebuig social que sofreix des d’edat primerenca a causa del descobriment de la seva orientació sexual, transcorre en paral·lel en uns anys en què la pobresa i la desocupació es van encebar en els barris de classe treballadora de ciutats com Glasgow.
Les reconversions industrials de finals dels 70 van propiciar en 1979, any en què Margaret Thatcher va accedir al poder, una caiguda de la producció industrial del 10% i un augment de la taxa de l’atur del 141%. En 1982 Gran Bretanya ja comptava amb més de tres milions i mig d’aturats. Això unit una l’elevada inflació i a la pujada generalitzada dels preus va provocar que amplis sectors de la població acabessin sumits en la marginalitat i depenent únicament del matalàs d’unes precàries prestacions per desocupació. Aquesta situació de vulnerabilitat social es va fer notar de manera molt palpable en el nord d’Anglaterra i a Escòcia on la indústria pesant i especialment la mineria havien estat elements de cohesió i progrés per a comunitats senceres. Després del desmantellament d’aquest teixit industrial no van ser poques les comunitats i els barris que van quedar exclosos d’un Estat del benestar que semblava tenir els dies comptats. Va ser en aquest cru context social en el qual va créixer Shuggie Bain, i com el mateix autor descriu en la novel·la, predominava en els barris obrers de Glasgow una sensació de frustració i fracàs que va fer que la falta de treball fos substituïda per l’alcohol.
Però és “La Història de Shuggie Bain” una novel·la política? El mateix Douglas Stuart declarava recentment en una entrevista que el seu objectiu no era escriure un llibre sobre política sinó sobre l’amor d’un fill a la seva mare, però que no podia comptar res sobre l’amor al Glasgow dels 80 sense ser polític. És a dir, que el personal és polític subjeu en la novel·la de Douglas Stuart a través de la desgraciada història d’una mare i el seu fill menor, atrapats tots dos en una espiral de mancances, no sols pel que fa allò material, sinó també en l’àmbit afectiu i en el corporal. Agnes Bain, amb tres fills i un segon marit faldiller i cruel, que la maltracta psicològicament, acabarà aferrant-se a la beguda com a vàlvula de fuita d’una realitat grisa i despietada.
El seu tercer fill, Shuggie Bain, serà qui més sofreixi l’addicció de la seva mare a la beguda, tractant de cuidar-la i protegir-la enfront d’una societat permissiva respecte l’alcoholisme entre els homes però que exerceix de jutge impecable quan es tracta d’una dona. Aquesta mateixa societat que, al seu torn, condemna a l’ostracisme i a la humiliació permanent a Shuggie Bain per no complir amb els cànons estètics i culturals de la masculinitat normativa. Aquesta interrelació entre classe i identitat de gènere i sexual en un barri obrer del Glasgow dels 80 converteix el llibre de Douglas Stuart en una novel·la profundament política. Això sí, una novel·la que lluny del manifest i la proclama política es llisca per l’abrupte terreny dels sentiments, però també pel de el dolor i l’amargor. Douglas Stuart demostra que el relat de la classe obrera és així mateix la història de la tendresa i l’afecte com a cuirasses davant les violències de l’àmbit familiar i social, així com les d’un sistema que enfonsa als més febles en el pou de la desesperació.
Havien tret a famílies senceres dels seus antics habitatges de Glasgow per a portar-les a aquest barri, se suposava que anava a ser una cosa diferent, futurista, modern. Però, en realitat, el barri sencer era massa brutal, massa auster, una construcció deficient que no suposava cap millora.
Darren McGarvey va publicar “Poverty Safari” en 2017. Raper i escriptor criat en Pollok, barri del sud de Glasglow, Darren McGarvey va voler reflectir en el seu aclamat assaig la vida en els barris marginals de Gran Bretanya i l’origen de la ira d’aquesta part de la població. L’autor escocès aborda un safari per la pobresa en els barris de la classe treballadora més castigada de Gran Bretanya lluny del paternalisme i del clixé que a vegades tant abunden en textos de teòrics i articulistes del progressisme academicista de classe mitjana. Darren Mcgarvey coincideix amb Douglas Stuart a l’hora de desentranyar el perquè de les violències als carrers de les perifèries urbanes com el revers de la moneda i el resultat d’una violència sistèmica i institucional, normalitzada després de dècades d’oblit i d’amuntegar a una part de la classe obrera als marges de les ciutats. Aspirar a una millor vida i a sortir del barri va ser i és el desig de milers de famílies treballadores que senten com una derrota personal viure sota l’estigma d’habitar en segons quines zones. Sortir del clot, una realitat que xoca amb la idealització acrítica i estètica de les perifèries, avui tan en voga entre els qui no han crescut ni viuran mai en aquests barris dels quals acostumen a escriure tan sovint.
En la novel·la de Douglas Stuart tenim a més un polvorí social afegit que ens remet a la divisió cultural i religiosa ens catòlics i protestants, que va tenir la seva màxima expressió en el conflicte polític que va viure Irlanda del Nord entre les dècades dels 60 i 90. Òbviament, Glasgow no és comparable a Belfast o Derry ni Escòcia a Irlanda del Nord. No obstant això, Glasgow era i és una ciutat dividida entre catòlics d’origen irlandès i protestants partidaris de Gran Bretanya. Sense arribar a l’extrem de la segregació nord-irlandesa entre totes dues comunitats, el Glasgow de Shuggie Bain és una ciutat fracturada socialment, en la qual els recels i odis entre els uns i els altres estan a l’ordre del dia. Una mostra d’això és el fragment de la novel·la en la qual s’explica com Catherine, germana de Shuggie Bain, és atacada per una colla juvenil en una fàbrica abandonada. Després de sentir el tall d’una navalla en el seu rostre, els agressors li pregunten si és del Celtic o del Rangers. Més enllà del futbol i de l’afició per l’un o l’altre equip de la ciutat, en realitat pregunten a Catherine quin és el seu origen, si és catòlica o protestant. Perquè, com és sabut, cada equip representa a una comunitat; el Celtic als catòlics i el Rangers als protestants. I com ella mateixa medita, aquesta era una pregunta impossible. Perquè, d’equivocar-se, li gravarien “un somriure de Glasgow”, una cicatriu per a tota la vida d’orella a orella. Si encertava, “tal vegada només la violaven.”
Les diferències entre catòlics i protestants no deixen de tenir un visible caràcter de classe. Els catòlics, residents generalment en el East End, a les urbanitzacions de miners o en barris com Germiston o Sighthill, van ser la població més afectada per l’ensulsiada del teixit industrial de la ciutat. Com plasma Douglas Stuart, molts d’ells van acabar lliurant-se a la beguda en els ”MinersClubs”, altres punts consumien les seves prestacions socials i els més afortunats van poder reciclar-se en altres sectors del mercat de treball. Entre els protestants també trobem una classe obrera precarizada però, en general, ocupen una posició social i laboral més acomodada. No en va, recordem que en els aferrissats derbis entre el Celtic i el Rangers, un dels càntics de l’afició de l’equip protestant dedicats als seus adversaris és “You haven’t got any money.” O cosa que és el mateix: “No teniu diners.” Aquest sectarisme amb tints classistes sobrevola en la novel·la de Douglas Stuart com un reflex de la ciutat en la qual va créixer. El propi Shuggie Bain, fill d’un protestant i d’una catòlica, sentirà al llarg de la seva infància com les bregues domèstiques entre els seus progenitors acabaven sempre amb el menyspreu mutu cap a la religió i l’origen de cadascun d’ells.
I aquesta manera de caminar… Tens massa ploma… Et falta posar-te un cartell en el front que digui “si us plau pegueu-me.” -Leek va fer una pantomima de la forma de caminar de Shuggie. Amb els peus apuntant cap a fora, bressolant els malucs i els braços penjant a banda i banda del cos com si no tinguessin ossos-.
Amb anterioritat a Douglas Stuart, diversos han estat els autors que han plasmat la vida de la classe obrera britànica en les seves obres. Escriptors que van obtenir el reconeixement de la crítica literària, com Alan Sillitoe en els anys 50 o IrvineWelsh en els 90. Però Douglas Stuart aporta un element que no ha estat del tot explorat en la novel·la social i de classe. Aquest no és un altre que el de reflectir les diversitats en el si de la mateixa classe obrera. De manera molt comuna la literatura sobre els barris obrers està impregnada de referències a la rudesa als carrers i fins i tot a unes masculinitats violentes i tòxiques. És evident que aquesta és una realitat, amb el seu rerefons social i cultural, que es dona entre les classes populars i per tant seria absurd negar-la. Però al mateix temps, la novel·la de Douglas Stuart ve a constatar que la classe obrera és molt més diversa respecte al prototip que s’ha traçat d’ella. Pel·lícules com Billy Elliot (2000) i Pride (2014) ja van abordar aquestes identitats invisibilitzades i, després d’elles, el que aconsegueix Douglas Stuart és donar més visibilitat a aquestes realitats en un marc literari basant-se a més en la seva pròpia experiència personal.
La infància de Shuggie Bain no va ser gens fàcil. Va sofrir les anades i tornades d’una mare alcohòlica a la qual estimava i adorava, alhora que sentia el menyspreu i les burles dels nois de la seva edat perquè es tractava d’algú diferent. El masclisme, l’assetjament escolar, l’homofòbia i les violències estructurals, tant en la llar familiar com als carrers, conformen el desolador paissatge urbà del Glasgow dels 80, descrit per Douglas Stuart. Avui, quan els debats sobre les diversitats han adquirit un paper actiu en la política o els moviments socials, la indústria editorial segueix ancorada en un relat clàssic de la societat. De fet, a Douglas Stuart li va costar fora mida trobar una editorial que publiqués la seva novel·la. Senzillament, no s’entenia ni s’assimilava una història així en un context de classe obrera. Fins a 44 editorials van rebutjar una novel·la que acabaria sent premiada per un dels certàmens literaris més prestigiosos de parla anglesa i traduïda a més de trenta idiomes. Potser aquest món editorial tan elitista pren consciència a partir d’ara de la importància de la diversitat i que, efectivament, en la classe obrera conviuen múltiples realitats i milers de nens com Shuggie Bain.
Publicat originalment a El Salto el 5 de gener de 2022.
