En unes recents declaracions d’Isabel Díaz Ayuso, en la campanya de les eleccions a Castilla y León, la presidenta de la Comunitat de Madrid assegurava que els seus avis mai li havien parlat de la Guerra Civil.
Aquesta afirmació m’ha fet reflexionar sobre la importància de la memòria democràtica i el negacionisme històric que creix amb efervescència a Espanya. En els darrers mesos ens hem trobat amb casos d’aquesta “falta” de memòria o revisionisme històric. Com és el cas del president del PP, Pablo Casado, que va assistir a una missa en record a Franco. O l’exministre i cofundador de Vox, Ignacio Camuñas, que en un acte, en el qual també participava Casado, va assegurar que “Si hay un responsable de la Guerra Civil directamente es el Gobierno de la República. Y un golpe de estado no es lo que ocurrió en 1936”.
La dreta postfranquista s’ha dedicat a posar en dubte el cop d’estat contra la República o inclús a negar la dictadura franquista. Amb l’argument que la ferida ja està tancada i no cal obrir-la de nou per burxar-hi. És millor oblidar el passat, diuen. Mentre ells fan això, encara hi ha al voltant de 100.000 persones desaparegudes en fosses comunes esperant a poder ser enterrades amb dignitat i memòria. Ningú es mereix l’oblit.
Hi ha una estratègia d’enterrament total de la memòria de les forces democràtiques que van perdre la guerra, per tal de deslegitimar el discurs rupturista i democràtic de l’actual bloc sobiranista i progressista. Un bloc que ha de fer bandera de la memòria democràtica i que no pot cedir ni un pam de terreny en aquest sentit, perquè ens estem jugant la legitimitat política.
Per això és tan important la memòria democràtica, perquè no podem oblidar el que va passar, no podem oblidar els milers de persones assassinades, empresonades i exiliades. No podem oblidar tot el que va suposar la guerra per la cultura catalana, pels treballadors que van veure com els seus drets es veien retallats de manera brutal, per les dones que van haver de tornar a casa. No podem oblidar res d’això i a més hem de combatre aquells que ho neguen, és el nostre deure com a societat.
Volen posar a la mateixa alçada vencedors i vençuts, i això implica el blanqueig del feixisme i de la repressió, fets completament inacceptables. A més de donar ales a una extrema dreta cada cop més descarada a l’hora de parlar d’aquest tema. Ens volen fer creure que a la Guerra Civil no hi havia ni bons ni dolents, casualment aquesta guerra la van perdre els bons.
