El passat 17 de gener Oxfam International publicava en el seu informe anual:
“Les desigualtats maten. Es requereixen mesures sense precedents per acabar amb l’augment inacceptable de les desigualtats per la COVID-19”
“Els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna, mentre que els ingressos del 99% de la població mundial s’haurien deteriorat a causa de la COVID-19. Les creixents desigualtats econòmiques, racials i de gènere, així com la desigualtat entre països, estan fracturant el nostre món”.
“Això mai no ha estat fruit de l’atzar, sinó el resultat de decisions deliberades: la “violència econòmica” té lloc quan les decisions polítiques a nivell estructural estan dissenyades per afavorir els més rics i poderosos, cosa que perjudica d’una manera directa el conjunt de la població i, especialment, les persones en més situació de pobresa, les dones i les nenes, i les persones racialitzades. Les desigualtats contribueixen a la mort de, com a mínim, una persona cada quatre segons.”
“Si mostrem la voluntat necessària i escoltem els moviments que estan exigint canvis, podrem crear una economia on ningú visqui en la pobresa, ni tampoc en una riquesa inimaginable: una economia on les desigualtats deixin de matar.
Cal celebrar aquestes afirmacions de realitats que les forces d’esquerra transformadora, comunistes i no comunistes, fa molt que denunciem. En aquest article intentarem posar dades a aquestes afirmacions en un àmbit molt concret, en una realitat existent: les desigualtats en la morbimortalitat en els incendis.
Per començar, i a tall d’exemple, us deixo algunes notícies publicades recentment als Estats Units:
“Els incendis mortals d’habitatges als EUA afecten els més pobres”
“Els dos incendis que van causar la mort els últims dies d’una trentena de persones a Nova York i Filadèlfia són un indicador del deteriorament dels habitatges socials i de la crisi immobiliària a les principals ciutats nord-americanes.”
“Al popular barri del Bronx de Nova York, un incendi provocat per un escalfador elèctric va matar diumenge 17 persones, inclosos vuit nens, en un edifici d’apartaments.”
“…, un altre terrible incendi, aquesta vegada en un habitatge de Filadèlfia, va matar 12 persones, inclosos també vuit nens.”
Dades de mortalitat a Espanya
L’Institut Nacional d’Estadística -INE- va publicar el passat 10 de novembre les dades de mortalitat del 2020. Segons aquesta institució, es van produir a Espanya 493.776 defuncions, 75.073 més que l’any anterior (un 17,9% més). Per sexe, van morir 249.664 homes (un 17,4% més que el 2019) i 244.112 dones (un 18,5% més).
La taxa bruta de mortalitat es va situar en 1.042,7 morts per cada 100.000 habitants, amb un augment del 17,3% respecte de l’any anterior. La taxa masculina va ser de 1.075,8 morts per cada 100.000 homes (amb un increment del 16,8%) i la femenina de 1.011,0 per cada 100.000 dones (un 17,8% superior a la del 2019).
El 96,7% de les defuncions es van deure a causes naturals (malalties). Van morir 477.698 persones per aquestes causes, un 18,7% més que el 2019. Per la seva banda, les causes externes es van reduir un 0,4% el 2020.
Segons aquestes dades el 24,3% de les defuncions es van deure a malalties del sistema circulatori i el 22,8% a tumors. Les malalties infeccioses, que inclouen COVID-19 virus identificat i COVID-19 sospitós, van ser la tercera causa de mort (16,4% del total). El grup de les malalties respiratòries es va situar com a quarta causa de mort, amb el 8,6% del total.
A nivell més detallat, la COVID-19 virus identificat, del grup de malalties infeccioses, va ser la causa de mort més freqüent (amb 60.358 defuncions i una taxa de 127,5 per cada 100.000 habitants). I 14.481 persones més van morir amb sospita de COVID-19 per tenir símptomes compatibles amb la malaltia (COVID-19 virus no identificat). Aquestes dues causes de mort relacionades amb la COVID-19 van ser incorporades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10) el març del 2020. A més, els metges van certificar 8.275 defuncions en què la causa de mort va ser per altres causes, però en què la COVID-19 va contribuir a la mort de les esmentades persones, com a comorbiditat. En 3.770 casos els facultatius ho van identificar i en 4.505 casos no ho van fer, però van sospitar de la seva presència, per tenir símptomes compatibles amb la malaltia.
Mortalitat per causes externes
L’any 2020 es van produir 16.078 morts per causes externes. El suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa, amb 3.941 morts, un 7,4% més que el 2019. Molt superior en homes que en dones (2.930 i 1.011 respectivament). Una dada preocupant i en augment en les societats autoanomenades avançades que mereix una valoració crítica profunda i multidisciplinar. En segon lloc, les caigudes accidentals (amb 3.605 morts i un augment del 9,3%).
L’ofegament, la submersió i la sufocació (amb 2.913 i un descens del 10,3%) ocupen el tercer lloc. Cal tenir en compte que en aquest epígraf l’INE registra les morts per ofegament, submersió i sufocació accidentals, és a dir que recull tant els ofegaments a l’aigua com les sufocacions per ennuegament, fet que indueix a confusions tant als mitjans de comunicació com als professionals de les emergències. Si les segreguem les causes, per ofegament van ser 402 i per ennuegaments 2511.
En quart, lloc els accidents de trànsit amb 1.463 defuncions (1.168 homes i 295 dones), cosa que va suposar un 20,6% menys que el 2019. Reducció clarament vinculada a les restriccions de mobilitat provocades per la pandèmia.
Les defuncions entre els joves, 15 a 39 anys, han estat motivades per causes externes (40,5% del total). Dades que entren dins de la normalitat en els darrers anys.
Les morts per intoxicacions per drogues i psicofàrmacs han crescut espectacularment. De 796 morts el 2019 han passat a 974 el 2020, fet que suposa un creixement del 22%, la pujada més acusada dels darrers 20 anys i el creixement més gran de totes les causes de mort accidental en 2020. Si prenem com a referència les dades del 2010, observarem un molt preocupant increment d’un 100% aproximadament en tan sols deu anys.
Fent una valoració bàsica d’aquestes dades comprovem que les morts per suïcidi (morts ocultes), les morts per caigudes (morts silencioses) i les morts per drogues (morts consentides) arriben al seu rècord històric.
Les agressions, en aquest mateix període, van comportar una xifra de 289 morts.
Mortalitat per incendis
Segons l’INE les morts per incendi van arribar a la xifra de 179 víctimes. Dades que contrasten amb l’Informe de víctimes d’incendi, publicat el novembre del 2021, i elaborat per l’Asociación Profesional de Técnicos de Bomberos (APTB) i la Fundación MAPFRE, on es parla de 164 víctimes mortals per al 2020. Diferència que es podria justificar en part, entre altres, perquè l’INE computa en aquest epígraf algunes víctimes per cremades que no han estat originades per incendi. Aquest informe es publica cada any des del 2010 i és avui per avui l’únic existent en aquest àmbit que es publica de forma regular.
Al contrari del que ha passat en altres àmbits com la sinistralitat viària, on el nombre de morts el 2020 es va reduir a Espanya en un 20% aproximadament, el nombre de víctimes mortals per foc i explosions l’any passat va ser pràcticament igual que el 2019 i molt similar a la mitjana dels darrers anys. A les víctimes mortals, com sabem, cal sumar-hi els ferits i, en aquest sentit, un estudi presentat el 2020 per l’Asociación Española de Quemaduras y Traumatismo Eléctrico (AEQUE) i la Fundación MAPFRE va estimar en almenys 1.300 el nombre d’ingressos hospitalaris per cremades cada any a Espanya.
El 65,5% dels morts en incendi al nostre país el 2020 van ser per inhalació de fums i gasos tòxics. Causa que va sent habitual en el nostre entorn socioeconòmic.
El 2020, s’han computat un total de 123.800 sinistres per incendi, dels quals 30.187 van ser a edificacions (aquí s’inclou tota mena d’immoble, sigui residencial, terciari o de serveis) i, d’entre aquests darrers,17.037 van ser en habitatges.
Pel que fa a la mortalitat per incendis, si partim dels 351 morts estimats l’any 1980, els 164 morts del 2020 representen un descens del 53% en els darrers 40 anys. Així, passem de 9,3 víctimes mortals per milió d’habitants el 1980, a 3,46 el 2020. Una xifra pràcticament idèntica a l’any anterior, el 2019, en què es van computar 165 víctimes d’incendis i que suposa la mitjana exacta dels anteriors 10 exercicis.
El 73% del total de víctimes mortals es va produir en incendis en habitatge, dada molt similar a 2019, amb un 76%.
L’índex de víctimes mortals per milió d’habitants dona un valor més elevat al grup de 90 a 94 anys, amb 13,76, seguit dels de 80 a 84 (11,78 morts per milió) i de 85 a 89 anys (10,04). Es confirma que, com va sent habitual des del 2010, el grup de més grans de 64 anys és el més nombrós, amb diferència, a l’hora de patir aquesta tragèdia a casa. Es manté en tots els informes anuals que la gent gran és el sector de població clarament més vulnerable, probablement a causa de problemes de mobilitat, de viure sols, etcètera. Persones que requereixen cures i vigilància.
L’any 2020 el 60% de les víctimes mortals (99 víctimes sobre 164) ho van ser en els mesos de gener al març i d’octubre al desembre, és a dir, els mesos més freds. El nombre de morts en aquests mesos deixa clar cada any que la mortalitat per incendis està directament relacionada amb les baixes temperatures i ús dels sistemes de calefacció.
Els principals causants probables dels incendis en habitatges amb morts el 2020 són fallades derivades de l’electricitat, amb 23 morts, seguits pels productors de calor, amb 11 víctimes. Disminueixen els morts per fumar: 6
El pitjor índex del 2020 es repeteix als municipis més petits, els de menys de 1.000 habitants, on la xifra se situa en 7,6 morts per milió, davant dels 3 de les ciutats amb més de 500.000 habitants. Com va sent habitual des del 2010.
Tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir un servei de bombers propi. Les dades publicades indiquen que les poblacions que no compten amb aquesta obligació tenen una ràtio més gran de morts. L’organització dels serveis públics afecta significativament a la morbimortalitat.
Segons dades publicades en el primer informe del 2010, en els casos en què s’ha conegut la nacionalitat de la víctima un entre un 25 i un 42% eren immigrants. Fet que posa de manifest, si ens atenim a estatus social dels afectats, que la morbimortalitat en un incendi afecta molt més a les capes socials més deprimides de la nostra societat.
Per contra, a l’informe publicat el 2017, amb dades de la nacionalitat de tant sols el 90% de les víctimes mortes en incendis, el 91,1% són d’origen espanyol. Segons informes de l’Observatori Permanent de la Immigració editats conjuntament amb el Ministerio de Ocupación y Seguridad Social aquelles dates el nombre d’estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor representa el 10,6% de la població a Espanya. L’esmentat informe del 2017, i a partir d’aquestes dades d’immigració legal, afirma, amb poca rigorositat, que el fet de ser estranger no implica una gran diferència entre immigrants i els espanyols pel que fa a les probabilitats de morir en un incendi en Espanya. Afirmació molt discutible per 2 motius essencials:
- Falten dades, segons afirma el mateix informe, d’un 10% de la població. Es fa molt difícil d’entendre aquesta falta de dades en persones amb nacionalitat espanyola, en canvi, sí que és molt plausible que aquest 10% correspongui a persones indocumentades i/o immigrants il·legals.
- L’informe del Ministerio de Ocupación y Seguridad Social sols parla de dades corresponents a immigrants amb certificat de registre o targeta de residència, i no apunta cap projecció de l’estimació d’immigració irregular.
Segons algunes publicacions oficials i comparant les dades de l’INE sobre el padró municipal i les de les targetes de registre o residència de què dona compte el Ministerio de Trabajo, algunes fonts afirmen que, a 1 de gener de 2018, hi havia a Espanya 825.000 estrangers en situació irregular o il·legal. No obstant cal insistir que aquesta xifra és tan sols una aproximació donat que no es disposa de dades contrastades sobre el nombre d’estrangers en situació irregular presents a Espanya, ja que, per la pròpia naturalesa del fenomen, no és possible elaborar estadístiques fiables sobre la matèria.
En resum, semblen més encertades les dades que parlen que un 25% de les morts en un incendi corresponen a persones immigrants amb baix poder adquisitiu.
Aspectes a retenir
Per concloure l’article, cal retenir el següent:
- La immensa majoria de morts en incendi ho són per inhalació de fums i gasos tòxics. L’absència de formació i mesures preventives, com detectors de fum, afecta clarament als domicilis més pobres.
- L’índex de víctimes mortals per milió d’habitants és marcadament superior en les persones amb edat avançada i sense recursos. La gent gran és el sector de població clarament més vulnerable.
- El nombre de morts en mesos de fred deixa clar tots els anys que la mortalitat per incendis està directament relacionada amb les baixes temperatures i ús dels sistemes de calefacció.
- Els principals causants probables dels incendis en habitatges amb morts són fallades derivades de l’electricitat. Les deficients instal·lacions i l’absència de mesures preventives són la causa.
- El pitjor índex del 2020 es repeteix als municipis més petits, els de menys de 1.000 habitants, que no disposen de servei de bombers per una caduca legislació que continua. L’organització dels serveis públics afecta significativament a la morbimortalitat.
- L’índex més gran de mortalitat entre els immigrants apunta també a la relació entre precarietat i mortalitat en incendis.
La conclusió és clara, en els incendis les desigualtats també maten.
