Per tots i totes és conegut i repetit que els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans. És sens dubte el contacte més directe i proper que té qualsevol persona per comunicar-se, resoldre i demanar ajudes en cas de necessitat. Per desgràcia, els ajuntaments de grans ciutats perden aquesta virtut notablement, i els veïns i veïnes sovint no tenen l’oportunitat de rebre una atenció directa i personalitzada, ja sigui per part dels diferents departaments tècnics, o per part dels seus representants del món de la política.
Hi ha també una diferència abismal entre els ajuntaments governats per partits progressistes, rupturistes i amb una clara sensibilitat social, als ajuntaments governats pels partits tradicionals, que mantenen una actitud d’apuntalament d’un sistema i un règim clarament esgotat. Uns ajuntaments, aquests darrers, on les persones passem de ser persones a ser comptabilitzats com a simples números. Per desgràcia, la majoria de governs municipals esdevenen simples gestors de la misèria, sense cap intenció de transformar la societat; governs conformistes sense cap esperit de ruptura amb un model capitalista ferotge, que devora socialment la vida del 99% de la societat, és a dir, les vides de la classe treballadora. Tot i això, la majoria d’ajuntaments s’esforcen molt més que les administracions superiors a l’hora d’intentar donar sortida a les enormes deficiències i dificultats socials que pateixen els nostres barris.
Però, tenen els mecanismes per fer transformar veritablement la societat?
La resposta és NO.
Avui dia tot segueix pensat i ben lligat perquè res no canviï. Mitjançant lleis i normes aprovades o apuntalades per diferents governs estatals i autonòmics, que aniquilen la capacitat dels municipis per poder fer front a l’enorme necessitat social, ara encara més accentuada a conseqüència de la pandèmia, la pujada de preus dels serveis bàsics necessaris per a una vida digna i de la més que evident d’eficiència de serveis públics com per exemple el sistema de salut pública (desmantellat durant molts anys amb un clar objectiu polític de privatització d’un servei bàsic, que pateix i paga amb sang una vegada més la classe treballadora), es busca negar als consistoris locals la possibilitat de, per exemple, municipalitzar serveis bàsics per la ciutadania com és l’aigua
Com dèiem, però, la poca ambició i aquestes dificultats empenyen a molts governs municipals al conformisme i, per tant, a la falta de solucions imaginatives i escletxes del sistema capitalista per a poder donar resposta a totes aquestes necessitats, imprescindibles si volem avançar com a poble i com a país sense que ningú quedi enrere. Posar, d’una vegada per totes, les institucions al servei de les persones, i no les persones al servei de les institucions.
Aviat, el 2023, les eleccions municipals ens donaran una nova oportunitat per poder ampliar el nombre de governs municipals que treballen amb aquest horitzó i compromís.
Els i les comunistes treballem i treballarem des de tots els fronts, per tant, també des de l’àmbit institucional, per potenciar projectes polítics que posin la vida de les persones al centre, tot construint o teixint aliances amb aquells que en l’àmbit municipal, autonòmic i estatal, actuïn amb el clar objectiu d’avançar socialment, culturalment, laboralment i nacionalment. I pensem que les pròximes eleccions municipals del 2023 són una clara oportunitat de multiplicar l’èxit d’aquests projectes transformadors.
Vida digna, salut, república i municipalisme.
