El tractament informatiu de la guerra ha assolit nivells inimaginables fins fa poc. Ja ens havíem enfrontat al tractament de les enquestes i als comentaris respectius, pel que fa a les eleccions a l’Assemblea de la República [1]. Si algú pensava que allà s’aprendrien lliçons, aviat es va equivocar.
Està prohibit pensar diferent, ja que tothom rebutja la guerra i tothom defensa el respecte als instruments que formen el dret internacional. Està prohibit mirar un problema des de diferents angles. Està prohibit pensar, que ningú tingui aquesta temptació i buscar informació alternativa. La UE, a través de la figura del Reglament, censura canals de televisió i plataformes digitals. On és la Constitució de la República [2]? D’altra banda, els consumidors continuen pagant el mateix sense tenir accés als canals contractats. És la democràcia i el respecte als drets, la llibertat i les garanties per part del poder dominant.
Oficials generals, amb reconeguda experiència en teatres d’operacions internacionals al servei d’estructures multinacionals, concretament en l’àmbit de l’OTAN i l’ONU, dignificant les Forces Armades, el País i donant als successius governs l’oportunitat de fer els habituals discursos de pompa i circumstància, són ignorats i deshonrats, des del primer moment, per persones “acreditades” als seus comentaris i a les columnes d’opinió. Potser això explica molt de fins on ha arribat tot plegat, parafrasejant Salgueiro Maia [3].
Al mateix temps, assistim a l’ús d’un llenguatge que frega la fanfarroneria per part dels líders polítics, en particular d’un Ministeri d’Afers Exteriors de trista tradició en aquesta matèria, i que corre en paral·lel amb notícies sobre el compromís dels mitjans militar nacionals que, per modèstia, sento comentar aquí. Donarien un millor servei si posessin tot aquest compromís i tota aquesta energia per donar resposta als problemes que afecten la Institució Militar, en lloc de contribuir a la seva contínua degradació i a la manca de motivació generalitzada.
No és la propaganda el que resol els problemes. Tal com no s’apaga el foc llençant benzina a la foguera. A la fal·làcia reiteradament repetida de l’OTAN com a organització defensiva, cal subratllar que es tracta d’una aliança politicomilitar que reuneix els Estats i les seves forces armades per organitzar-se per al combat als enemics.
Al contrari, un sistema de seguretat i cooperació, és aliena a la noció d’enemic i de qualsevol estructura de forces militars. Són lògiques diferents. Com hem afirmat repetidament, els successius governs s’han comportat com si Portugal no tingués interessos propis a defensar.
Ara bé, el que exigeix el moment actual és la discussió al voltant de la construcció de la pau, a través de la definició d’un procés basat en el respecte mutu, en la creació de confiança, en l’erradicació d’hegemonies i relacions de dominació i subordinació. No hi ha hagut imperi que, a base de força, no s’acabés enfonsant per la força dels enemics que creava. L’anomenada pau imperial no crea pau, ni estabilitat, ni seguretat.
Article publicat originalment a Avante (17/03/2022)
Notes
[1] Es refereix a les eleccions parlamentàries celebrades a Portugal el passat 30 de gener.
[2] Es refereix a la Constitució de la República de Portugal.
[3] Fernando José Salgueiro Maia va ser un militar portuguès i un dels capitans de l’exèrcit que va liderar les forces armades durant la revolució dels clavells.
