L’any passat 2021 es van complir 90 anys de la proclamació de la Segona República, una efemèride que vam haver de passar al bell mig d’una pandèmia de la covid19 que s’ha emportat a més de cent mil persones a l’estat espanyol, i 18.900 aproximadament a Catalunya, especialment en residències, i que ha arribat a infectar a més de 2 milions de persones a Catalunya. En aquest context, hem de lamentar també el conflicte entre Rússia i Ucraïna, i el reconeixement del govern espanyol a lliurar definitivament el Sàhara als marroquins, camí iniciat l’any 1975.
És en aquesta situació que celebrarem un any més aquesta efemèride que tant ens agrada celebrar als republicans i a les republicanes, tot condemnant el cop feixista de 1936 i els 40 anys de dictadura franquista als quals va donar peu. Al mateix temps, rendirem un any més homenatge als i les republicanes que van donar la seva vida o van ser represaliades per la dictadura, per lluitar per la llibertat i la justícia social.
La constitució republicana és encara avui un símbol de la capacitat de transformació social que pot tenir un canvi de règim. Es tractava d’una constitució molt avançada als seus temps que, de fet, encara superaria avui en dia alguns dels preceptes de la constitució del 1978; alguns dels seus articles més destacats ens donarien garanties, per exemple, per tal de no entrar a cap classe de bloc militar agressiu com és l’OTAN, així com tampoc enviar armes a Ucraïna per tal de seguir perpetuant un conflicte que està posant fi a la vida de persones. Així doncs, ens agradaria tornar a posar de manifest alguns d’aquests articles tan avançats:
Article 1. Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble. La República constitueix un Estat Integral, compatible amb l’autonomia dels Municipis i les Regions.
Article 2. Tots els espanyols són iguals davant la llei.
Article 3. L’Estat espanyol no té religió.
(…)
Article 6. Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional.
(…)
Article 25. No podran ser fonament de privilegi jurídic: la naturalesa, la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses. L’Estat NO reconeix distincions i títols nobiliaris.
(…)
Article 36. Els ciutadans d’un i d’un altre sexe, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals tal com determinin les lleis.
Tal com es pot comprovar, doncs, i més enllà de l’exemple que fa referència a l’article número 6, que ens parla de la renúncia explícita a la guerra, es fa un esment directe al reconeixement dels drets de les dones, del dret a l’educació, de la no-imposició de cap religió o a la igualtat plena entre ciutadans.
Enguany, un grup d’homes i dones de la comarca del Vallès Oriental, incloent-hi doncs el municipi de Mollet, estan preparant una consulta popular estatal perquè, aquesta vegada si, la ciutadania pugui fer sentir la seva veu en l’elecció entre la Monarquia actual o un estat Republicà veritablement democràtic i avançat tant en l’àmbit social com en l’econòmic o el cultural. Tot i no ser vinculant, permetrà saber quelcom que el CIS no pregunta de fa anys, i seguirà fent créixer la legitimitat d’un referèndum que arribaria més de 40 anys tard. Aquesta consulta se celebrarà el pròxim 14 de maig, i com a republicans fem una crida a la participació, però especialment a fer costat a l’opció de la república.
Visca la República!
