El 2010, en un moment d’intens bloqueig de la franja de Gaza, Laila El-Haddad i Maggie Schmitt van decidir entrar en els territoris ocupats de Palestina, mogudes pel seu desig de donar a conèixer la realitat d’un territori assetjat, i dur a terme un treball de recerca sobre la vida quotidiana de la població de Gaza. Es van endinsar en les cuines, un espai de la vida privada molt significatiu, on van parlar amb famílies refugiades procedents de tota Palestina. Van conèixer sobretot a dones, en la seva major part grans, que els van explicar les seves atzaroses vides, els seus records, els seus desitjos, les seves inquietuds i moltes coses més. Van recollir tots aquests testimoniatges, gravant i fotografiant tot el que van poder.
L’impacte del bloqueig en la vida quotidiana i l’extrema precarietat en la qual sobrevivien aquestes famílies era impactant. La pregunta era evident, com podien cuinar i alimentar a les seves famílies, quan la falta d’aigua, els talls elèctrics o l’escassetat d’aliments eren constants? Això les va portar a completar el seu treball de camp documentant-se sobre la destrucció sistemàtica dels camps de cultiu, els olivars i els arbres fruiters, l’ús de pesticides en l’agricultura, les limitacions de la pesca, els problemes de proveïment d’aigua i la seva potabilitat, el trànsit de mercaderies a través dels túnels i la dependència de l’ajuda humanitària. D’altra banda, els intents de posar en funcionament piscifactories, granges lleteres, algunes cooperatives, forns comunitaris, una fàbrica de tahina o la posada en marxa de tallers per a ajudar a rendibilitzar les hortes als patis, els corrals o diferents tècniques de conservació, mostren la lluita de dones i homes que es resisteixen a desaparèixer.
Quan va arribar a les nostres mans la primera edició d’aquest llibre, ens vam adonar que no sols no havia perdut gens de vigència, sinó que anava pel camí de convertir-se en un instrument imprescindible per a mantenir viva la memòria històrica de Palestina. En els mitjans de comunicació, les úniques imatges que es continuaven mostrant, a més d’escasses, eren esbiaixades: desolació, ruïnes, víctimes anònimes, sense nom i sense veu. Ens va semblar que Laila El-Haddad i Maggie Schmitt, en acostar-se a les i a la gent de Gaza i gravar les converses que van mantenir, prendre fotos, anotant records i recopilant receptes, rescataven de les ruïnes i de l’oblit a dones i homes amb noms i cognoms.
Al llarg de 2020 i 2021 vam aprendre el significat d’un estat de confinament: por, angoixa, incertesa, impossibilitat de sortir. Els dos milions d’habitants de la Franja de Gaza, reclosos en un territori assetjat, sotmesos a un setge i un embargament ferotge, van veure com la seva situació, per si mateixa extremadament precària, es complicava encara més. Van haver d’afrontar la pandèmia deguda al coronavirus sense pràcticament recursos: aigua, màscaretes o desinfectants, després sense a penes vacunes i sota continus bombardejos al llarg de tot l’estiu de 2021. Enfront de les reiterades peticions d’alto el foc a causa de l’emergència sanitària, el silenci internacional va ser i continua sent eixordador.
Sí, aquest és un llibre de cuina, el lector trobarà en ell excel·lents receptes per a gaudir de la cuina de Gaza casolana, tradicional, fotografies d’aquests plats que es van preparar en diferents cases juntament amb les autores i també moltes imatges de dones, homes, nens i nenes somrients, felices de poder compartir els seus plats, les seves taules, plens de ganes de viure i orgullosos de la seva cultura. El que ens mostren Laila El-Haddad i Maggie Smichtt són famílies en el seu dia a dia que recorden el seu passat i intenten canviar el seu futur.
Cada recepta s’acompanya d’una història que constitueix un llaç amb el passat, un sabor, una olor que revifen la memòria, el record de llogarets desapareguts per sempre. El menjar és un lloc de refugi per als exiliats, la recuperació de les seves pràctiques culinàries, igual que altres manifestacions seves, forma part d’una labor imprescindible per a evitar l’apropiació cultural i oblidar al poble palestí.
O. Sylvia Oussedik és directora de la col·lecció Sabores del Oriente y el Mediterráneo
