Carta oberta a Gustavo Petro

Autor

Del mateix autor

Aquest cap de setmana és la primera volta de les eleccions presidencials a Colòmbia. Unes eleccions d’una gran significació històrica, on per primer cop podria guanyar les eleccions l’esquerra. Més significació té aquest fet en un país com Colòmbia, amb una dreta i oligarquia absolutament ferotge, coneguda per vulnerar sistemàticament els Drets Humans i per assassinar pràcticament a diari a sindicalistes, polítics d’esquerres, líders indígenes i camperols, etc.

És així que hem cregut convenient i d’interès per als lectors i lectores de la Realitat reproduir aquesta carta oberta al candidat Gustavo Petro que ens ha facilitat Piedad Córdoba.  Piedad Córdoba és una persona molt coneguda i de gran significança política amb un extens currículum de lluita per la pau i la justícia social a Colòmbia.

Al company Gustavo Petro Urrego, candidat Presidencial pel Pacto Histórico.

Des de l’experiència acumulada després de tantes dècades de lluita per la pau i la democratització de Colòmbia, em dirigeixo a vostè amb la certesa que serà el pròxim President del nostre país. És cert que la campanya fins i tot no acaba enmig dels muntatges i la guerra bruta dels quals ja se saben perdedors en les urnes, i més veritable fins i tot, que el triomf en els pròxims comicis és a penes la superació del primer obstacle en l’espinós camí de construir un govern alternatiu que canviï la història nacional. Les amenaces dels enemics del canvi no cessaran, però les hem de continuar sortejant sense enfonsar-nos en un immobilisme que conspiraria contra els nostres interessos de transformació social i política.

La primera tasca és ser govern i evitar el cop d’estat. Estem d’acord president Petro. Però també ja és hora de continuar obrint debats i fent proposades cap al país sobre temes àlgids, que encara que polèmics són centrals per a caracteritzar al nou govern i la nova bancada de govern, com els del canvi històric. Al nostre lema de “Colòmbia: Potència de la Vida” hem de seguir-lo omplint de propostes i continguts. S’acosta el moment de posicionar una política pública d’Estat que es defineixi com “Colòmbia: Potència de la Pau”.

Amb les òbvies diferències en les nostres trajectòries personals, i les discrepàncies pròpies del nostre exercici polític, tots dos ens l’hem jugat històricament per la Pau del nostre país. Vostè i jo, hem denunciat i enfrontat les causalitats de la guerra, i hem secundat múltiples iniciatives perquè cessi el conflicte armat. Tots els processos de pau des del M19 el 1990 fins a la signatura de l’Acord de Pau de l’Havana ja fa més de 5 anys, han aportat a impulsar i avivar l’anhel nacional per frenar el vessament de sang i la violència política, però hem de reconèixer que s’han quedat curts. Avui les comunitats d’àmplies zones del país pateixen un conflicte més exacerbat i degradat que abans de la desmobilització de les FARC. El genocidi de líders socials i les successives massacres que no paren, són mostres fefaents que la Pau ha de continuar sent tasca central per a un nou govern.

President Petro, salvi la Pau. La Pau Integral no és l’Acord incomplert de Santos, ni les miques de les miques que deixa Duque. No és la guerra fracassada en la qual porta insistint l’uribisme tot aquest segle, ni tampoc la perpetuació de grups armats que victimitzen a la nostra ciutadania, com va quedar expressat en el recent Atur Paramilitar, que va afectar més d’un terç del territori nacional. Li proposo que des del Pacte Històric fem de Colòmbia la Potència de la Pau, treballant intensament des de l’Estat i la societat civil, en quatre grans pilars del que seria l’anomenada Pau Completa o Pau Integral:

1. Implementació Plena de l’Acord Final de Pau de l’Havana. Donem-li prioritat en la nostra agenda legislativa –tant de bo amb caràcter d’urgència- a saldar el deute normatiu amb la Pau, que requereix de la urgent aprovació d’almenys 7 lleis que manquen, sense les quals no pot enlairar una implementació integral. Ajustem el Pla Marc d’Implementació, després d’un quadrienni perdut i incloguem el Capítol Especial d’Implementació dins del Pla Nacional de Desenvolupament amb una destinació pressupostària robusta que saldi el desfinançament existent avui i la fugida de recursos de pau que va executar el govern Duque. Plantejo de manera immediata l’adopció d’un Pla d’Emergència Humanitària respecte a les garanties de seguretat i reincorporació integral dels excombatents per a poder donar-li compliment a la recent sentència SU 020-22 de la Cort Constitucional que va declarar l’estat de coses inconstitucional sobre aquest tema.

2. El Diàleg continua sent la Ruta: Pau amb Totxs. Sense excuses, un govern alternatiu encapçalat per un signant d’un acord de pau ha d’oferir diàleg – i no fantasioses sortides militaristes- cap al conjunt d’actors armats, però amb participació efectiva de les forces vives de la societat, garantint altaveu al moviment social i a la societat civil. Vostè el va anomenar un gran Pacte de la Societat per a la Convivència, aquest ha de ser el marc de la Pau Integral. El punt de partida és el diagnòstic rigorós d’errors i encerts de processos anteriors, per a no repetir els seus fracassos.

Vostè ja es va comprometre encertadament a complir els protocols signats amb els estats garants que acullen el diàleg amb l’ELN i que no van reconeguts per Duque. És un primer pas d’or, per a reiniciar un procés de pau, recordant que els 6 punts de l’Agenda de Quito, formen també part dels acords i protocols que comprometen a l’estat colombià. Davant la multiplicitat de grups insurgents, proposo la instal·lació de diàlegs autònoms, però en un únic procés congruent. No es pot repetir l’error del govern Santos que va pretendre que l’ELN se sotmetés de facto a l’acord amb les FARC i es va perdre una gran oportunitat per a la reconciliació del conjunt del país. Cal explorar noves possibilitats: acords humanitaris d’immediata aplicació, diàlegs regionals de pau, participació de la societat civil i de la comunitat internacional. Necessitem d’un procés obert al país i participatiu, no d’hermètics conciliàbuls ni confraries que soscaven la seva legitimitat. Insistir en el mateix – i amb els mateixos- no donarà resultats diferents.

3. Política integral de desmantellament del paramilitarisme. L’Atur Armat de l’anomenat “Clan del Golf” va demostrar que després de gairebé 20 anys de Ralito, el paramilitarisme és un fenomen del present i no del passat. El pes del narcotràfic en aquests grups paramilitars, no els ha restat la seva funció contrainsurgent ni el seu control territorial. La política de suposada confrontació militar des de la Força Pública contra aquests grups no ha donat resultat mai i difícilment podria triomfar ara. Novament vostè ha donat llums sobre el tema: va proposar una llei de sotmetiment col·lectiu dels qui integren aquests grups. Però es requereix construir una política integral, que té un molt bon input en el document de “Lineaments per al Desmantellament del Paramilitarisme”, elaborat per la delegació de la societat civil davant la Comissió Nacional de Garanties de Seguretat creada per l’Acord de Pau. No n’hi ha prou amb atacar l’expressió armada del paramilitarisme, si no s’alteren els artífexs econòmics i polítics d’aquest. Cal donar-li sortides jurídiques, polítiques, econòmiques i institucionals, incloent la reparació de les víctimes i la depuració dels organismes estatals involucrats en aquesta forma de violència.

4. Pau sense fronteres. No podem tancar el conflicte intern per a abalançar-nos en una guerra amb els nostres veïns. Hem d’impedir d’igual forma que independentment del signe ideològic del govern dels nostres països germans o potències aliades, hi hagi ingerència de qualsevol tipus que coadjuvi la perpetuació de la guerra al nostre país. En harmonia amb una nova política diplomàtica, el nou govern requereix impulsar la distensió i la desmilitarització de les relacions regionals. Li proposo avançar un diàleg que generi un Tractat de Pau i No agressió amb Veneçuela, i tots els països fronterers, incloent a Nicaragua, de qui avui depèn en part la subsistència de les nostres comunitats raizals illenques. Un acord de pau internacional que garanteixi que pesi a l’alineament geopolític o ideològic dels diferents governs, o l’adscripció a acords militars internacionals, els nostres països s’inhibeixin d’atacs bèl·lics entre si, així com de l’auspici a grups irregulars o tropes estrangeres que poguessin agredir als estats signants. Aquest valent pas donaria solidesa a la pau completa a Colòmbia, i posaria al nou govern colombià a to amb els plantejaments de la CELAC com a organisme multilateral que s’allista a viure un nou aire.

El debat està obert. La pau no pot ser un tema vedat, sinó sense barreres, per a totes i tots els qui hem sofert aquesta trista guerra. Els temps han d’estar concordes a les prioritats del nou govern, on tots i totes coincidim que l’atenció de l’emergència social i econòmica està a l’ordre del dia. No obstant això, hem d’anar avançant sobre aquests temes tan complexos i tan vitals, com la Pau Integral. La meva disposició a contribuir a l’assoliment d’aquest objectiu essencial del Pacte Històric segueix tan ferm com sempre: podrà comptar amb mi en aquesta obstinació si així es considera. Les esperances del nostre país i de La Nostra Amèrica estan posades en la seva victòria electoral i en un govern que ens converteixi en Potència de la Vida i Potència de la Pau. Tota la sort i tota la força.

Bogotà, 18 de maig de 2022

Piedad Córdoba Ruiz és Senadora Electa d’Unión Patriòtica, Pacto Histórico.

Articles relacionats

Darrers articles