Aquest és el quart d’una sèrie d’articles sobre la nova extrema dreta. Pots trobar els articles anteriors a “La nova extrema dreta (I)” i “La nova extrema dreta (II)” i “La nova extrema dreta (III)“.
Un altre dels elements característics de la nova extrema dreta és el populisme identitari. Hem d’entendre que el populisme per si, no conforma cap ideologia, sinó que més aviat és una eina mitjançant la qual les organitzacions estableixen el tipus de relació amb les seves bases i una determinada manera de mobilitzar-les.
La clau del populisme es troba en entendre al poble com una comunitat política única, idealitzant-lo i enaltint les seves virtuts, enfrontant-lo a les elits. Aquest és un discurs recurrent, afirmant que aquestes últimes només es preocupen dels seus interessos, traint al poble, el qual ha d’organitzar-se perquè la comunitat recuperi el ben comú i s’acabin amb els conflictes que afecten la societat. És per això que diem que el populisme és harmonicista. D’aquesta manera, s’estableixen uns enemics fàcilment identificables, amb l’objectiu d’atreure a la base social més gran possible, demostrant una forta ambigüitat ideològica i sociològica.
Podem definir el populisme, d’una manera molt determinista, com l’acte de prendre partit pel poble contra les elits existents. Mitjançant una apel·lació al poble, se li orienta a prescindir de les mediacions que es donen a la democràcia representativa. Quan és utilitzat des de l’esquerra, el populisme, entra altres coses, advoca per un sistema de democràcia directa, amb una major influència del poble en les decisions polítiques. Quan el populisme se situa en la dreta, els partits exploten, a més de la posició contra les elits, els recursos de la xenofòbia anti-immigrant i els del xovinisme de l’Estat-providència. No obstant això, aquesta apel·lació al poble es realitza de manera personal, la qual cosa pressuposa la necessitat d’un líder carismàtic que sovint pren la forma d’un demagog que actua amb maneres personalistes i totalitàries, al qual se li atorga el paper de far-guia, únic capaç de portar al poble a alliberar-se de les seves elits i d’un sistema corrupte i il·legítim, que amb les seves polítiques facilita l’entrada d’immigrants i, per tant, la degradació del sistema de valors i cultural de les societats Occidentals.
D’aquesta manera, l’apel·lació al poble va unida a la defensa de la identitat nacional, suposadament amenaçada, per la qual cosa el populisme identitari està íntimament lligat a una orientació etnonacionalista i, en aquest sentit, els partits d’extrema dreta populistes exploten els recursos de la xenofòbia i de la anti-immigració. Els polítics són assenyalats com els culpables de la degradació que sofreixen els valor tradicionals de les societats d’acollida, en practicar polítiques de portes obertes cap a la immigració, que porta, amb si mateixa, cultures i tradicions diferents.
LB
