“Quan la legalitat basta per a salvar la societat, la legalitat; quan no basta, la dictadura”. Aquestes paraules de Donoso Cortés tenen ascendència en l’Estat espanyol. Donoso no parlava de la dictadura com un període llarg d’absència de llibertats. Es referia a un instant d’excepció que duraria el necessari per a fer el que calgués fer. Donoso va ser un mestre de l’excepcionalisme que influiria en el decisionisme antidemocràtic del nazi Carl Smith.
Aquesta setmana assistim a noves mostres de la pervivència de les idees de Donoso a l’Espanya del present. En un estat tan antic com aquest res resulta totalment nou, un sempre està tornant. Fins i tot es pot dir que, en comparació amb altres esdeveniments tèrbols pretèrits com el GAL, el donosisme actual és màgia blanca.
L’exministre d’Interior, Fernández-Díaz, ideava denúncies a l’AN amb Villarejo, rei dels embornals, contra polítics catalans. Lawfare en comandita amb la Fiscalia de l’Estat. Eren temps de la primera legislatura de M. Rajoy. Un minipunt per a El País per publicar els àudios.
Parlant d’El País, Antonio Caños, que va ser director d’aquest periòdic, es lluïa amb un tuit en el qual reconeixia que fa quatre anys aquest mitjà va treballar per a evitar el pacte entre Sánchez i els “populistes i separatistes”. Excepcionalisme de premsa lliure patriòtica. Menys un minipunt per a El País per un paperot retroactiu. Llavors va prosperar la moció de censura contra Rajoy, després que a Sánchez li sortís mal la repetició d’eleccions. Un minipunt per al PSOE per baixar del burro.
Però el Rajoy de Gürtel era el mateix que, després d’utilitzar el ministeri d’Interior contra ciutadans catalans, va ser col·locat de nou en la Moncloa (tornem a 2016) gràcies a l’abstenció del PSOE. Menys un minipunt, doncs, per als sociatas.
Diumenge passat es van celebrar eleccions a Andalusia, Andalusia, Andalusia, i Moreno Bonillo va aconseguir la proesa d’obtenir la majoria absoluta sense necessitat d’una extrema dreta que, fins i tot així, creixia. Moreno va imitar a Feijóo i el PSOE andalús, la no compareixença del gallec. La reacció de Sánchez va consistir a assumir la proposta de Feijóo de baixar l’IVA a l’electricitat mentre que els tertulians feien càntics a l’estabilitat dels partits “d’Estat”. Qui vulgui entendre, que entengui.
Espanya és aquest lligat i ben lligat pel civil o pel criminal. Liberals i conservadors, falangistes i opusdeístes, progres i populars ballant la yenka mentre es pot i quan no: dictablanda, dictadura, guerra bruta o nous pactes de la Moncloa. S’apuntarà Yolanda Díaz a la nova concertació?
La versió en gallec de l’article es va publicar originalment a Nos Diario, traduït al català per Sofía Lorenzo González.
