Per saber més de la introducció de millores a la nova normativa que regula el sector de treballadores de la llar, així com els reptes encara pendents al sector i l’horitzó de millora, parlem amb Fany Galeas, representant de les treballadores de la llar i de les cures a Comissions Obreres.
En primer lloc, ens podries explicar les modificacions o millores en les condicions laborals que representa la nova normativa de setembre de 2022?
Entre els aspectes positius que regula la nova normativa està l’extensió de l’aplicació de la Llei de prevenció de riscos laborals a les treballadores de la llar. Recordem que, fins ara, n’estaven excloses. La nova normativa també destaca la necessitat de prevenir i protegir el fenomen de la violència contra les treballadores de la llar en l’exercici de la seva feina.
La reforma també elimina la figura de l’acomiadament per desistiment, que de fet era una via d’acomiadament lliure, i estableix que s’apliqui el règim d’extinció regulat a l’Estatut dels Treballadors. Això comporta, d’entrada l’increment de la indemnització en cas d’acomiadament improcedent de 20 a 33 dies de salari per any i el límit passa de 12 a 24 mensualitats. Així i tot, estableix algunes causes d’extinció vinculades a les particularitats de la relació laboral: disminució d’ingressos de la unitat familiar, modificació de les necessitats de la família i comportaments de la persona treballadora que justifiquin de manera raonada la pèrdua de confiança.
Un dels elements central de la reforma és el reconeixement del dret a la prestació d’atur a les treballadores de la llar en els mateixos termes que el conjunt de treballadors i treballadores del Règim general. Fins aquest moment, les treballadores de la llar eren l’únic col·lectiu que no tenia protecció per desocupació i amb això s’elimina una clara discriminació i una situació d’injustícia social. La reforma també amplia la cobertura del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) a les persones treballadores de la llar, quan fins ara n’estaven excloses. Amb això dona cobertura a aquest col·lectiu en cas d’insolvència de les persones ocupadores.
Un altre element important és l’establiment d’importants bonificacions a les cotitzacions a la Seguretat Social que han de fer front les persones ocupadores. En aquest sentit, les quotes a càrrec de la persona ocupadora de la nova cotització per atur i del FOGASA tindran una bonificació del 80%. També es mantenen les reduccions del 20% de les quotes a càrrec de l’ocupador per a contingències comunes per a les noves altes de persones treballadores.
La nova regulació també suprimeix la possibilitat que sigui la persona treballadora la que assumeixi les obligacions formals d’alta i cotització quan treballi menys de 60 hores mensuals. Aquesta previsió entra en vigor l’1 de gener de 2023.
A qui afecta aquesta nova normativa, si pensem només en les dones que treballen en una casa tota la setmana (n’hi ha gaires d’internes?) o també en les dones que fan unes hores la setmana en diferents cases?
La nova normativa té per objectiu l’eliminació de qualsevol diferència de tracte sense justificació objectiva i raonable per a les persones treballadores de la llar. Pensa que és difícil comptabilitzar o donar una estadística sobre el sector de la llar, ja que són moltes treballadores les que treballen sense documentació i moltes no només realitzen tasques de la llar, sinó que també realitzen tasques de cura.
La normativa ara deixa ben clar en la seva Disposició addicional segona l’assumpció d’obligacions en matèria de cotització. A partir de l’1 de gener de 2023, correspon a cadascun dels ocupadors (si n’hi ha més d’un), amb independència del nombre d’hores. S’elimina doncs la possibilitat vigent des de l’1 de gener de 2013, que les persones treballadores que realitzessin menys de 60 hores mensuals, es fessin càrrec de la seva afiliació, alta i baixa si així ho acordaven amb l’empresari, i en aquest cas també estaven obligades a ingressar la cotització pròpia i la de l’empresari. A partir de 2023, les obligacions corresponen als ocupadors.
En el cas de les treballadores que fan hores en diverses cases, hi ha molt treball desregulat (sense contracte, ni drets laborals). Quin és realment l’abast d’aquest problema i com creus que es pot abordar?
Si bé és cert, es tracta d’un sector amb una forta presència de població estrangera, les persones ocupades en el sector moltes vegades treballen en condicions d’informalitat. El problema ve lligat no només a la situació administrativa de les persones que treballen al sector sinó a les condicions laborals en què es desenvolupa. Pensa que, tradicionalment, aquests treballs de cura de la llar han estat realitzats principalment per les dones en l’àmbit familiar i, majoritàriament, sense rebre cap remuneració a canvi.
Per abordar aquesta problemàtica és completament necessari que des dels organismes corresponents, tant la Inspecció de Treball com la Seguretat Social, es realitzin inspeccions i controls efectius tant als domicilis particulars, i també a les agències de col·locació i a les ETTS, perquè compleixin, assumeixin i respectin els drets dels treballadors com les condicions i hores de treball, remuneració, seguretat i salut a la feina.
Estan molt lluny d’aconseguir l’equiparació dels drets amb la resta de treballadores i treballadors?
Pensem que encara queda un camí molt llarg per a la dignificació del sector del treball de la llar i les cures. Sabem que hi ha hagut avenços, però de cara al futur queden moltes coses per millorar perquè hi hagi una transformació important d’aquest sector.
Quines són les reivindicacions i lluites que es planteja el sindicat en aquest sector a partir d’ara?
A partir d’ara des del sindicat tenim la responsabilitat de vigilar i exigir que la normativa es compleixi, però de cara al plantejament de futur seguirem reivindicant que el sector necessita:
- Que es reguli el dret a la negociació col·lectiva.
- Un pla correcte d’inspecció de treball per una activitat sistemàtica de control de les condicions de treball del sector.
- Establir l’obligatorietat de plans de prevenció i avaluacions de riscos. La normativa ha d’exigir avaluacions de riscos psicosocials amb perspectiva de gènere, si bé s’ha d’aplicar a qualsevol altra matèria relacionada amb la prevenció de riscs laborals (seguretat, higiene, ergonomia, etc).
- Impulsar altres mecanismes per informar i difondre la importància de la conciliació i corresponsabilitat. A més, cal fomentar la igualtat de gènere.
Quin paper creus hauria d’assumir l’administració pública respecte al sector de la llar i les cures?
Ha d’assumir un paper molt important, ja que és l’administració qui assumeix, gestiona i assigna recursos. Per tant, han de crear polítiques públiques que posin les tasques de cura al centre i garantir més inversió de diners públics per a la creació i /o transformació de les estructures necessàries per a la millora de sector, sobretot per aconseguir una organització social justa de les cures que garanteixi que siguin respectats tots els seus drets i condicions laborals. Així doncs, han de crear més canals oficials d’intermediació laboral com a punts de referència per poder donar tota la informació i orientació necessària a ambdues parts, treballador i empresari, però sobretot per a l’adequada formació a les treballadores en matèria de drets laborals i de salut laboral.
