El novembre de 2016, mes en el qual els Mossos d’Esquadra van irrompre de matinada al domicili de l’alcaldessa de Berga, el director de El Periódico va escriure un editorial que representaria l’inici d’un relat que, amb el pas del temps i amb els esdeveniments, ha servit per preparar el terreny de la repressió.
No és la primera vegada que la premsa de tirada general prepara el terreny ideològic i psicològic que justifica la repressió. Alguns recordem aquell article d’Enric Juliana sobre la connexió amb l’anarquisme italià i els fets de la Vaga General de 2012, que va ser clau, per exemple, en el cas judicial contra els camarades Isma i Dani.
L’article en qüestió inicia un relat segons el qual el Govern, com que no podria desenvolupar la via unilateral per canals institucionals, incitaria a la població a sortir al carrer i ocupar les places. L’independentisme, doncs, volia generar un Euromaidán per forçar la imposició del referèndum per part de la Unió Europea. Aquest relat es va anar alimentant amb un seguit d’articles al mes de juny i juliol de 2017, en el que en alguns casos s’assegurava que l’independentisme buscava un mort per aconseguir una victòria política. Només cal fer una cerca senzilla a Google amb dues paraules: “independentismo Maidán“. Els resultats donen les claus sobre com ha estat operant aquest relat els darrers mesos, i com en l’actualitat s’està desenvolupant la darrera fase: la traducció en fets del discurs.
Un altre element a tenir present en la construcció d’aquest relat és l’ús del Maidan com a exemple. En el cas català existeixen referències endògenes de mobilitzacions similars, i els aparells ideològics ho saben. Comparar-ho amb el 15M seria regalar a l’independentisme una victòria simbòlica, i volen alarmar, volen comparar les mobilitzacions pacífiques dels darrers dies amb l’actuació de l’extrema dreta i del feixisme d’Ucraïna per projectar una imatge fosca i violenta. Volen projectar la imatge d’un poble enganyat pel Govern, un poble fet servir com a carn de canó per aconseguir objectius il·legítims. És sota aquestes coordenades que opera la justificació de les repressions futures. És sota unes coordenades construïdes a partir de l’odi i el temor a l’acció de les masses, molt pròpia del liberalisme com a corrent de pensament, que es prepara el terreny per justificar la supressió de l’autogovern i la imposició del model centralista per la via dels fets.
Juanma Rodríguez
