Aixecaments contra Macron: pensions, autoritarisme i ecologia

Autor

  • Doctor en Humanitats, professor universitari. Membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials i de l'Observatori del Sistema Universitari.

    View all posts

Del mateix autor

A la França actual s’estan vivint les mobilitzacions més nombroses que mai s’han vist. Sona gros, però és així. Què en sortirà? És difícil de dir. Però Emmanuel Macron està contra les cordes. Això no vol dir res, és capaç de sortir-se’n. Però cal valorar la capacitat de mobilització que està demostrant la societat francesa davant d’una reforma de les pensions com la que ha aprovat. 

Les mobilitzacions van iniciar-se des del moment en què es va tenir notícia del projecte del president de la República francesa. Un projecte que s’està rebutjant bàsicament pel què i pel com. Pel que proposa i per com s’ha tramitat i aprovat. Proposa una ampliació dels anys de cotització, un endarreriment del moment de la jubilació. Es passaria dels 62 als 64 anys. Això si has treballat tot els anys necessaris per poder accedir-hi. La reforma té altres elements, però aquests són claus. Pel que fa al com, el problema està en l’autoritarisme del president de la República i del seu govern. 

França és un país amb un baix nivell de sindicalització, inferior al d’Espanya, molt inferior a països com Dinamarca, Suècia o Finlàndia. Aquest indicador, però, no significa que els sindicats no tinguin gran capacitat de mobilització i contestació. Ho estan demostrant. Macron ha prescindit dels sindicats per fer aquesta reforma, i també del parlament. Ha considerat que s’havia de fer i prou. Ha recuperat el lema de la Margareth Thacher dels vuitanta: TINA, There Is No Alternative. No hi ha alternativa. Ho coneixem bé també per aquí. Ho deia Artur Mas defensant retallades. Sempre que des de la política se’ns diu que no hi ha alternativa cal preocupar-se. S’està intentant imposar allò que interessa per un motiu que no es vol defensar ni argumentar. Macron ha aprovat aquesta reforma a l’Assemblea Nacional francesa utilitzant el recurs de l’article 49.3 de la constitució. No tenia la majoria suficient i ho ha imposat d’aquesta manera. Una reforma sobre una matèria tan sensible com les pensions que s’imposa a l’Assemblea i a la ciutadania. Els estudis d’opinió mostren que al voltant d’un setanta per cent de la societat francesa la rebutja. 

Les mobilitzacions fa setmanes que estan actives, tot i el desgast que sempre acostumen a tenir es mantenen amb una participació multitudinària. Des de diferents sectors, no necessàriament propers als col·lectius mobilitzats, s’està demanant a Macron que obri converses, que aturi el procés d’aprovació de la reforma… El mateix diari Le Monde ho plantejava fa pocs dies des de la seva editorial. Macron i altres membres del seu govern han enviat algun senyal sobre una possible trobada amb representants sindicals, però res s’ha concretat per ara. Les mobilitzacions cada cop incorporen sectors més diversos. Les mobilitzacions són contra la reforma de les pensions, però també contra la carestia de la vida, contra l’autoritarisme, contra la violència policial… 

A França des de fa temps està creixent el malestar per pràctiques policials que es consideren inacceptables. Ho estem tornant a veure i generen respostes locals i internacionals, movimentistes i institucionals: Consell d’Europa, Human Rights Watch, Liga Francesa dels  Drets Humans… Una violència que també s’ha vist en la mobilització impulsada per Les Soulèvements de la Terre (Els Aixecaments de la Terra) a Sainte-Soline el cap de setmana passat, un col·lectiu ecologista que el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ha anunciat que volen dissoldre. Els enfrontaments del dissabte 25 de març van deixar persones greument ferides. La mobilització era en defensa de l’aigua i contra la seva mercantilització agroindustrial. 

Macron i el seu govern mostren grans dificultats per gestionar els conflictes i assumir els plantejaments que no comparteixen. El camí de la imposició no sembla bo per assolir res que sigui constructiu per la societat francesa. Una societat que ha viscut i protagonitzat importants mobilitzacions en aquests darrers cinc anys. Les Gilets jaunes, les Armilles grogues, el 2018 van aconseguir aturar la pujada d’impostos, van aconseguir la creació de noves polítiques que poguessin contribuir a millorar les condicions de vida d’alguns dels sectors que més pateixen les constants crisis, van generar debat públic i polític sobre diferents malestars. Aquest 2023 les mobilitzacions continuen davant d’un president de la República que ha decidit exercir unes polítiques i unes declaracions públiques que es consideren contràries a aquests mateixos sectors de la societat. 

Macron va arribar a la presidència de la República l’any 2017 poc després d’abandonar el  partit socialista, crear el seu propi partit, i aprofitar la crisi de representació, que aquí també vivíem, per fer-se present com l’alternativa necessària. Algú jove, ben preparat, tècnic, innovador, no vinculat amb els partits tradicionals… Macron va arribar a la presidència publicant un llibre amb el títol de Révolution (2016). Ell era la revolució que acabava amb un món vell, caduc. És aviat per dir si Macron està davant d’una revolució en contra del que ell representa, una revolta segur. Una revolta que respon a l’existència de les classes socials, de qui té i qui no té, de qui està amb els de dalt i de qui està amb els de baix, de qui ha de lluitar per la justícia climàtica i social… 

Dijous 30 de març es publica a Le Monde una tribuna titulada «Nous sommes les Soulèvements de la terre» [1], més de 300 persones donen suport públic a Soulèvements de la terre i diuen:

“Tots ens aixequem contra la visió del món i de la vida que encarna aquest govern, contra la destrucció dels entorns naturals, la desaparició de terres cultivables, l’acaparament d’aigua, l’augment del període de cotització que només és la pantalla del repartiment injust de la riquesa, contra les mutilacions a vegades fatals que durant massa temps han infligit als nostres amics, als nostres fills, als nostres companys. “  

Aquest és un sentiment majoritari a la França de Macron, veurem com continuen els aixecaments.  

Notes

[1] https://www.lemonde.fr/idees/article/2023/03/30/nous-serons-dans-les-rassemblements-de-solidarite-avec-les-blesses-de-sainte-soline-et-pour-que-cessent-les-violences-policieres_6167608_3232.html

Articles relacionats

Darrers articles