Per cinquè any, la Lliga de Futbol Professional (Ligue de football professionnel, LFP) va decidir fa un parell de caps de setmana posar la lluita contra l’homofòbia al centre del terreny de joc. Sota el tema «Homosexuals o heterosexuals, tots portem la mateixa samarreta», es va demanar als jugadors de la Ligue 1 i de la Ligue 2 vestir una samarreta amb els colors de l’arc de Sant Martí.
Un any després del cas d’Idrissa Gueye, exjugador del PSG, qui va demanar no ser convocat al·legant estar malalt per no haver de portar la samarreta «contrària a les seves conviccions, més jugadors de la Ligue 1 i de la Ligue 2 van decidir no participar en els partits amb els seus respectius equips per no haver de lluir la samarreta. El motiu? «Creences personals».
L’endarreriment francès en aquesta qüestió
Mentre que en altres països, com Anglaterra o Alemanya, els futbolistes no tenen cap problema per a ser associats en aquest tipus d’accions i reivindicacions, la França de la pilota rodona es manté prudent, actuant fins i tot amb mala fe quan s’aborda el tema, com és el cas de l’entrenador del Brest, Eric Roy, qui prefereix treure pilotes fora: “És catastròfic. Veiem que hi ha jugadors a qui els molesta. Cadascú té la seva opinió… però això no s’hauria de fer en els darrers quatre partits, quan ens estem jugant la supervivència dels clubs. Està molt bé que la Lliga es comprometi, tot i que crec que especialment s’ha de preocupar per futbol… Personalment, no em sembla bé que hi hagi cinc jugadors que no juguin amb el Toulouse, que juga contra el Nantes. És just? No.”
Es tracta de l’enéssim exabrupte que il·lustra l’endarreriment respecte dels veïns europeus per part de les autoritats i els clubs francesos en matèria de lluita contra el sexisme i l’homofòbia. Segons Julien Pntes, de Rouge Direct, una associació que lluita contra l’homofòbia: “En els països anglosaxons, especialment a Anglaterra, hi ha molta tolerància. Els clubs no dubten a associar-se a aquests causes. Hi ha penyes LGTB dels equips. Jürgen Klopp, entrenador del Liverpool FC, va sovint a parlar amb ells. A Alemanya, l’any 2021, 800 jugadors de la Bundesliga i altres divisions van demostrar el seu suport a la causa LGTB a la revista «11 freunde».
Clarificar la posició de la Lliga i implicar als jugadors
A França, la lluita contra l’homofòbia “és una mica com el Dia de la Mare. És una vegada a l’any”, recorda irònicament Julien Pontes abans de proposar una possible manera de posar fi a aquesta polèmica que s’ha anat enquistant en els darrers cinc anys: “Perquè els jugadors se sentin involucrats en el llarg termini, la comunicació dels clubs s’hauria de fer amb molta antelació, amb anterioritat. Cal demanar als jugadors que vagin a trobades amb joves que han estat expulsats de casa seva per la seva condició i que acaben en centres com «Le Refuge». Cal treure’ls de casa seva i posar-los en contacte amb aquesta realitat.
Per últim, seria necessari que la Lliga de Futbol Professional clarifiqués la seva postura, especifiqués el seu discurs. Molts jugadors no saben ni tan sols què hi ha darrere d’aquest arc iris: “Alguns pensen que està relacionat amb la lluita contra el racisme”, conclou Julien Pontes. Pocs coneixen el significat d’aquests colors i la LFP és, en part, responsable. Ha anat esborrant el significat d’aquests colors des de l’any 2013, quan va publicar una carta contra l’homofòbia ben entenedora. Deu anys després, aquesta carta ja ni tan sols apareix a la pàgina web de la LFP.
Imatge de portada: Toulouse FC.
Aquest article va ser originalment publicat en francès a L’Humanité. El podeu llegir en aquest enllaç.
