La majoria de les candidatures d’esquerres arreu del país hem signat acords per lluitar contra la involució que suposa el feixisme i el racisme per a aquestes eleccions municipals que celebrarem el pròxim 28 de maig. Està bé en el marc de la pujada de l’extrema dreta i el perill que suposa que puguin entrar a les institucions i a l’espai públic, no podem cedir cap espai als discursos d’odi ni normalitzar-los. Però no és suficient en aquesta batalla, cal una reflexió més profunda: què vol dir lluitar contra el racisme? Què vol dir la integració i la convivència? No ens podem quedar en atacar les formes i posar tota la culpa d’aquest racisme únicament i exclusiva sobre la dreta i l’extrema dreta.
A Catalunya hi viu més d’un milió de persones migrades a qui els neguem els drets cívics bàsics per no tenir nacionalitat espanyola. Aquestes persones representen un 16% de la nostra població, viuen, treballen i paguen els impostos com tothom. Els afecten les mateixes polítiques que als que sí que tenim els drets garantits, però no tenen el dret de vot, el dret bàsic de participació democràtica. El vot és un dret, no un privilegi. Algunes nacionalitats amb acords de reciprocitat com ara les persones de la resta de països de la Unió Europea, sí que tenen garantit aquest dret per les eleccions municipals: això demostra que és possible garantir aquest dret bàsic quan hi ha voluntat política.
El dret de vot, que com hem vist està molt lluny de ser un dret universal per a tots els veïns i veïnes dels nostres municipis, va molt lligat a un altre dret que també té moltes dificultats per fer-se efectiu als ajuntaments: l’empadronament. El dret de vot mai serà una realitat si continuem tenint persones vivint als municipis, però a qui no se’ls deixa empadronar, com si no existissin o no visquessin amb nosaltres. L’empadronament és un dret i un deure reconegut en el paper, però, així i tot, la problemàtica per fer-lo efectiu existeix realment i l’accés al padró no està garantit, vulnerant així un dret bàsic que dona accés a tot un seguit de drets fonamentals.
Invisibilitzar els col·lectius migrants és una pràctica recurrent per amagar sota la catifa el racisme institucional amb falsos arguments administratius. Això què indica? Que el racisme, a més de combatre’l amb declaracions, actuacions mediàtiques i sobre el paper amb drets, se l’ha de combatre amb voluntat política, en la construcció d’estereotips, en les actituds i mentalitats, en les petites accions i els prejudicis que tenim al cap. Hem de treballar per deconstruir totes aquelles accions que sense adonar-nos constitueixen microracisme: la mirada, el llenguatge, l’humor, hem de trencar amb els discursos d’odi i la desconfiança del que no coneixem, en definitiva; la por de l’altre.
Si totes les persones que actualment no tenen dret de vot el tinguessin, els resultats electorals serien molt probablement diferents, i això no agrada a les forces que porten governant ja massa temps a les nostres institucions, i dic nostres perquè les institucions i totes les persones amb càrrecs públics estan al servei del poble i no al revés. Així és la democràcia i, si en la creiem de veritat, no s’utilitzarien mecanismes racistes o aporofòbics per tal de frenar la participació real de qui pot fer canviar les coses. Tenint això al cap, les persones que actualment tenim dret a votar, ho hem de fer amb responsabilitat i no deixar-nos emportar pels discursos “fàcils” que alimenten l’abstencionisme, afavorint l’statu quo. Hem de votar per viure en un país més just i on la convivència neixi de la justícia social, perquè per viure amb seguretat no calen més forces de l’ordre, sinó polítiques per revertir la desigualtat i l’aïllament. Hem d’aconseguir per les urnes que deixin de governar aquelles forces polítiques que posen traves a l’empadronament, que frenen els drets de les persones nouvingudes, que defensen la llei d’estrangeria actualment vigent. Perquè no totes les opcions polítiques som iguals, perquè el canvi el farem efectiu amb participació, implicant-nos més i millor.
Els meus orígens diversos m’han fet sempre reflexionar sobre aquesta temàtica, però no pot ser que només hi pensem quan ens toca directament. Hem de fer una reflexió de país, si som realment antiracistes, no ens podem quedar en paraules boniques o permetre de viure sense agressions als col·lectius nouvinguts: mira tu que bons que som! Cal integració real, cal dotar a les persones nouvingudes de drets i deixar de tractar-los com a diversitat cultural que ens fa quedar bé de cara a la galeria. El racisme es combat amb drets, amb deconstrucció d’estereotips, amb educació, amb igualtat, llibertat i fraternitat real, i tot això és possible.
