Documental coproduït per França, Tunísia, Alemanya i Aràbia Saudí 2023
En aquest estiu que la Barbie ha tenyit de rosa, us recomano el color negre de Les Filles d’Olfa de la cineasta tunisenca Kaouther Ben Hania. Entre documental i ficció aquesta pel·lícula és inesperada i impactant. El llargmetratge es va endur 4 premis en el Festival de Cannes 2023: L’Oeil d’or, al millor documental, el Prix de la Citoyenneté, el Prix du Cinéma positif, així com una menció del Prix François-Chalais recompensant els seus valors periodístics.
Es tracta d’una història real que ens explica la vida d’Olfa, mare soltera de 4 filles, angoixada per la possibilitat que les seves filles acabin sent prostitutes. El seu amor ultra possessiu, s’acompanya moltes vegades d’una violència moral extrema. Un dia, les dues grans Rahma i Ghofrane desapareixen i només queden amb ella les dues petites Eya i Tayssar.
Només començar a enregistrar el testimoni de les tres dones per al documental, la cineasta Kaouther Ben Hania va interrompre el rodatge, insatisfeta amb els resultats obtinguts i va decidir incloure dues actrius professionals per fer de les germanes grans desaparegudes i una altra actriu per fer d’Olfa. Així va confrontar actrius i personatges reals i va rodar un documental sobre la preparació d’una pel·lícula de ficció que no tenia pas intenció rodar. En aquest documental l’Olfa real parla amb l’Olfa actriu, li explica el seu patiment, el seu penediment, l’actriu per tal de comprendre-la es permet fer-li preguntes molt punyents. Les actrius, que encarnen les filles desaparegudes, conversen amb les germanes petites que s’atreveixen a fer-los retrets. I a més, els homes que les varen acompanyar al llarg de les seves vides, són tots interpretats per un sol actor, una idea genial que ve a dir que tots ells són intercanviables i que les violències físiques responen a un mateix patró.
Tant les paraules dites, com les mirades a càmera, les trobades entre bastidors o els famosos behind the scenes són l’alliberació de la paraula de les dones com a mitjà per a poder sobreviure. Un viatge íntim, dur, fet d’esperança, de rebel·lions, de violència, d’ombres i llums, de sororitat que posa en qüestió els fonaments de les nostres societats.
Però, què va passar amb les filles grans d’Olfa? Diu la seva mare que se les va cruspir el llop. De mica en mica s’aixecarà el vel i sabrem què va passar.
Potser és una de les millors pel·lícules d’aquest estiu per bé que no podem deixar de mencionar A contratiempo de Juan Diego Botto, un drama amb ressonàncies de Ken Loach, que és un crit de revolta contra una societat que malmena els drets dels més febles.
