Dues coses tenim clares avui: que ens movem i que ens endinsem a l’inexplorat.
Ens movem: la majoria social espoliada per l’oligarquia financera, protagonista del cicle de mobilitzacions més important en dècades, que està mutant la seva cultura política, es mou i avença. Amb contradiccions, per esgotadors camins d’assaig i error, però avença. I ho fa en el sentit de les dues polítiques que van constituir la base d’aquest partit: la construcció d’un Nou Espai polític majoritari i guanyador que pugui implementar transformacions socials, democràtiques i econòmiques al servei de la majoria, així com la constitució d’una República Catalana lliurement federada a Espanya que donés una sortida democràtica i de síntesi concreta a la qüestió nacional com a vessant de la crisi de règim en què ens trobem immersos.
Ens endinsem a l’inexplorat. L’experiència, la història, els principis sempre serveixen i es fan presents per intervenir en qualsevol realitat, però no hi ha dubte que les mutacions que hem patit com a societat, ens situen i obren escenaris nous i complexos que requereixen audàcia, creativitat i compromís. Els nous patrons de la mobilització, de la recomposició política i la dinàmica social, són, com la crisi capitalista a que donen resposta, de llarg recorregut, lluny de ser conjunturals i fugissers. Són trets de la nova societat que han vingut per quedar-se, als quals els i les comunistes hem de donar resposta i en els quals hem d’intervenir.
Avui la crisi capitalista ha provocat en una semiperifèria com l’estat espanyol un cúmul de contradiccions que ha obert en canal el règim i han posat sobre la taula la qüestió del poder. Lluny de mirar-nos amb curiositat, els i les comunistes ens organitzem per respondre a moments històrics com aquests en què podem arrabassar el poder polític a les elits capitalistes i posar-lo en mans del poble. No és moment de més dilacions, sinó de decidir si volem impulsar i participar d’aquest moviment de canvi, estirant les seves possibilitats fins al límit. Ja en formem part i per tant hi som.
Però per als i les comunistes no n’hi ha prou amb ser-hi, cal intervenir-hi decisivament. I per intervenir decisivament necessitem un impuls de la classe treballadora i una posada a punt del partit. Deixar a banda les inèrcies i apostar per ser al capdavant del futur. És per això que els i les comunistes de Catalunya celebrem una Conferència Politico-Organitzativa el 20 de febrer. Reforçar i actualitzar el partit per intervenir en la realitat política i per estar a l’altura del moment històric.
