Quadern feminista per a senyores modernes (publicat per Ara Llibres en octubre de 2023) és una obra fresca i irreverent que s’adreça a totes aquelles persones que estan cansades de ser etiquetades com a “feministes enfadades” o que simplement desitgen aprofundir en la comprensió del feminisme des d’una perspectiva divertida i pràctica. Escrit amb un toc d’humor i sinceritat, aquest llibre és una guia indispensable per a tota persona interessada en la lluita per la igualtat de gènere i el rebuig al patriarcat. Les seves autores, Carlota Freixenet Martín i Mar Guixé i Anglès, ofereixen reflexions i consells en forma de passatemps divertits i estimulants que animen a les lectores a explorar i debatre les qüestions de gènere de manera lleugera i entretinguda. A través d’aquest quadern, es promou una visió del feminisme com una eina de transformació social que pot ser accessible i estimulant per a tothom, independentment del seu gènere o edat.
Entrevistem a la Carlota, llibretera a La Carbonera (podeu visitar la llibreria al barceloní carrer de Blai, número 40), per a conèixer una mica més el procés de creació del llibre i els secrets de fer divulgació feminista a través de passatemps, una tasca tant complicada com eficaç!
El plantejament del quadern, aprendre conceptes feministes amb passatemps com els que podem fer en qualsevol estona morta (mots encreuats, sopes de lletres, endevinalles…) em sembla molt original. Com va sorgir aquesta idea? Creieu que un format tan distès pot ser favorable per a captar l’atenció de les lectores?
C: La veritat és que ens van venir a buscar i ens van proposar un quadern, i un cop ens hi vam posar ens va ser bastant fàcil de trobar el format. La Mar és una gran consumidora de quadernets d’aquest tipus i jo fa temps que em dedico a fer divulgació feminista i tenia una mica clar què era el que volia explicar. El format distès ens serveix per fixar informació, per “repassar”. Estem molt acostumades a formar-nos soles amb un llibre i com a molt un grup de debat, però poder posar-nos a prova i fer-ho rient ens ha anat superbé.
Dieu al principi del llibre que està dirigit a un públic general i tothom pot aprendre alguna cosa d’ell. (Al cap i a la fi, ser una senyora moderna no és una qüestió d’edat, sinó d’actitud!). No obstant això, si li ho haguéssiu de recomanar a un perfil de lectora o lector concret, a qui li ho faríeu?
C: No hi ha lectora concreta, només persones amb un interès per al feminisme. És cert que tenim l’edat i els referents que tenim, és a dir que probablement si algú de 99 anys no sap què és un pòdcast se li pugui fer una muntanya, i una criatura segurament tampoc no és el perfil, però no descartem res. Sobretot el que volem és que es jugui en comunitat, que es comparteixi i que circuli.
Com va ser el procés de creació del quadern entre les dues autores? Primer pensàveu el text i després plantejàveu les il·lustracions? Com ideàveu cada activitat? És un procés molt dur a nivell artístic?
C: Doncs això ha sigut prou divertit perquè a més l’hem escrit sense veure’ns, ens vam conèixer en persona el dia de la presentació! La Mar és molt més endreçada que no pas jo i va idear un sistema per veure més o menys clar què estàvem fent cadascuna. A més ens reuníem cada setmana i posàvem en comú què havíem fet, totes dues i amb l’editora. Normalment, a les reunions de treball setmanals sortien les idees força i després durant la setmana cadascuna treballava una mica a la seva, normalment primer el text i la il·lustració després. Però en general ha set tot molt de dialogar i d’anar i tornar.
Dieu en el pròleg que des del feminisme no sempre estem enfades, malgrat les caricatures que es vulguin fer de nosaltres. Com veieu el paper de l’humor en l’activisme feminista i com l’incorporeu en el vostre treball?
C: Imprescindible. Viure enfadada és cansadíssim i a més hi ha una cosa meravellosa en l’humor i és que serveix per a l’autodefensa: tot el que hagis dit de tu mateixa amb gràcia, per molt xungo que sigui, són coses que no diran els altres, per tant, sempre és un èxit. I a més ens serveix per explicar coses que probablement són difícils i dures de mastegar. El més complicat probablement ha set que no s’interpretés com si haguéssim banalitzat res, perquè és l’últim que voldríem.
L’elaboració d’aquest quadern no ha de ser cosa fàcil. Quins són els majors reptes als quals us vau enfrontar durant el procés de planificació, creació, publicació…? Com els vau superar?
C: Hem anat amb el coet al cul perquè volíem que sortís tot i tot bé i a l’editorial ens ho han posat molt fàcil, la veritat. Hem treballat moltíssim i amb uns temps prou justos perquè som molt perfeccionistes, però ha funcionat prou bé. Fer un llibre no és cosa fàcil, però en aquest cas, com que era un encàrrec, quan vam acceptar ja teníem clars quins eren els terminis i estava inclòs en la nostra feina. Els hem superat dormint poquet, però havíem vingut a jugar.
Finalment, ens agradaria que ens donéssiu alguna recomanació literària recent, relacionada amb alguna temàtica feminista, ja sigui en assaig, novel·la… Hi ha algun títol o títols recentment publicats que ens pugueu recomanar? Algun que puguem trobar a La Carbonera, potser? 😉
C: Jo darrerament estic treballant amb Feminisme interromput, de Lola Olufemi, que m’ha flipat bastant a nivell d’assaig, i estic rient moltíssim amb El càsting, d’Antònia Carré-Pons, a nivell de narrativa. Evidentíssimament els podeu trobar tots a La Carbonera. 😊
