Bagdati, Geòrgia, 19 de juliol de 1893 – Moscou, es va suïcidar el 14 d’abril de 1930.
Poeta, dramaturg, actor, teòric, pintor, editor, cartellista i guionista, Maiakovski es va unir al partit socialdemòcrata (bolxevic) als 15 anys i va participar en les manifestacions revolucionàries del 1905. Detingut tres vegades per conspiració, va aprendre poesia mentre estava empresonat a Boutyrskaïa el 1909.
Ràpidament, es va convertir en un dels líders del moviment futurista. El primer manifest del moviment, Una bufetada de gust public, es va publicar el 1912.
Fou membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, i també defensor de la Revolució Russa de 1917. Es va encarregar de fer propaganda bolxevic per tot el món.
Maiakovski es va sentir molt atret pel cinema. Va escriure guions cinematogràfics, i també va actuar i dirigir una pel·lícula el 1918, La senyoreta i el trinxeraire.
En el període dels anys vint, Maiakovski s’ocupà decididament a fer campanya internacional per la revolució: travessà Europa sencera i intervingué en trobades i col·loquis. Durant aquesta època, creà elements pràctics de propaganda, com ara cartells i guions per a pel·lícules, i recità els seus poemes a la Rússia bolxevic.
La seva obra poètica, tot i associada a la Revolució Russa, supera amb escreix l’estigma de la poètica revolucionària que alguns crítics li assignaren per aquesta relació emotiva, i per la recerca d’una manera nova de fer poesia, plena d’impressions i emocions sensuals.
La figura de Maiakovski continua sent emblemàtica de les avantguardes russes i del moviment de renovació artística que va acompanyar la revolució d’octubre.
Maiakovski va arribar a ser conegut i estudiat fora de l’URSS. Poetes com Nàzim Hikmet, Louis Aragon, Pablo Neruda i molts altres, van reconèixer haver estat influenciats per la seva obra.
VLADIMIR ILICH LENIN
La traducció està feta per Miquel Àngel Soria de la traducció al castellà que A. Herráiz havia fet per l’Editorial Ràduga, de Moscou, l’any 1984. Aquest és la traducció que havia utilitzat l’Editorial Akal per la seva versió de l’any 1974. La primera traducció al castellà va ser obra de Lila Guerrero i va aparèixer al volum II de les “Obras Escogidas” publicades a Buenos Aires per l’Editorial Platina.
Al Partit
Comunista
de Rússia
ÉS HORA,
i començo
de Lenin a parlar.
No perquè
s’hagi calmat
el pesar;
és hora
perquè
aquesta angoixa feridora
és ja dolor clar,
sentit,
conscient.
Temps,
torna a agitar
les consignes de Lenin al vent.
¿És propi
de nosaltres abocar
les llàgrimes a rius?
Lenin,
ara,
més viu està que tots els vius.
Ell és el nostre saber,
i força,
i arma.
ELS HOMES SÓN BARQUES,
Encara vivint a terra.
Durant
els anys
que ens dona el destí,
multitud de brutes
petxines i algues
al costat
s’enganxen
de la nostra barca.
I després,
passada
la tempestat brava,
t’asseus
al sol i et neteges
de les verdes barbes
de les algues
i de les meduses,
viscoses, rosàcies.
Jo
al sol
leninista em netejo,
i, proa a la revolució,
navegant segueixo.
Tinc por
d’aquests versos a milers
com el mosso
té por de les falsedats.
Li posaran una corona lluent,
i, m’inquieta
que li tapin el front,
son front
vertader:
savi,
humà,
gran, immens.
Temo
que les desfilades
i els mausoleus,
els honors
i rituals pompes,
en sa rigidesa,
cobreixin d’embafador oli
la leninista
senzillesa.
Si vols llegir el poema sencer, consulta aquesta entrada de la web lenin.cat.
