La crisi de règim al Regne d’Espanya va per llarg, és massa el que s’ha trencat i massa febles els fonaments per construir. Però aquest diumenge 20 de desembre ens trobem davant d’una cita electoral clau, en què els canvis operats a la societat espanyola durant dècades i en especial en els darrers anys de crisi, mobilització, politització i acceleració històrica, tindran una expressió política institucional que marcarà el futur immediat i emmotllarà el nostre futur col·lectiu.
El 20D, dia en què se celebraran les eleccions generals, ens juguem, com a mínim, la possibilitat de mantenir obert un escenari d’irrupció de les classes populars i les forces democràtiques a l’escenari polític, de recomposició política i de manteniment de la iniciativa. No és poc.
L’apaivagament de la crisi econòmica i de la seva gestió antisocial i prooligàrquica han posat fre al procés de descomposició del règim i dels partits polítics i classes socials que el sostenen, els ha permès reaccionar i prendre iniciatives de reconducció política de la indignació: com la captura del moviment sobiranista a Catalunya per una part de les elits catalanes i la reconducció d’una part del malestar generacional i els anhels de regeneració d’una part de la classe mitjana espanyola cap a una opció de recanvi com Ciutadans.
D’altra banda, les incapacitats- àmpliament desenvolupades en el darrer editorial– de les organitzacions tradicionals de la classe treballadora i la preeminència i falta de sensibilitat de sectors de la classe mitjana radicalitzada en la construcció dels instruments polítics de canvi, han conduït a dificultats en la concreció d’una política d’unitat popular molt necessària i demandada per la gent, pel poble. Aquesta política d’unitat, que va tenir un important resultat en les eleccions municipals on es va assolir el canvi en moltes ciutats el 24M, s’ha pogut concretar, però, a Catalunya. I tot indica que pot tornar a ser exitosa, que pot guanyar una majoria, que Catalunya pot tornar a ser motor de ruptura.
Els resultats del 20D són incerts, però sabem que cal implicar-se i donar-ho tot per: a) fer fora el PP i impedir quatre anys més de polítiques contra la gent i a favor de l’oligarquia financera, amb una majoria democràtica al Congrés dels Diputats i b) fer possible una solució democràtica als anhels del nostre poble a decidir el seu futur amb la celebració d’una consulta i el reconeixement del dret d’autodeterminació. Aquests són dos objectius senzills, però prou poderosos per a participar, cridar a participar i construir la unitat entorn de la candidatura d’En Comú Podem.
Queden pocs dies. Ara més que mai cal parlar de política, mobilitzar i votar. El 20D ens hi juguem molt. Votar En Comú Podem és votar unitat i votar ruptura.
