Els i les comunistes vam elaborar, davant la insurgència ciutadana i el moviment sobiranista, en resposta a la gestió oligàrquica de la crisi econòmica, social i política o de règim, dues polítiques de llarg recorregut: a) la necessitat de construir un Nou Espai de l’esquerra transformadora que incorporés les noves forces ciutadanes i l’esperit de ruptura de la nova política, així com b) la necessitat d’articular una proposta de ruptura i superació de l’actual situació jurídica de Catalunya en un sentit democràtic: la República Catalana sobirana vinculada a un projecte d’Estat plurinacional dels pobles d’Espanya i a un projecte d’Europa dels Pobles.
Són dues propostes polítiques de construcció de majoria i d’unitat per fer front a la tasca històrica que tenim al davant: la construcció d’un bloc històric que ofereixi una sortida democràtica i popular a l’actual cruïlla històrica en què ens trobem. De l’oportunitat i actualitat de la política de República Catalana ja vam parlar a l’anterior editorial. Aquesta setmana tornarem sobre la política de Nou Espai i la seva actualitat al davant d’unes eleccions generals on es dirimeix la transformació del cicle de mobilitzacions en canvi polític.
La primera experiència en el sentit de la construcció d’un Nou Espai que sumés l’esquerra transformadora i les forces i energies sorgides d’aquest cicle polític de mobilització,i que han vingut a anomenar-se Nova Política, ha estat la de les candidatures municipals d’unitat popular que van ser impulsades principalment replicant la proposta barcelonesa liderada per Ada Colau. Han estat experiències d’abast electoral i politicoelectoral, però clarament en la línia de la construcció d’aquest Nou Espai. A Catalunya tant les esquerres com la Nova Política són plurals i només des d’una construcció d’un Nou Espai es pot oferir un instrument útil per a les majories, per poder avançar en la ruptura democràtica com a sortida a la crisi de règim.
En aquest sentit, la confluència concretada per les eleccions generals: En Comú Podem, és un excel·lent pas. Només junts podrem mantenir viu aquest projecte de ruptura, en una crisi de règim que es preveu llarga i agònica. Del resultat que el 20D obtingui aquesta candidatura en dependran en bona mesura les possibilitats d’avançar cap a una ruptura democràtica a favor de les classes populars i d’una República Catalana. I la consolidació del Nou Espai polític de l’esquerra catalana que permeti liderar-la i concretar-la.
