La Nit de Reis del 5 de gener de 1937 va ser el dia més terrible de les seves vides per a cinc dones mallorquines. Empresonades per la seva adhesió a la República i al comunisme, van ser assassinades pel feixisme al cementiri de Porreres després d’haver estat retingudes a la presó de Can Sales durant mig any. D’aquestes cinc dones, en sobresurt una per mèrits propis, Aurora Picornell.
Nascuda l’1 d’octubre de 1912, la militància comunista la viurà des de petita, ja que els seus pares eren destacats membres del PCE. Des de ben jove començarà a escriure articles defensant les seves posicions ideològiques; amb setze anys escriurà el seu primer article en la publicació comunista Nuestra Palabra, i amb disset el pròleg del llibre La mujer, superior al hombre? de la destacada feminista Margarita Leclerc, i no deixarà d’escriure fins a la seva mort. Amb divuit anys ja era activista de la Lliga Laica de Mallorca i poc després crearà el Sindicat de Sastresses, professió que exercia. L’any següent, coincidint amb la proclamació de la República, s’afiliarà al Partit Comunista i formarà part del Socors Roig Internacional. La seva implicació en la lluita pel socialisme i la defensa dels drets dels treballadors la portarà a recórrer els pobles de la zona denunciant els abusos que patien els treballadors i treballadores, fet que li valdrà el sobrenom de “Passionària de Mallorca”.
Arran de la seva col·laboració amb la revista Nuestra Palabra coneixerà a Heriberto Quiñones, un destacat dirigent del PCE amb qui acabarà tenint una filla. Entre 1932 i 1933 va viure a València, d’on era Quiñones, però tornarà a Mallorca amb ell i la seva filla arran dels fets d’octubre de 1934. A Mallorca continuarà la seva militància, fent xerrades, mítings i conferències, fet que la farà popular entre la població.
Amb aquest bagatge de militància i compromís, no sorprèn doncs que fos una de les primeres persones a ser capturada a Mallorca pel feixisme a partir del Cop d’Estat de juliol de 1936.Amb Aurora Picornell foren afusellades Catalina Flaquer i les seves filles Antonia i Maria Pascual, i també Belarmina González, totes elles comunistes. A les cinc se les coneix com “les Roges del Molinar” pel barri del Molinar de Palma, un barri obrer de pescadors i treballadors de les primeres fàbriques de gas i adoberies i que va ser un dels bastions del Partit Comunista a la ciutat.
Suposadament fou en un bar d’aquest barri on, després de l’afusellament, un falangista va ensenyar uns sostenidors ensangonats, cridant ben excitat “Mireu, mireu, són els sostenidors de l’Aurora!”. D’aquesta repugnant forma és com s’explica popularment que es va comunicar l’afusellament d’Aurora Picornell al poble de Palma.
La família de l’Aurora també va patir el seu fatal destí, essent assassinats el seu pare i els seus dos germans per la repressió franquista. El seu marit, Heriberto Quiñones, va ser afusellat un cop el feixisme va guanyar la guerra, després de ser detingut i torturat pel règim per haver intentat organitzar la resistència antifranquista a l’interior del país.
En complir-se vuitanta anys del seu afusellament, el 2017, Aurora Picornell va ser proclamada Filla Predilecta de Mallorca. Amb anterioritat ja se li havia posat el seu nom a un carrer i al gener de l’any 2019 es va incorporar la seva figura al projecte “Mallorca té nom de dona” impulsat pel Consell de Mallorca i que va traduir-se en la instal·lació d’un bust al barri del Molinar i la difusió de la seva vida i la seva tràgica mort mitjançant exposicions i un còmic.
Els quaranta anys de dictadura van fer que la majoria de les històries de destacats lluitadors i activistes pel socialisme i la República com l’Aurora quedessin enterrades sota la terra de les cunetes i la caspa del nacional-catolicisme. Després de la Transició i quan més feia falta reivindicar les històries d’aquests valents i valentes, la societat es va trobar amb la desídia de la socialdemocràcia i la intransigència de la dreta contra la possibilitat de recuperar el passat republicà. Va caldre esperar gairebé trenta anys perquè s’apliqués una llei a nivell estatal per començar a treballar per recuperar la memòria històrica.
Ara que l’espai de l’esquerra “a l’esquerra del PSOE”, que sempre ha reivindicat aquesta recuperació del llegat republicà, està al govern d’Espanya, podem esperar canvis en política de memòria històrica?
Només el temps ho dirà…
Article publicat originalment a la revista Maig el 18 de març de 2020.
