Fa pocs dies celebràvem els 25 anys de la constitució del Consell Català de la Formació Professional en un marc incomparable com és el Teatre Nacional de Catalunya, on té la seu el darrer centre de formació professional a Catalunya, juntament amb el Razzmatazz i l’Orfeó Martinenc, tota una declaració sobre el model de centres que venen, molt connectats amb els llocs on passen les coses, al costat de les empreses. Celebràvem la creació del primer instrument que va permetre articular un espai de diàleg i de construcció del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, el que ara li diem el Sistema FPCAT. La creació del Consell representa el naixement del Sistema de manera formal i la Llei 10/2015 esdevé el trampolí definitiu per impulsar una governança inèdita a Europa. Els darrers anys hem assistit a la constitució de la Comissió Rectora del Sistema I l’Agència FPCAT com a cervell i cor del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.
L’acceleració dels darrers anys ha estat extraordinària. Hem estat capaços de traduir en realitat moltes d’aquelles reflexions i propostes recollides a totes les planificacions estratègiques realitzades al llarg de tres dècades. I que finalment el IV Pla General del Sistema FPCAT (2021-2023) les tornava a reproduir però amb la diferència ja de disposar dels instruments per a fer-ho possible. En els darrers 6 anys, hem estat capaços de fer que les coses passin.
Tots i cadascun dels actors han jugat un paper clau, especialment les organitzacions sindicals i empresarials més representatives amb qui s’ha dibuixat l’estratègia global. CCOO, UGT, Foment del Treball i PIMEC, d’acord amb el Govern, han ajudat a fer possible aquest salt qualitatiu de la formació professional. Però també dels centres, els punts d’informació i orientació, les empreses compromeses amb la formació. Es comença a sortir d’un túnel, d’una llarg travessia pel desert. La formació professional ja és també una primera opció. Les dades així ho demostren: per primer cop hi ha més matrícules de formació professional que de Batxillerat. O les dades extraordinàries d’inserció, per exemple.
On som ara? Som davant d’una oportunitat històrica. El proper Govern de Catalunya pot rematar la feina i fer del Sistema FPCAT l’instrument per convertir Catalunya en la regió més competitiva del sud d’Europa. Disposem d’un model de prospectiva, d’orientació, d’acreditació, de criteris per impulsar l’oferta, de noves oportunitats al llarg de la vida. Disposem de 1000 M€ consolidats de pressupost, de mig milió de places, d’un nou mapa en fase final de planificació, de l’Agència FPCAT, del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, com als dos òrgans genuïns del Sistema.
Què ens cal? Ens cal seguir enfortint l’Agència FPCAT. Per ser més eficients. Per connectar qualificacions, currículums, oferta, dual… Per fer dialogar la formació de certificats i títols professionals, per projectar la formació contínua. Posar a les persones al centre de la decisió. També a les empreses, que passen a tenir un rol formador de primer nivell.
El 2025 farà 10 anys de l’aprovació de la Llei. La llei està pràcticament implementada. Potser valdrà la pena tornar a tenir una mirada llarga i des del Parlament es faci un nou marc legislatiu que aglutini les tres parts: la formació professional de catàleg, el règim especial i la formació en el treball. Ens cal un nou marc amb caràcter holístic del talent professional a Catalunya. Sembla que tothom hi està d’acord. Cal fer-ho bé i consultant i compartint amb qui calgui la decisió. Ens ho juguem tot. Especialment, la cohesió social i la competitivitat.
Imatge de portada: Kivanç Özvardar Bahar / ILO
