Donald Sutherland, nascut el 17 de juliol de 1935 a Saint John, Canadà, és un dels actors més prolífics i respectats de la seva generació. El passat 20 de juny vam rebre la trista notícia de la seva defunció després d’una llarga convalescència, i a partir d’aquí els mitjans de comunicació es van dedicar a repassar no solament la seva molt fructífera carrera artística, sinó també la seva influència cultural i sociopolítica com a persona famosa.
Amb una carrera que abasta més de sis dècades, Sutherland va destacar per la seva versatilitat i compromís tant en el cinema com en la televisió. Va començar la seva trajectòria professional als anys 60, però va ser el 1970 quan va obtenir reconeixement internacional gràcies a la seva interpretació en “MAS*H”, una sàtira sobre la guerra de Corea. Aquest paper va establir-lo com un dels actors més sol·licitats de Hollywood. Durant la dècada dels 70, va protagonitzar una sèrie de pel·lícules emblemàtiques com “Klute” (1971), “Don’t Look Now” (1973), i “Invasion of the Body Snatchers” (1978).
A la dècada dels 80 i 90, Sutherland va continuar triomfant amb pel·lícules com “Ordinary People” (1980), dirigida per Robert Redford, que va guanyar quatre Oscars, incloent-hi el de millor pel·lícula. També va participar en “JFK” (1991) d’Oliver Stone, on va interpretar el misteriós “Mr. X”. En els anys més recents, Sutherland ha estat conegut per la seva interpretació del president Snow en la saga “The Hunger Games” (“Els jocs de la fam”) (2012-2015), que va introduir-lo a una nova generació de públic. Coriolanus Snow es perfila com un dels dolents literaris i cinematogràfics més interessants d’aquestes dues dècades de segle XXI, fins a tal punt que Suzanne Collins, autora de la saga, va escriure una preqüela centrada solament en ell, “The Ballad of Songbirds and Snakes” (“Balada de refilaires i serps”), que va ser portada al cinema en 2023. Sutherland era conscient del potencial que tenia aquest personatge per a llançar un missatge de reflexió política a audiències que per edat potser no estaven tan familiaritzades amb la seva carrera, i va escriure una carta al director de la primera pel·lícula de la saga, Gary Ross, per a aconseguir el paper.
L’extraordinària obra de Sutherland ha estat reconeguda amb nombrosos premis i nominacions. Ha rebut el Globus d’Or en dues ocasions i ha estat nominat als Emmy. El 2017, va ser honorat amb un Oscar honorífic per la seva contribució al cinema.
Com dèiem abans, a més de la seva carrera artística, Donald Sutherland ha estat un actiu defensor de diverses causes polítiques i socials. Durant els anys 60 i 70, es va posicionar fermament contra la guerra del Vietnam, i va ser un destacat membre del moviment antibèl·lic. Juntament amb Jane Fonda, va participar en la “Free the Army Tour” (F.T.A.), una sèrie de representacions satíriques que criticaven la implicació dels Estats Units a Vietnam.
En els últims anys, ha parlat sobre la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures urgents per protegir el medi ambient. La seva veu ha estat una influència constant en el debat públic, utilitzant la seva notorietat per advocar per un món més just i equitatiu.
Donald Sutherland era, en definitiva, molt més que un actor de talent excepcional. És una figura que ha utilitzat la seva plataforma per promoure causes importants i influir en el discurs polític. La seva trajectòria artística i el seu compromís amb diverses lluites polítiques el converteixen en una de les figures culturals més respectades i admirades del nostre temps, un exemple d’artista que va fugir del neoliberalisme i del hiperindividualisme que tantes vegades, tristament, acompanya a una fama de dimensions com la seva, convertint-se en una veritable icona de la nostra era.
Imatge de portada: Festival TV Monte-Carlo, CC BY-SA 3.0
