L’abril de 2022, l’oligarca sud-africà instal·lat als Estats Units, Elon Musk, va comprar Twitter. A Musk, se’l coneixia per les seves empreses destinades a canviar el món. Amb Tesla, volia transformar la mobilitat impulsant la mobilitat elèctrica. Amb Space-X, l’empresa aeroespacial, volia fer de l’espècie humana una espècie trans-planetària. La seva carta de presentació era la d’un magnat visionari, que volia transformar radicalment la humanitat amb els seus projectes. No era un simple empresari, era un pioner, un emprenedor destinat a canviar el món. Havia començat creant Paypal, popularitzant la banca en línia, i després de vendre-la, es va embarcar en les seves iniciatives empresarials messiàniques. Era l’exemple de com el sector privat donaria resposta als grans reptes de la humanitat. I bé, els seus fans s’ho creuran, però la realitat és ben diferent. Camina en el sentit contrari. Elon Musk s’assembla més al dolent d’una pel·lícula de ciència-ficció, que no pas a un filàntrop, se sembla més a un malvat de James Bond, que no pas a un messies.
Quan es va presentar amb un vàter a les oficines centrals de Twitter, va començar un procés de clarificació, de demostració de la realitat més enllà del personatge. Aquell dia va començar una etapa d’or per a la ultradreta a les xarxes. El magnat, fill d’un magnat de la mineria sud-africana, va comprar la xarxa social sota la coartada de la protecció de la llibertat d’expressió. Volia fer una xarxa de codi obert, lliure i plural. El que va fer: donar total llibertat a la difusió de missatges d’odi, fake news i contingut pornogràfic. La gran revolució va ser aquesta. Amb les seves decisions i milers d’acomiadaments, va fer d’aquesta una xarxa irrespirable. Si Twitter ja era un espai de trolls, haters i discussions irracionals, ara amb X, la situació és deu vegades pitjor. L’opció de “Per a tu”, és un mur on proliferen missatges racistes, perfils neonazis, i desinformació, molta desinformació. El que dic no són més que obvietats, però l’escenari que ha creat és perillós, no només en la batalla ideològica, per la difusió d’unes idees ultraliberals, sinó que ha preparat el terreny perquè els discursos d’odi passin a la pràctica.
Quan els discursos d’odi passen a l’acció, ja sabem què passa. Atacs, saquejos i linxament contra el boc expiatori de torn. Contra la minoria o el sector vulnerable del moment. Contra aquell sector de la població que menys s’assimili als costums, o sobre el que més tonelades d’odi s’hagi abocat. Com en l’Alemanya dels anys 30, els feixistes anglesos van cridar als seus fanàtics al pogrom contra les persones migrants. I van respondre. Tot es va gestar, potenciar i difondre sense cap mena d’obstacle, a través de la xarxa social X, abans Twitter. I no podem dir que sigui una anècdota. A banda dels diversos dies de violència racista i xenòfoba, i totes les víctimes, les informacions falses i els discursos d’odi continuen amb una basta divulgació a la plataforma del magnat de la desinformació. Perquè no se’l pot definir d’una altra manera. És un capitalista que viu de les subvencions dels governs per fomentar la mobilitat elèctrica de luxe, del pressupost públic ianqui per a la seva nova carrera espacial, i de la difusió de l’odi, amb una subscripció de 10 € al mes.
L’ofensiva reaccionària d’avui té, a més dels mitjans de comunicació tradicionals, una plataforma per propagar la por i l’odi com mai no havia existit. De fet en té vàries, no només una. A la barra de lliure de Facebook, s’ha sumat Twitter. I no només per les polítiques de l’empresa, sinó perquè el mateix propietari es passa el dia tuitant i retuitant informació falsa, rumors, i contingut obertament xenòfob, transfóbic i ultraliberal. No només fa campanya per Trump, sinó que comparteix tot el contingut possible de la constel·lació de creadors de contingut de l’extrema dreta ianqui i europea. I tant si val si l’influencer està en un judici per tràfic de persones, com el cas d’Andrew Tate, com si és un negacionista de l’holocaust, com és el cas també d’Andrew Tate, o si és obertament misogin i homòfo (com ho és el citat influencer). Aquest personatge, per cert, havia estat vetat a la plataforma, fins que va arribar Musk. Si no té un equip dedicat a portar-li el compte, aquest home es passa la jornada laboral a Twitter (si fos un empleat segurament el mateix Musk l’acomiadaria).
El cas de Musk no és únic, però sí que és més friqui i té més munició. Fa cent anys, els capitalistes feien exactament el mateix, però a través dels seus mitjans de comunicació en paper i a la ràdio. De fet, Lenin va dedicar un discurs concretament a aquesta qüestió. En el seu moment, l’odi es dirigia cap als jueus, com avui es dirigeix cap a les persones migrants. Deia Lenin que “tot sovint veiem als capitalistes fomenten l’odi contra els jueus amb la finalitat de cegar als treballadors i desviar la seva atenció del veritable enemic del poble treballador: el capital”. També deia que “els capitalistes s’esforcen a sembrar l’odi entre els treballadors de diferents nacions, religions i races”. I és normal, en un moment en què l’occident capitalista perd la batalla contra un nou bloc emergent (també capitalista), els capitalistes necessiten desviar l’atenció del poble treballador, enverinant les ments, i fent-les creure que el seu enemic és el veí que viu pitjor que ell, que és la veïna musulmana, que és el veí gai, o la família del bloc que té un tronat exconcursant d’OT com a arrendador. La batalla, al final del dia, és la mateixa de sempre. Combatre la desviació de les frustracions de la classe treballadora, i enfocar bé cap a on han d’anar els atacs. I això vol dir, atacar capitalistes com Elon Musk, però també organitzar-se, lluitar i treballar en la pràctica de la solidaritat, i barrar el pas als feixistes (i destruir-los, òbviament).
