Tot i que el moviment ecologista té vora setanta anys d’història i la presa de consciència respecte al dany que el sistema capitalista ha infligit al medi ambient ha anat in crescendo -paral·lelament a l’acumulació d’evidència científica que corrobora la trajectòria de mort a la qual ens aborda-, no ha estat fins ben entrada la segona dècada de l’actual segle que les mobilitzacions a escala mundial i les propostes del moviment s’han anat incloent a l’agenda pública i han començat a formar part del sentit comú de la ciutadania.
Recordem que va ser durant el 2018 i 2019 que aquestes mobilitzacions, protagonitzades en gran manera per gent jove, es van estendre arreu del planeta. Després va venir la pandèmia i la cosa es va calmar. L’impacte, però, s’ha fet notar i pocs actors polítics poden permetre’s ja el luxe ideològic d’ignorar temes com el canvi climàtic i la crisi energètica. La crítica al creixement i a una relació extractiva i instrumental amb la natura, s’ha anat introduint en els idearis polítics dels moviments socials i els partits d’esquerres, el decreixement i la justícia climàtica formen part ja del nucli teòric d’aquests.
De forma contradictòria i desviada moltes vegades en forma de greenwashing, o com a pas previ per nous cicles d’acumulació de capital i processos d’expropiació, també ha començat a formar part dels lobbies i partits defensors de l’estatus quo.
A Catalunya, després del pic de conflictivitat, vagues i manifestacions del maig i setembre del 2019 (les més grans de la història a casa nostra per aquestes qüestions!), l’activisme, igual que en altres fronts s’ha reduït en el context postpandèmia. Més enllà de les lluites locals i en defensa del territori que podem rastrejar arreu (des de la Costa Brava, passant pel Garraf i fins al Delta, el nombre de plataformes podria arribar a diverses desenes), va ser el 2021 que el cicle de mobilitzacions es va tornar a reactivar: del No a l’ampliació de l’aeroport del Prat, contra els Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus i darrerament en forma de revolta pagesa, la trobada per la gestió de l’aigua, i les manifestacions contra els processos de turistificació i No a la Copa Amèrica.
Els processos de coordinació de les organitzacions que s’han donat han passat per diferents moments. El darrer procés, que és el motiu d’aquest article, es va iniciar el juliol del 2021 quan la Xarxa per la Justícia Climàtica, una coordinadora d’entitats de l’àmbit ecologista, va organitzar la trobada Recuperem el Futur a Can Masdeu. En aquesta trobada es varen realitzar diversos tallers i debats estratègics, sobre treball, transició energètica, migracions climàtiques, biodiversitat, antiespecisme, sobirania alimentària, etcètera. Va servir per a reiniciar una inèrcia mobilitzadora i de retrobament (amb més de 40 entitats) truncada per la pandèmia i es va posar sobre la taula la necessitat d’una major articulació i enxarxament enfront de les ofensives de greenwashing i suposades «transicions verdes».
Al setembre del mateix any, es va donar una de les mobilitzacions més grans d’ençà del 2019, contra l’ampliació de l’aeroport del Prat, aconseguint arribar a convocar entitats molt més enllà de l’àmbit sectorial de l’ecologia. El 2022 es va donar una segona trobada de Recuperem el Futur, aquest cop a Girona.
Ja el 2023, el 24 i 25 de febrer, va tenir lloc el Fòrum per la Transició Ecosocial, que va aglutinar a més de 400 persones i va reafirmar la necessitat de construir espais i fronts comuns per abordar des dels moviments socials i l’Economia Social i Solidària en un altre model de transició ecosocial. Una mica més tard, al juliol es va realitzar a la Nau Bostik, la constitució de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE).
En la seva presentació en roda de premsa, el darrer de 7 de maig, ACTE es va presentar com un front comú per articular moviments, organitzacions i persones amb el desig i l’ambició d’empènyer una transició ecosocial a Catalunya de caràcter ecofeminista, postcapitalitsta i amb justícia global. Constituïda per més de 60 entitats i essent-ne ara gairebé un centenar, vol ser una veu en el debat públic, amb l’objectiu d’adquirir incidència en la política institucional, en l’espai mediàtic, en el social i ciutadà.
Es marca com a fita desenvolupar un programa polític compartit i cohesionar els moviments socials al voltant d’una visió comuna. Per aconseguir-ho es pretén acompanyar en la creació d’assemblees locals, treballant la coordinació estratègica entre els diferents agents per sumar esforços i impulsar mobilitzacions i accions unitàries. El que per l’ACTE són «els imprescindibles» consisteixen en transversalitzar la qüestió de la transició ecosocial a tots els debats, escalar l’impacte i la capacitat de donar resposta a la inestabilitat social que genera la crisi ecològica, confluir i afavorir les confluències i l’acció unitària, defensa un futur desitjable i possible, i proposar accions i demandes a curt, mitjà i llarg termini.
En aquesta roda de premsa celebrada a La Comunal, es va presentar el document de «Les 52 mesures per a una Transició Ecosocial», per part d’entitats com la Xarxa per la Sobirania Energètica, Aigua és Vida, Aturem Hard Rock, la Xarxa d’Economia Solidària, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Ecologistes en Acció, Sindicat de Llogateres, La Fede.cat, l’Observatori DESCA, End Fossil, Regularización Ya i la FAVVB. El document es va construir sota els eixos de bàsics, límits i futurs, posant en relleu la incapacitat de les institucions públiques per a donar resposta a l’anomenada crisi ecològica.
El primer paràmetre, «bàsics», pretén donar resposta a aquelles condicions requerides per a poder gaudir de vides dignes i evitar que els que menys tenen siguin els que pitjor ho passin. El segon, «límits», busca frenar l’excés dels que més consumeixen i contaminen, i el tercer, «futurs», consisteix a dur a terme polítiques públiques estructurals de llarg recorregut.
Des d’aleshores l’Assemblea ha anat funcionant per comissions de treball, s’han fet dues trobades temàtiques sobre la Revolta pagesa i sobre la sequera i la crisi de l’aigua i durant aquest setembre i octubre els treballs de l’ACTE estan centrats en el model organitzatiu i l’ideari polític comú.
“La transició ecològica no és una opció, sinó un procés inevitable, per això, la disputa del futur se centra en com fem aquest trànsit, minimitzant el sofriment de les persones i les espècies amb qui convivim”.
