El dia 25 de novembre es commemora el dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. La violència contra les dones, recorre tota la nostra vida, no només en l’àmbit domèstic, sinó també en altres com l’àmbit laboral.
L’assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral és una de les violències masclistes més invisibilitzades, una de les discriminacions laborals indirectes en la que aquesta violència se sustenta. És considerat com la cara més fosca de les discriminacions indirectes i que no per menys evident, estudiat o documentat és menys important. Els últims estudis continuen posant de manifest l’amplitud del fenomen i que aquesta discriminació compta amb una llarga tradició de silencis i complicitats.
L’assetjament a la feina és una realitat intolerable i és una de les principals manifestacions de violència masclista que es produeixen en l’àmbit laboral. Una violència que es manifesta de moltes formes, però que és difícilment denunciable, no només per l’estigmatització de la víctima, sinó per la por a represàlies o, inclús, a perdre la feina.
L’assetjament sexual en l’àmbit laboral és una altra forma molt important de discriminació laboral. Afecta especialment les dones en posicions menys privilegiades en el mercat laboral i és un fenomen difícil d’investigar, a causa de la seva naturalesa privada i sovint oculta.
Així i tots els esforços per abordar l’assetjament laboral des de les instàncies públiques i en l’àmbit empresarial, aquest continua sent una xacra persistent i un tabú en la jerarquia laboral.
La llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, ja preveu l’obligatorietat de totes les empreses, independentment de la seva dimensió, d’elaborar un protocol contra l’assetjament a la feina. A Catalunya, la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, també recull aquesta obligatorietat.
Malgrat aquesta obligatorietat i del marc jurídic, són moltes les empreses que continuen incomplint la normativa en la implementació de protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina. Aquest incompliment de les empreses perpetua la cultura del silenci i deixa a les treballadores desprotegides i exposades a situacions de vulnerabilitat.
L’assetjament sexual afecta la salut i a la seguretat de les treballadores, ja que és un acte de violència en el lloc de feina que lesiona la integritat de les persones. La llei orgànica 3/2007, de 22 de març, tracta l’assetjament sexual com un acte de discriminació per raó de sexe.
Hem de posar fi a la discriminació als centres de treball i construir una cultura laboral basada en el respecte mutu i la igualtat. El silenci ens fa còmplices i perpètua un entorn on aquestes conductes nocives troben un entorn idoni per créixer. Cal instar a l’administració perquè impulsi polítiques públiques que reverteixi el model de societat patriarcal i que prioritzi la protecció de les dones al centre del sistema per un món lliure de violències masclistes.
