Aquest 25 de novembre, com tots els anys, ens unim per denunciar una realitat que persisteix, impregna i xopa tots els àmbits de les nostres vides: les violències masclistes. Fins a novembre de 2024, 82 dones han estat assassinades a l’Estat espanyol (Feminicidi), una xifra que reflecteix les profundes arrels que el patriarcat té en la nostra societat i la urgència que hi ha per posar fi, d’una vegada per totes, a aquest sistema assassí. Enguany, però, la resistència ha estat més forta que mai i la por ha canviat (o està començant, per fi, a canviar) de bàndol.
Les violències que patim les dones són molt diverses, però totes arrelades en un sistema cisheteropatriarcal, que ens vol submises i silenciades. No només parlem d’assassinats, agressions sexuals, ciberviolència o assetjament, sinó també de les microviolències invisibles, les discriminacions quotidianes i els murs institucionals que limiten les nostres vides. És aquesta estructura que cal desmuntar col·lectivament, peça a peça.
Aquest 2024, la mirada feminista ha posat, més que mai, el focus a Palestina. Enmig d’un genocidi devastador, les dones palestines han estat doblement oprimides: per l’ocupació militar israeliana, que fa servir la violència sexual com a arma de guerra, i per un sistema patriarcal que les invisibilitza. El poble palestí és un exemple de resistència i el feminisme internacionalista ha d’estar a l’altura de la seva lluita.
A Catalunya i a l’Estat espanyol, l’extrema dreta segueix una preocupant tendència global (que, entre moltes altres coses, recentment ha portat al misogin Donald Trump de tornada a la Casa Blanca) i continua marcant l’agenda política amb discursos reaccionaris. Però la resposta ha estat clara: un feminisme organitzat, fort i capaç d’enfrontar aquesta ofensiva.
El 2024 serà recordat com l’any de casos com el de Gisèle Pelicot o les denúncies a Íñigo Errejón. Aquests episodis han trencat el silenci i han impulsat un canvi de paradigma: ja no tolerem ni la inacció ni la complicitat. El feminisme no recula; guanya força. Situacions que no fa tants anys no es tenien en compte, avui són objecte de debat públic, i celebrem que a poc a poc ens anem despertant col·lectivament en el nostre qüestionament i combat d’idees, actituds i comportaments normalitzats en un sistema que odia a les dones.
Des de Comunistes de Catalunya i la revista Realitat, ens reafirmem en el nostre compromís amb un feminisme anticapitalista, de classe, interseccional i internacionalista. Lluitem per les sense veu, per les desfavorides, les discriminades i les que sofreixen violències a les seves cases, els seus centres de treball i els seus cercles socials, i ho fem no només en dates assenyalades en el calendari, sinó com una forma de vida. La lluita per erradicar la violència masclista no pot ser només simbòlica; ha de ser una qüestió de màxima importància en el nostre dia a dia, contundent i transformadora. Sabem que només des de l’organització popular i el compromís col·lectiu podrem construir una societat d’igualtat real.
Per això, fem una crida a omplir els carrers aquest 25 de novembre. Ens trobem a les 18:30 h al passeig de Gràcia amb Diagonal, a la cantonada del Palau Robert. Aquest 2024, que el feminisme segueixi avançant i fent tremolar el patriarcat!
