Edu Ramos, de 27 anys, viu a Badalona i és titulat de grau mitjà en Explotació de Sistemes Informàtics. El seu activisme va començar paral·lelament al moviment 15M, des d’on va implicar-se en el moviment veïnal i la militància comunista. Ha participat activament en la construcció de la candidatura Guanyem Badalona en Comú, candidatura ciutadana d’unitat popular, en la qual ocupava la vuitena posició a la llista. Aquesta candidatura s’ha fet amb l’alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya, gràcies a uns inesperats bons resultats i a un pacte d’esquerres que ha fet fora del govern al PP. Parlem amb l’Edu sobre la necessària unitat de les esquerres, la unitat comunista i sobre el paper dels governs d’esquerres en la construcció de poder popular.
Tens una breu experiència activista, però al seu torn molt intensa. Ens la podries resumir?
Doncs em vaig llançar a l’activisme arran del 15M i em vaig involucrar en el moviment veïnal al barri de Lloreda, que travessa un moment de feblesa i considero que és molt important reconstruir-lo. D’allí vaig implicar-me també a l’Assemblea d’Aturats i vaig estar uns sis mesos compaginant l’activisme en els dos llocs fins que es conformà l’Àgora Ciutadana de Badalona, que és una coordinadora de moviments, col·lectius i partits de cara a coordinar accions i debatre. Va ser en aquells dies quan vam començar una lluita veïnal per falta d’espais culturals i vam coordinar-nos amb gent d’altres barris del districte, com Puigfred. Ens vam mobilitzar per aconseguir que en l’estructura provisional de l’antic Mercat del Fondo es fes l’equipament cultural que necessitem. D’aquest combat vaig conèixer a persones d’altres associacions de veïns i d’aquí vam decidir fer el pas per insuflar nova vida a la junta de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Badalona). Ara mateix porto l’acció social de la FAVB i ens hem centrat molt en temes de mobilitat, sense oblidar altres reivindicacions. També m’he involucrat en el Comitè Salvador Allende de Badalona, recordant la seva persona i l’obra del govern d’unitat popular. Portem a terme diverses activitats commemoratives de manera regular.
Com neix la teva implicació política?
De l’activisme passo a militar políticament. En una primera etapa em sento proper a les idees comunistes i simpatitzo amb el PSUC-Viu. L’1 de novembre participo en el Congrés d’Unitat Comunista i entro a militar a la nova organització que en sorgeix, Comunistes de Catalunya. Estic convençut que és necessària la unitat de l’esquerra i per això és fonamental la unitat de les comunistes. Milito a la cèl·lula Manuel Sousa i alguns camarades de Badalona em van proposar ser del Comitè Central, del qual ara mateix en sóc membre.
Quines perspectives veus a Badalona en relació a la unitat dels i les comunistes?
No és fàcil la unitat comunista per totes les motxilles que carrega alguna gent, però hi ha moltes altres persones que veuen el procés d’unitat com interessant i s’estan acostant a partir del treball quotidià en els fronts unitaris. Els i les comunistes no funcionem com una secta, no volem construir la unitat a partir d’un proselitisme fàcil, sinó que la unitat ha de ser conseqüència d’un treball honest, de la confluència de posicions en els fronts de lluita. Costarà mesos, però jo crec que acabarà produint-se una unitat completa.
Com has participat i com valores el procés d’unitat popular a Badalona i les perspectives del nou govern?
Per resumir, de la mateixa manera que m’involucro en diferents moviments. Un nombre elevat d’entitats decideixen coordinar les seves lluites per treballar conjuntament en una Àgora ciutadana. Guanyem no neix directament d’aquí, però de l’Àgora en surt un pòsit que facilita molt les coses. A Badalona tenim un element que accelera la unitat, que són les formes i discursos propers al feixisme introduïdes a les institucions pel Partit Popular. L’objectiu de treure a Xavier Garcia Albiol facilitava les coses. El fet d’haver treballat conjuntament durant més d’un any, ha creat una confiança mútua entre activistes de diferents formacions que ha facilitat fer el pas endavant. No ha estat fàcil, però tots perseguíem el mateix objectiu i ha sortit prou bé. D’aquest procés, no n’ha sortit una candidatura estrictament, hem fet un pas endavant molt més gran i hem donat forma a un moviment polític nou amb el qual tenim la possibilitat de regenerar i canviar la ciutat. Igual que cal renovar el teixit associatiu, Guanyem Badalona pot facilitar aquesta regeneració des de baix
Com creus que ha de ser la relació entre govern i moviments?
Jo crec que ha d’existir una relació positiva, en què el moviment pressioni al govern i mantingui la seva autonomia i la seva crítica. No podem cometre els errors del passat de buidar carrer i pensar que “el govern no ens fallarà”. Per aconseguir això els moviments socials han de tenir autonomia i vigilar els moviments del govern. Hem de tenir present que el nou govern moltes vegades haurà d’enfrontar-se amb òrgans superiors on es decideixen moltes polítiques i que són gestionats per forces hostils, contràries al canvi. Hem de pensar que el govern, si és conseqüent, desobeirà en més d’una ocasió i haurem d’estar-hi al darrere, empenyent.
A part d’això, hem d’impedir que la dreta prengui el carrer com ja va fer en el passat a Badalona. Un company de Guanyem diu que és molt possible que tinguem una oposició a l’estil de Capriles des de la dreta, al carrer, amb demagògia i mentides, mantenint postures molt dures. El treball a fer és desactivar a aquesta gent, perquè el votant del PP és gent que sol estar molt necessitada i en una condició social marginada, però creu en solucions fàcils i se sent defraudada per anteriors administracions “d’esquerra”. Albiol es va guanyar a la gent estant al carrer, i malgrat que no ha fet res important, ha sabut captar el descontentament perquè s’ha sabut fer sentir proper als barris. És molt possible que el PP intenti colar els seus peons una altra vegada en el teixit social i hem de defensar els nostres espais. Les propostes programàtiques del govern local, si s’aplica, poden desactivar a moltes bases votants del PP, però tot i així haurem de defensar carrer des del carrer.
Com vas viure la investidura de la nova alcaldessa?
Molt emotivament, no se’m va escapar una llàgrima de miracle. Ha estat el treball d’un any sencer que semblava una absoluta bogeria. El dia de les eleccions jo pensava que trauríem 2 regidors, perquè només portàvem com marca dos mesos, i d’aquí a segona força… Que l’oposició de carrer passi a ser govern és una cosa molt important. Que a més aconseguim treure del poder a l’avantguarda del PP a Catalunya, ho és més encara, i l’esperit de retornar el poder de decisió als barris, amb assemblees i construcció de poder popular… Tenim al davant un repte preciós i inspirador: construir el poder popular.
