(Aprovada al Comitè Central de Comunistes de Catalunya)
Aquest any 2025 es compleixen cent anys del naixement de Manuel Sacristán Luzón, el 5 de setembre de 1925. També es compliran, malauradament, 40 anys de la seva mort, el 27 d’agost de 1985.
Manuel Sacristán ha estat un dels filòsofs polítics més destacats del s. XX i el referent més sòlid de la cultura marxista al nostre país. La combinació de rigor intel·lectual, coherència ètica i compromís polític que conformaren la seva personalitat i trajectòria de vida ha quedat ben palesa en els múltiples àmbits de la seva activitat. Com a pensador, en les seves contribucions a la introducció de la lògica formal i dels principals corrents filosòfics contemporanis al nostre país, l’estudi de la metodologia, sociologia i política de la ciència amb una visió crítica i innovadora, el coneixement i divulgació de l’obra de Marx, Engels, Lenin, Gramsci i Lukács entre d’altres i l’actualització del marxisme i de l’ideari comunista a partir de la rellevància de la crisi ecosocial i de les aportacions del feminisme i del pacifisme a la lluita per l’emancipació.
La passió ètica vinculada al compromís polític, concretat des de 1956 en la seva militància comunista, va fer de la clandestinitat i la precarietat laboral dues constants vertebradores de la seva vida i condicionadores dels seus escrits. Molts d’aquests tenen la condició del que en el moviment obrer de tradició marxista s’anomena “materials”, per ser utilitzats en la discussió i formació de militants, com la seva guia per llegir el Manifest Comunista, redactada a finals dels anys 50 i editada en fulletó clandestí pel Comitè Executiu del PSUC. Fruits d’aquest compromís militant van ser també textos com el Manifest per una Universitat Democràtica, llegit a l’Assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona el 9 de març de 1966, el Projecte de Línies Programàtiques de la Federació d’Ensenyament de CCOO, de 1977, els articles publicats al Butlletí del Comitè Antinuclear de Catalunya o els escrits pacifistes i contra la permanència d’Espanya a l’OTAN.
Aquestes reflexions teòriques i polítiques de Sacristán, unides a la seva pràctica militant, a l’esforç pedagògic de difusió i a la reafirmació de la seva identitat comunista ens han deixat un llegat molt valuós pel seu exemple i per la seva consistència analítica i programàtica davant de l’aprofundiment de la crisi civilitzatòria del capitalisme imperialista.
Per tot això, aquest 2025 serà l’Any Sacristán de Comunistes de Catalunya. Amb aquest reconeixement del llegat de Manuel Sacristán i de la seva actualitat, els i les Comunistes de Catalunya volem expressar alhora el nostre compromís per seguir impulsant i enfortint el marxisme ecològic i el comunisme verd al nostre país com a components importants del nostre projecte polític. I fent-ho en la línia de continuar aportant més contribucions com les contingudes al monogràfic de La Realitat sobre Marxisme Ecològic o intensificant la presència activa i el suport als diversos moviments i lluites ecosocials arreu del nostre territori.
Aquest “Any Sacristán” s’expressarà de diferents maneres i amb diverses iniciatives al llarg de l’any, comptant amb el suport de diversos instruments per a la batalla de les idees, com la revista Realitat i la revista Maig, les propostes d’activitats de la Fundació Neus Català, en la forma en què aquesta ho consideri, i dedicant la Festa Realitat d’aquest any a la figura de Manuel Sacristán i les alternatives ecosocialistes.
