El deute públic de les administracions ha estat el principal argument dels governs liberals per a imposar les seves polítiques d’austeritat. Un deute que se’ns ha presentat en tots els casos com heretat dels anteriors governs suposadament socialdemòcrates. Tanmateix, la realitat s’imposa estadísticament: el PP a l’Estat Espanyol i CiU a Catalunya han multiplicat el deute exponencialment amb la seva gestió.
Artur Mas va acusar l’anterior govern tripartit d’esquerres d’haver deixat un deute de més de 30.000 milions de deute en dues legislatures. Segons CiU: “Durant el primer tripartit, del 2003 al 2006, presidit per en Pasqual Margall, el deute va augmentar un 36 % en quatre anys, fins a 14.873 milions d’euros(…). Quan es va formar el segon tripartit, amb en José Montilla al front, el deute va augmentar un 40 % durant els dos primers anys, el 2007 i el 2008, mentre seguia la bombolla immobiliària, passant a ser de 20.825 milions. Encara que el PIB seguia creixent, el percentatge va augmentar fins al 10,3 %. El drama va començar quan la bombolla immobiliària va fer figa. Durant els dos darrers anys del segon tripartit, 2009 i 2010, el deute va passar fins a 34.697 milions, un augment del 67 %.”
Només en el període de 2011 a 2014, el govern d’Artur Mas va doblar el deute total dels 8 anys anteriors fins els 61.000 milions d’euros. A diferència de les legislatures anteriors, el govern de CiU s’ha caracteritzat per una completa restricció de les inversions públiques. Si els dos governs tripartits van poder justificar el seu deute en la construcció d’importants infraestructures com una línia de Metro, hospitals i escoles de les quals s’esperava un retorn a llarg termini, el govern de CiU ha aturat desenes de projectes en marxa i ha treballat activament per la constricció econòmica.
El PP comparteix amb CiU la mateixa posició davant del deute. Ha arribat al poder i ha denunciat el deute creat pel govern del PSOE i els famosos plans E. Tanmateix, el deute epsanyol va augmentar del 65% del PIB en el darrer govern del PSOE al 162% a finals de 2014.
El professor Vicenç Navarro ha estat un dels economistes que més ha denunciat l’absurditat de justificar les polítiques d’austeritat amb l’argument del deute i la paradoxa que aquestes polítiques hagin multiplicat exponencialment el deute dels estats.
Tal com analitza en diferents articles al seu bloc, la principal causa d’aquest increment del deute ha estat el traspàs del deute privat a deute públic dels estats amb el rescat de la banca. En segon lloc, el descens en els ingressos de l’Estat, com a conseqüència d’una menor pressió fiscal sobre el capital.
Alguns articles recomanats del professor Navarro:
La farsa de la deuda en los países periféricos de la Eurozona
Las ignoradas o silenciadas causas de la elevada deuda pública en España y en Grecia
El escándalo y latrocinio de la deuda griega
Por qué la deuda pública no debería pagarse
La deuda y la supuestamente anticuada lucha de clases
Pensiones y deuda pública
PA
